Sectors culturals i creatius per a superar el parany del desenvolupament valencià

Del 19 al 21 d’octubre es celebrava a Granada el Congrés de l’Associació de Ciència Regional i la conferència inaugural exposava el concepte de «parany del creixement» que ja havia estat àmpliament debatut a l’octau informe de la Comissió sobre la Cohesió Econòmica, Social i Territorial a Europa. L’anàlisi conclou que diverses regions de renda mitjana i menys desenvolupades, especialment al sud de la UE, han patit un estancament o declivi econòmic, la qual cosa fa pensar que estan en un parany del desenvolupament.

El mapa del creixement del PIB regional del darrer informe sobre la cohesió econòmica, social i territorial no por ser més decebedor per al País Valencià. Som, amb Alentejo, la regió ibèrica amb menor creixement del PIB per capita entre 2001-2020, excloent-hi els territoris insulars. Dues dècades perdudes, sense saber molt bé com.

Clarament, les polítiques econòmiques de la primera dècada del segle XXI no han estat les adients; sustentades en un model turístic, la bombolla immobiliària, i adornades amb oripells i fastos per a dissimular la corrupció, no auguraven un final feliç. Des del 2015 hi governa l’esquerra, amb un model completament distint, i hauríem d’estar albirant alguns canvis estructurals que possibilitaren eixir del parany, però semblà que estem en un sòl apegalós del qual costa molt enlairar-se.

No hi ha dubte que ja hem millorat la qualitat del govern (millora notable del Quality of Government Index), al revés d’altres regions com Catalunya i Madrid. L’evolució del RIS (Regional Innovation Scoreboard) mostra que ja hem passat al grup de «moderate innovator (+)» amb Navarra i Catalunya, encara que darrere dels «strong innovator (-)» estan Madrid i el País Basc.

Però, tot i les polítiques actives de suport a la innovació i la millora de la qualitat i eficiència de moltes polítiques públiques, l’any 2020 va ser un mal any per al PV i la productivitat valenciana passava de situar-se en 2019 en el 93,6 % de l’espanyola (en 2019) al 88,6 %. És evident que hi ha alguns factors que impedeixen que l’enginy econòmic valencià s’enlaire definitivament i permeta ocupar la posició que li correspon en la jerarquia regional espanyola. A banda dels esforços descrits, cal buscar altres catalitzadors i acceleradors intel·ligents i diferencials a la disposició de les polítiques regionals per a impulsar eixe bot cap a endavant. És en aquesta estratègia on plantegem alguns recursos que podrien ser útils.

Comencem a tindre evidències científiques que els sectors culturals i creatius (SCC) poden servir d’activadors de canvis rellevants en el comportament de la productivitat. Investigacions recents desenvolupades en el marc del Grup d’Economia de la Cultura de la Universitat de València, liderades per Jordi Sanjuán i basades en tècniques d’intel·ligència artificial, ens mostren que podríem trobar-nos en un punt en què una variació significativa de la dimensió dels sectors culturals i creatius podria activar una ràpida millora en la productivitat. Els models estimats amb IA i a partir d’una base de dades de 289 regions europees en el període 2009-2019 mostren una clara i forta relació causal entre la dimensió (mesurada en termes de proporció de treballadors ocupats en el sector cultural i creatiu) del SCC i la productivitat per treballadors. Això vol dir que passar del actuals 40.000 treballadors en els SCC a 60.000 (aproximadament, passar de l’1,9 % al 2,9 % del total dels ocupats) implicaria un increment de la productivitat de quasi 5.650 €, la qual cosa superaria la productivitat mitjana d’Espanya.

És el moment de prendre’s seriosament la política orientada als sectors culturals i creatius valencians i eixir definitivament del parany del desenvolupament valencià.