Segrestats, detinguts o assassinats

Aquesta és la realitat que en ple segle XXI pateixen molts cristians, perseguits a causa de la fe, cosa que representa una vulneració dels drets humans i de la llibertat religiosa.

Segons les dades de l’agència Fides, durant el 2022 han estat assassinats a tot el món díhuit missioners i missioneres, dotze d’ells capellans, un religiós, tres religioses, un seminarista i un laic. D’aquests díhuit testimonis que han vessat la seua sang pel Crist, nou d’ells han estat assassinats a l’Àfrica, huit a l’Amèrica Llatina i un a l’Àsia (Agència Cristiana de Notícies, 30 de desembre de 2022).

Si aquestes dades són ja prou esgarrifoses, davant la indiferència d’un món anomenat civilitzat cal tindre en compte que del 2011 al 2021 el nombre total de missioners assassinats a tot el món puja a 526 víctimes. I en el mateix període de temps, de 2011 a 2021, són gairebé 8.000 els cristians assassinats per odi a la fe, la gran majoria d’ells, laics. Per una altra banda, resulta gairebé impossible saber el nombre de preveres i bisbes detinguts a la Xina el 2022.

Missioners ho som tots els batejats, com ens recorda el papa Francesc en la seua Evangelii gaudium, ja que «en virtut del baptisme rebut, cada membre del Poble de Déu es converteix en missioner» (EG 120).

Per això, en el missatge amb motiu de la Jornada Mundial de les Missions del 2022, el papa Francesc ens recordava que «als deixebles se’ls demana viure la seua vida en clau de missió». I és que Jesús (també hui) envia els seus deixebles al món «no només per realitzar la missió, sinó també i sobretot per viure la missió que se’ls confia». I no només «per donar testimoniatge, sinó sobretot per ser testimoni», com ho han estat aquests díhuit missioners assassinats en el 2022. A més d’aquests, també durant el 2022 han estat segrestats o detinguts gairebé altres cent missioners.

La sang vessada per aquests màrtirs, també al segle XXI, ens recorda l’exhortació apostòlica Evangelii nuntiandi, quan el papa sant Pau VI deia que el nostre món necessita testimonis i no mestres. I és que el mestre es limita a ensenyar allò que ell ha aprés, allò que li han ensenyat, mentre que el testimoni no ensenya, sinó que transmet allò que ell és, allò que ell viu.

L’exemplaritat i el testimoniatge de missioners com el bisbe Pere Casaldàliga, mossèn Antoni Llidó, el benedictí P. Xavier Morell, la religiosa Vedruna Pilar Garriga o el P. Quim Vallmajó, ens mostren unes persones que han posat la veritat per davant de la vida, ja que com a testimonis de la fe i de la justícia han sabut transmetre el que ells han estat i el que ells han viscut com a deixebles de Jesús, no amb paraules sinó amb fets.