Seguiment de les platges al sud del port de València entre els anys 2008 i 2015

02/09/2021

Figura 1. Localització dels perfils al sud del Port de València.(1992-1997 / 2005-2007)

INTRODUCCIÓ

La Resolució de 30 de juliol de 2007 de la Secretaria General per a la Prevenció de la Contaminació i el Canvi Climàtic formula la «Declaració d’Impacte Ambiental favorable a la realització del Projecte Ampliació del Port de València (València)» i conclou que s’autoritze l’alternativa i les condicions atés que quedava adequadament protegit el medi ambient i els recursos naturals.

El Pla de Vigilància Ambiental del projecte «Ampliació del Port de València» preveia la vigilància de l’evolució de les platges al nord i al sud del port, pla que es va desenvolupar entre 2008 i 2015 aplicant el model desenvolupat pel Laboratori de Ports i Costes de la Universitat Politècnica de València, denominat Mètode BP. Cal assenyalar que el mètode proposat permet l’alçament de la línia zero, amb un error d’un centímetre, i la definició dels perfils transversals de platja amb el mateix error (un centímetre), la qual cosa permet definir el mètode com de precisió, fa un millor seguiment tant de la línia zero com dels perfils, es poden obtindre conclusions de gran seguretat en el cas de detectar moviments i singularitats i preveure millor l’evolució dels fronts litorals.

ANTECEDENTS

El Mètode BP es defineix com un mètode de precisió que ens permet detectar qualsevol variació amb un error d’un centímetre, com hem assenyalat adés. El seguiment es defineix per campanyes de presa de dades en camp. Primerament ens referirem a la que definim com Línia Zero, i tot seguit definirem els perfils transversals de la platja.

Cada dos o tres mesos s’alça la Línia Zero, no la riba de la mar, definida per la cota zero aplicant el mètode «runup-rundown». És habitual determinar la riba de la mar, la intersecció de la làmina d’aigua amb la platja, a partir de fotos aèries, ortofotos o imatges de satèl·lit; en aqueixos casos, caldria dir que la riba de la mar determinada és una riba aparent, en alguns casos es defineix per la línia mullada en l’arena, però en tots els casos no se sap si la imatge és presa en plenamar o baixamar, o si sʼha fet després d’un temporal o d’un període de calmes, per això insistim que és una línia de riba de la mar aparent. La Línia Zero és en el nostre cas la línia de punts de cota zero, i s’elimina l’error que pot tindre’s per posició del nivell de la mar per efecte de la marea astronòmica i meteorològica, i l’error per ser un perfil de calmes o temporals. En definitiva, la Línia Zero sí que podem considerar-la com a línia de riba de la mar real.

En el cas dels perfils, presos en campanyes cada sis mesos, coincidint amb l’alçament de la Línia Zero, com que és un mètode de precisió amb error d’un centímetre, que igualment és en el cas de la Línia Zero, ens permet identificar qualsevol variació del perfil, assenyalem que són les variacions que es produeixen sota el nivell de la mar les que ens defineixen inicis de processos recessius o poder concloure que el perfil i la platja associada és estable o es troba en acreció.

En definitiva, el Mètode BP ens dona una imatge real de la costa que ens permet definir-la en les seues tres situacions, estable, en recessió o en acreció.

Cal assenyalar que prèviament al Pla de Vigilància que recull la DIA (Declaració d’Impacte Ambiental, 30-07-20007), i amb el mateix Mètode BP, ja s’havia realitzat un seguiment dels mateixos fronts entre els anys 1992-1997 i entre 2005-2007. En el primer cas, el front objecte del seguiment es desenvolupava, pel nord, entre la platja del Cabanyal i la Pobla de Farnals, i pel sud des de la platja de Pinedo fins a la gola del Perellonet; en el segon cas, se centrà en la platja de la Devesa. Aquesta informació és important, atés que permet comprovar l’evolució de les platges abans d’iniciar les obres previstes en l’ampliació nord del port, i poder contrastar els resultats dels seguiments previs amb les conclusions del Pla de Vigilància (Figura 1). En la figura hem assenyalat la localització dels perfils de platja objecte del seguiment: en el cas del període 1992-1997, el nombre de perfils va ser de 9, mentre que en el període 2005-2007 els perfils es van reduir a 4.

La conclusió final dels seguiments previs (1992-1997 i 2005-2007) de les platges al sud és d’aparent estabilitat, el front estava evolucionant a una forma estable, però la nul·la alimentació natural d’aquestes platges els conferia un caràcter regressiu, encara que atenuat.

PLA DE VIGILÀNCIA

El seguiment entre els anys 2008 i 2015, seguint allò indicat per la DIA de les obres d’ampliació del port de València, es compon de dues fases: un primer seguiment entre 2008-2010 i un segon entre 2010-2015.

Pla de Vigilància durant l’execució de les obres

Figura 2. Localització dels perfils al sud del Port de València. (2008-2010)

En la Figura 2 veiem la localització dels perfils en el seguiment executat entre 2008 i 2010. En aquesta ocasió, el nombre és de 5, però definits en la mateixa ubicació que seguiments anteriors buscant poder comparar la situació prèvia a l’inici de les obres i poder concloure si es produïa alguna variació en l’evolució anterior, amb la qual podria determinar-se en iniciar-se les obres d’ampliació i durant aquestes.

Aquesta primera fase es correspon amb el període d’execució de les obres, i per a l’objectiu del Pla de Vigilància les obres es consideren finalment executades quan es tanca el perímetre de la denominada Terminal Nord, al setembre de 2010.

Figura 3. Evolució de la línia zero Platja Sud (2008-2010)

La Figura 3 recull les posicions de la Línia Zero a les platges al sud del port de València: com podem veure, les posicions de la línia, alçada cada tres mesos, no mostra variacions importants entre campanyes de presa de dades. Cal assenyalar que les línies obtingudes s’han comparat amb la determinada en 1996, que permet, igualment, comprovar que entre la posició que podem considerar com a origen (1996) no canvia gens amb les obtingudes en la fase de vigilància, la qual cosa ens porta a considerar que durant el període d’execució de les obres d’ampliació les platges situades al sud no mostren cap efecte que puga atribuir-se a aquestes obres. En la figura hem senyalitzat els límits de tres fronts comuns, com els denominats caps de perfil, que permeten definir els perfils de platja, i que recollim en la Figura 4.

Figura 4. Evolució de perfils de platja en Platja Sud (2008-2010)

En la Figura 4 recollim els perfils de platja alçats en P2S-Estibadors, P3S-Restaurant (platja del Saler), P4S-Casbah (platja de la Garrofera) i P5S-Parador (platja de la Devesa), i com podem veure els perfils defineixen molt bé les parts del perfil, estran i platja submergida. S’ha realitzat una anàlisi del clima marítim anterior a la determinació dels perfils, com de la Línia Zero, amb la finalitat, en el cas de perfils, de poder identificar la presència de barres de temporal, així com poder estar segurs de si s’han produït temporals anteriors a la presa de dades. Els perfils ens defineixen una platja submergida molt estables, mentre que lʼestran mostra més variacions per ser la franja de transport actiu. Però el més important és que podem veure que la separació entre estran i platja submergida és estable, la qual cosa ens indica que no hi ha processos de recessió evident.

Les conclusions que es van obtindre en aquesta fase del Pla de Vigilància durant l’execució de les obres van ser les següents, referint-nos tant a les platges al nord com al sud del port:

1. La platja nord evolucionava com era d’esperar amb la presència de les obres d’abric en execució: la platja bascula cap al port amb avanços en el Cabanyal; l’efecte de les obres es fa patent en el gir que està tenint lloc a la platja recolzada en el port, però no s’observen efectes no esperats ni que puguen significar un risc per a l’estabilitat de les platges al nord del Port de València.
2. La platja al sud no indica cap efecte degut a les obres d’ampliació; per tant, no hi ha conseqüències sobre les platges al sud del port de València que signifiquen un risc per a l’estabilitat.
3. La precarietat d’alguns trams al sud del port de València, l’evolució dels quals és independent de les obres actuals, posa en risc instal·lacions de primera línia com el Col·legi d’Educació Especial Professor Sebastián Burgos i la Urbanització Casbah.

Assenyalem que quan diem que en el cas de les platges al sud no s’aprecia risc per a l’estabilitat, en realitat estem concloent que les platges al sud evolucionen com ho feien amb anterioritat, encara que s’observa una tendència a una estabilitat aparent, amb una taxa de recessió molt baixa.

Pla de Vigilància després de l’execució de les obres

Figura 5. Localització dels perfils al sud del Port de València. (2008-2010)

El seguiment de les platges al nord i sud del port de València després de la finalització de les obres d’ampliació comença de fet a l’octubre de 2010, i per això volem separar aquestes conclusions de les anteriors que tancaven un seguiment durant l’execució de les obres. En aquesta ocasió, els perfils de platja objecte del Pla de Vigilància es redueixen a quatre (Figura 5); s’elimina el perfil P3S-Restaurant per concloure que era poca la informació facilitada i que no mostrava canvis al llarg de la primera fase.

Figura 6. Evolució de la línia zero Platja Sud (2010-2015)

En aquesta ocasió, el Pla de Vigilància es fa durant cinc anys, entre l’octubre de 2010, després de la finalització de les obres d’ampliació, i l’octubre de 2015. En la Figura 6 podem veure les posicions de la Línia Zero, i podem comprovar que les variacions d’aquesta línia són mínimes, per no dir que se superposen totes elles, i les poques variacions són menors que les de la fase durant les obres.

Figura 7. Evolució de perfils de platja en Platja Sud (2010-2015)

En la Figura 7 recollim els perfils de precisió alçats en aquesta segona fase del Pla de Vigilància, que es corresponen al perfil P1S-Pinedo (platja de l’Arbre del Gos), P2S-Estibadors, P4S-Casbah (platja de la Garrofera) i P5S-Parador (platja de la Devesa). Excepte el perfil P1S-Pinedo que mostra irregularitats, la resta de perfils es mostren com en la fase del Pla de Vigilància durant les obres, clara diferenciació entre estran i platja submergida, no hi ha indicis d’inici de processos recessius que s’acumulen als ja existents. Les irregularitats del perfil esmentat es deuen a la presència en esculleres que existien prèviament en l’enfront del qual es correspon al perfil.

Figura 8. Taxa de recessió a les platges al sud (2010-2015)

Hem inclòs ací la Figura 8, que ens dona la taxa de recessió de les platges al sud, considerant la pèrdua de superfície de la platja seca, i que com veiem els valors són baixos, incloent la platja de la Devesa que ja en el seu moment assenyalàvem, en el seguiment 2005-2007, quan la platja tendia a l’estabilitat. Destaca la platja de la Garrofera, que presenta la taxa màxima i que posa en risc tant el cordó dunar com les infraestructures de la urbanització que hi trobem.

Les conclusions que es van assolir en aquesta fase del Pla de Vigilància després de l’execució de les obres van ser les següents, referint-nos tant a les platges al nord com al sud del port:

1. La platja al nord del port de València evoluciona com era d’esperar. Ací podríem repetir les conclusions recollides en el Pla de Vigilància durant l’execució de les obres; en aquest front cal afegir a les obres d’ampliació del port les de reparació del sistema de defensa de la platja al sud de Saplaya, la qual cosa ha generat una doble basculació al suport i abric del port de València i a l’abric dels espigons de defensa. En qualsevol cas, la platja evoluciona com era esperable, però per davall dels valors esperats.
2. A la platja sud, les obres d’ampliació no han modificat l’evolució de la platja, no han introduït cap efecte afegit a l’evolució que ja sʼobservava des de molt abans de les obres executades.

CONCLUSIONS

Les conclusions finals després de la realització del Pla de Vigilància de les platges al nord i sud del port de València, tant durant la fase d’execució de les obres i després de la finalització estableixen que les platges al nord del port van evolucionar com era esperable amb la presència de les obres d’ampliació. Així es va fer constar en l’Estudi d’Impacte Ambiental: la platja al nord bascula cap al port, amb avanços a la platja del Cabanyal, però en cap moment es van observar efectes no esperats ni que pogueren comportar un risc per a l’estabilitat de les platges al nord del port de València.

La platja al sud era l’objectiu principal del Pla de Vigilància per l’interés d’aquest front i la seua situació regressiva. En aquest cas no es detecta cap efecte degut a les obres d’ampliació; per tant, no hi ha conseqüències sobre les platges al sud del port de València que impliquen un risc per a l’evolució que experimenta des d’anys anteriors a l’inici i finalització de les obres d’ampliació. Quan indiquem que no hi ha risc ens referim al fet que no hi ha un augment del procés de recessió ja existent: la platja continua evolucionant com ho feia abans, i en qualsevol cas podríem aventurar-nos a assenyalar que hi ha una atenuació d’aquest procés de recessió que pot ser resultat d’un procés natural que ja insinuàvem en el seguiment realitzat entre 2005-2007 a la platja de la Devesa.