Tens 0 productes a la teua cistella
Vinyeta de Paco Bancal, a càrrec de la il·lustradora Aida Boix.
Hi ha símbols que semblen menuts, quasi quotidians. Una fruita, per exemple. Una magrana, amb la seua coroneta discreta, pot passar desapercebuda si no la mirem bé. Però Paco Bancal, que de terra en sap un rato, i Maulet, que sempre acaba trobant el lloc exacte on clavar la dent, ens recorden que res és tan innocent com sembla.
Aquesta setmana, la vinyeta juga amb la imatge i amb la memòria. La magrana —plural, plena de llavors, oberta— es converteix en metàfora d’allò que compartim i construïm entre totes i tots. I la coroneta, que podria semblar un símbol de poder, es transforma en una ironia: quin és realment el “rei”?
Maulet ho té clar. Amb la innocència aparent de qui només vol jugar (o menjar), s’apropia del símbol i el resignifica: “Este sí que és el meu rei!!!”. I així, sense grans discursos, la vinyeta ens fa un gir: potser no necessitem corones, sinó arrels. No necessitem jerarquies, sinó comunitat.
Paco Bancal observa. Com sempre. Amb eixa mirada entre la perplexitat i la consciència. Perquè sap que la terra no entén de títols, però sí de qui la treballa. I que hi ha idees —com la República— que, més que proclamar-se, s’han de sembrar, cuidar i fer créixer.
Hui, que és dia de memòria i de reivindicació, la vinyeta ens deixa una pista clara: la República no és només una forma d’estat. És una manera d’entendre el món. Més horitzontal, més compartida.
Mau.
