La revista degana en valencià

Seguim adorant la vedella d’or

En el moment en què he decidit abordar aquesta columna d’opinió, el calendari social ens recorda que ens trobem en el “Dia de la Mare”. Resulta curiós veure, com una part de la societat valenciana, caiguem en els tòpics que interessadament han anat sorgint per raons espúries.

És veritat que el calendari festiu es troba en continu canvi i el santoral habitual d’una creença religiosa, es troba farcit de dates i celebracions de caràcter cívic, que estoren el nostre cardenal metropolità i els sectors més involucionistes de la seua parròquia. Sembla que hi ha gent que celebra el dia de la mare, del pare, dels iaios, de les tietes, dels enamorats i desenamorats, dels alts i dels prims, dels baixets i els antipàtics… tot un fotimé d’estampes que ens fan caure sense reflexionar.

La data de hui, se celebrava fa anys el 8 de desembre, però per raons comercials, la van passar a maig, perquè aquest mateix corrent religiós ho va trobar més adient per seguir ofrenant flors a Maria. Sí, sí, flors; és a dir, cadàvers d’inflorescències que als pocs dies es marceixen indefectiblement i fan més llàstima que goig.

Que voleu que hi fem? Així tenim la societat: adorant sempre la vedella d’or. Amb els pas dels anys, no hi ha cap Moisés que ens escridasse  i ens faça tornar a la realitat de la llei i l’ordre. Ho celebrem tot com si no hi haguera un demà i, fins i tot, hi ha famílies que opten per estrènyer-se el cinturó, en favor d’una celebració, d’un aniversari, d’una boda, d’una comunió, d’una confirmació, d’un bateig, d’un, d’una, d’un…

Però tornant a les celebracions i els dies subratllats, m’estime més tenir en compte el dia d’Europa, de la dona treballadora, del primer de maig, de la fibromiàlgia, de l’LTGB, del comerç just, de l’objecció de consciència, del reciclatge, de la Sida, de la diversitat cultural, de les migracions i els migrants, dels parcs naturals o del medi ambient, que no com abans.

Entre santa Luminosa i el Dia d’Europa, m’estime més tenir en compte el segon que no la primera. Entre sant Maties i el dia internacional del comerç just, m’incline igualment per la segona opció. No hi ha color entre el dia mundial contra la Sida i sant Eloi. No ho faig per snobisme, sinó perquè d’aquesta manera, es té en compte la reivindicació, la realitat d’injustícia que viuen alguns pobles o com de necessari es fa lluitar contra la incultura, el silenci o la estultícia.

Mentre escrivia aquesta opinió, una part de la nostra societat de l’opulència, seguia celebrant el dia de la mare a base de ramells de cadàvers de flors que en tres o quatre dies, es marceixen… que Andreu no vulga que l’estima per aquestes persones que ens donen la vida, també es marcesca d’igual manera.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top