Seguretat jurídica

01/02/2023

L’expressió “seguretat jurídica” és un terme que sovint apareix a tot arreu de la vida pública, sovint, però, amb aquesta paraula se sol justificar l’actuació de les instàncies de poder, o de vegades, també és usada per a denunciar situacions o mesures polítiques contràries a dret. El terme, en la seua significació més estricta, ve del camp del dret, aleshores, en tant que professional del dret, he fet ús del concepte que comentem, considerant-lo com un principi general que té a veure amb la protecció dels drets de les persones, o de les garanties concretes legislades. La Constitució al seu articulat expressament fixa que es garanteix el principi de seguretat jurídica sense concretar més, cosa que haguera estat millor.

Doncs bé, les normes tenen com a funció, establir garanties formalment, perquè el ciutadà puga fer-ne ús o, al seu cas, denunciar que, malgrat que la lletra impresa reconeix un dret, li és negat. La feina doncs d’aplicar el principi esmentat la fan els jutges, i els criteris no sempre coincideixen. Hem arribat, però, a una situació en la qual qualsevol decisió governamental es justifica amb les paraules respectant la seguretat jurídica, com no podia ser d’altra manera. La realitat, però, és prou tossuda, i en moltes situacions els drets o les garanties jurídiques, fins i tot, aquelles que estan definides a la legislació, no es corresponen a la realitat. Les causes d’eixe desajust poden ser de divers origen, com manca de mitjans, de voluntat, o d’actes negatius. Al terreny de la vida política, tant els que manen o el que estan a l’oposició, com he apuntat adés, apel·len al principi de seguretat jurídica. L’exemple el tenim prou recent, en el tema del transvasament Tajo-Segura. El govern sosté que s’ha respectat el principi en qüestió, enfront de tal pretensió, la gent que s’oposa, diu tot el contrari.

Crec que aquest abusiu ús del terme jurídic que comentem, s’inscriu en la dinàmica de la judicialització de la vida pública, característica aquesta del present, la qual barreja el camp de la política i el de la judicatura, dinàmica en la qual govern i oposició coincideixen, i que ve a ser una forma de “marejar la perdiu”. Moltes de les mesures que apareixen vinculades a la suposada seguretat jurídica, al meu entendre, haurien de ser valorades, argumentades o discutides, d’acord amb altres factors, com serien la seua idoneïtat , possibilitats, o altres circumstàncies. Els ciutadans crec que agrairíem la claredat, així els termes i interessos en joc quedarien delimitats. Tot això, sense deixar de costat que la via judicial restés com el recurs darrer, una vegada esgotades les vies del debat i l’estudi. En el cas present val allò que en la vida forense es concretava dient-ne que val més un acord que mil plets.