Tens 0 productes a la teua cistella
Coincidint amb el segon aniversari de la catàstrofe, la iniciativa impulsada per la Koordinadora de Kolectivos del Parke, Atirohecho i Barret s’estrena aquest cap de setmana a Castellar-l’Oliveral amb les entrades pràcticament exhaurides i el suport de més de 300 mecenes.
Un acte de teatre polític i justícia comunitària
Lo que a l’estiu era una crida a la mobilització col·lectiva és ja una realitat a punt de pujar a l’escenari. Dos anys després de la tragèdia de la DANA del 29 d’octubre de 2024, la manca de depuració de responsabilitats polítiques i les vies judicials bloquejades per la condició d’aforat de l’expresident de la Generalitat han trobat resposta en la creació cultural independent. Aquest divendres 23 i dissabte 24 d’octubre, la Sala L’Horta de Castellar-l’Oliveral acull l’estrena oberta al públic d’El judici a Carlos Mazón que mai voràs, una peça de teatre documentat i de consciència que posa en escena el procés judicial que la ciutadania continua reclamant.
El projecte, fruit de l’aliança entre la Koordinadora de Kolectivos del Parke Alcosa (amb més de quatre dècades d’organització veïnal a Alfafar), la companyia de teatre polític Atirohecho i la cooperativa audiovisual Barret, s’ha finançat íntegrament sense cap mena de subvenció pública. El suport directament rebut a través d’una campanya de micromecenatge amb més de 300 aportacions individuals ha permès materialitzar una proposta que converteix les eines de la cultura en un espai de reparació i memòria democràtica.
El simbolisme d’estrenar en un espai afectat per la barrancada
La tria de la Sala L’Horta no és un mer detall logístic, sinó una declaració de principis. Aquest espai cultural, situat a la pedania de Castellar-l’Oliveral (al sud de la ciutat de València), va patir en primera persona l’impacte de les inundacions del 2024. Estrenar-hi aquesta obra suposa convertir el mateix espai ferit en el fòrum des d’on el poble exigeix veritat, justícia i garanties de no repetició.
Amb una posada en escena de 70 minuts integrada per set intèrprets i una escenografia versàtil que es transforma en sala de vista, habitatge o pont, l’obra combina testimonis reals, investigació periodística i enregistraments documentals per a confrontar la gestió de la crisi amb el dolor de les víctimes.
Del fang de les inundacions al fang de l’habitatge
Més enllà de la reconstrucció dels fets de la DANA, el text connecta la indignació de la catàstrofe amb el context social que travessa actualment el País Valencià. La sensació d’impunitat i la desafecció cap a les institucions enllacen directament amb les acampades pel dret a l’habitatge que aquests dies ocupen la Plaça de l’Ajuntament de València.
Com assenyalen els mateixos promotors, la crisi de l’habitatge, la precarietat juvenil i l’absència de respostes institucionals formen part del mateix malestar estructural que va emergir arran de la barrancada. Sota la premisa que la dimissió no equival a la rendició de comptes, El judici a Carlos Mazón (que mai voràs) reivindica l’organització popular i el pensament crític com a eines de salut democràtica.
