La revista degana en valencià

Sempre ens quedarà la joventut… I el seu associacionisme al País Valencià

26/06/2020

No hi ha planeta B! Sense planeta no hi ha futur! I la culpa no era meua, ni on estava ni com vestia! Germana, jo sí que et crec! Si ens toquen a una, ens toquen a totes! L’homosexualitat no és una malaltia: l’homofòbia, sí!

Aquestes i moltes altres frases ressonen als carrers com un himne. I, si ens parem a pensar en qui les ha fet protagonistes, ho tenim clar: la joventut. Les persones joves són capaces de moltes coses i, en temes com el medi ambient o el feminisme, han sabut organitzar-se per posar en l’agenda pública qüestions que abans es tractaven superficialment o, simplement, es deixaven de banda.

La gent jove participa i ho fa molt bé: més de la meitat de les persones d’entre 16 i 30 anys ha estat present en mobilitzacions socials, una de les formes de participació de referència que té la joventut. Des de 2017 hi ha un augment considerable de les persones que es mobilitzen de manera espontània. És a dir, hi ha una implicació diferent, una participació de la joventut que canvia les formes en les quals estem habituades a relacionar-nos amb el poder polític.

Però això no es tradueix en un augment dràstic de l’afiliació en l’àmbit de l’associacionisme juvenil, i és així per diferents motius. Per una banda, com un dels col·lectius amb major risc de patir les conseqüències econòmiques i socials dels canvis que se succeeixen en el món, la joventut no té temps suficient per a ser voluntària, després de treballar i estudiar per poder subsistir.

Segons les últimes dades de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, les persones joves patim unes xifres de precarietat tan alarmants que condicionen tot el nostre oci i fa que trontolle el nostre projecte de vida. Per fer-nos una idea aproximada d’aquesta situació, 4 de cada 10 persones joves que treballen al País Valencià estan en risc d’exclusió social i 9 de cada 10 dels contractes que signen les persones menors de 30 anys són temporals.

En definitiva, la majoria de les persones joves no tenen temps per a poder formar part d’una associació, encara que no podem parlar en termes generals: la joventut és capaç de donar el poc que li queda per a modificar tot allò que no li agrada. Segons l’últim baròmetre de la FAD, al voltant d’un 15 % de les persones joves participa en alguna organització social o voluntariat. Al territori valencià, sols les entitats d’educació no formal que pertanyen al Consell Valencià de la Joventut (com són Scouts Valencians, Federació de Centres Juvenils Don Bosco, Júniors MD, Federació d’Escoltisme Valencià, Creu Roja Joventut i OJE) formen un total de més de 5.000 persones joves voluntàries. Aquestes persones són capaces d’educar en valors vora 34.500 xiquets, xiquetes i joves. En semblen moltes, no?

Però aquestes xifres sempre es troben eclipsades per una barrera: els prejudicis. Segons l’Estudi Sociològic de la Joventut Valenciana –realitzat conjuntament amb la Universitat de València–, les persones joves pateixen molts prejudicis per part de la societat sense mirar quines són les causes d’aquest comportament. Quantes vegades hem sentit que la gent jove no vol anar-se’n de casa perquè està molt còmoda a la llar familiar? Quina és la base per a afirmar que són les persones joves qui s’encarreguen de trencar tot el mobiliari públic? La joventut sols vol fer botellot? No serà que no s’ofereix una visió positiva de les alternatives d’oci o que, en molts llocs, no s’ofereixen alternatives a la joventut?

Des del Consell Valencià de la Joventut volem que s’impulsen mesures per a fomentar la participació, l’oci educatiu i la millora de la qualitat de vida de la joventut valenciana. No ens valen unes mesures autònomes, sense la implicació de les beneficiàries. Tampoc poden ser polítiques des d’un àmbit específic, sense tindre una visió general dels motius reals pels quals la gent jove no pot participar i rep, cada vegada més, les conseqüències negatives del món globalitzat. Apostem per donar peu a l’Estratègia Valenciana de Joventut, una estratègia que naix amb la intenció de ser un referent en tots els àmbits, una iniciativa que naix de les necessitats reals de la joventut, una voluntat que es desenvolupa en comú entre la gent jove i les institucions públiques valencianes.

En un dels seus pilars fonamentals, l’Estratègia Valenciana de Joventut parla de participació, associacionisme i voluntariat, i de com aconseguir que tots aquests funcionen d’una manera més dinàmica i inclusiva. A aquest respecte, apunta que és necessari posar l’educació en primer pla: desenvolupar programes i continguts en el currículum educatiu que afavorisquen l’educació per a la participació, així com promoure iniciatives d’aprenentatge cooperatiu, innovació educativa o reconeixement i valoració social de l’associacionisme.

És molt important que, des dels primers aprenentatges, xiquets i xiquetes vegen un camí lligat a l’associacionisme que els permeta formar-se en valors, uns valors que seran reconeguts al llarg de la seua vida i que els posaran facilitats, no els les llevaran. Per posar-ne un exemple, si en tota la vida reben un estímul positiu amb la pertinença a una entitat, que el temps que dediquen a aquesta entitat suposa un aprenentatge en valors i que, a més, eixe voluntariat serà positiu per a la seua vida laboral, és més probable que els beneficis tinguen un pes major als costos que els suposarà participar. Però, moltes vegades, no és així: des del sistema educatiu no s’ofereix una formació al professorat sobre l’educació per a la participació, ni s’impulsen campanyes o programes per al reconeixement de les competències adquirides mitjançant la participació en associacions i la realització del voluntariat. És fonamental aconseguir que aquesta última frase es faça en positiu, com una realitat en tot el territori.

A banda, un altre pilar fonamental és el paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació en el foment a la participació. Per això, cal incloure espais per a visibilitzar i fomentar aquesta participació juvenil. Moltes vegades, la joventut no es veu representada en els continguts que hi ha en la programació audiovisual ni es compta amb la seua intervenció en debats –pel simple fet de ser joves– i, des del Consell Valencià de la Joventut, creiem necessari canviar açò: si la joventut valenciana representem vora el 25 % de la població, no pot estar infrarepresentada.

Amb tot això s’evidencia que hem de deixar de banda l’adultocentrisme que impera en la societat en general. No, no ens estem inventant una paraula per a definir una sensació: en moltes trobades amb gent més major que nosaltres veiem que les relacions de poder deixen de ser igualitàries i estan jerarquitzades, una realitat que ens xoca de front: si som capaces d’unir-nos i ser protagonistes en la Cimera del Clima o en les reivindicacions per la igualtat –ètnica, LGTB, feminista–, si lluitem en qualsevol causa que ens pareix injusta i aconseguim posar en el punt de mira les polítiques més instaurades o tradicionals, com ens poden tractar amb condescendència?

Volem participar de forma activa. I ho estem fent, encara que moltes vegades siga sense permís, perquè veiem que la participació canvia les coses i, sobretot, ens apodera com a joves. Ens dona el control de la nostra vida, que és el que sempre demanem. Per això, necessitem un impuls per part de tota la societat, en general i en particular: deixar un espai ben clar per tal que les persones joves participen perquè, si no és així, sense eixe impuls no podran apoderar-se. Volem, en definitiva, encertar i equivocar-nos –a parts iguals– per a créixer com a persones i ser una ciutadania compromesa amb tot allò que ens rodeja.