Sense odi ni complexos

Ja els tenim governants o a punt, aleshores s’enceta una nova legislatura en l’àmbit local i autonòmic, no cal reiterar que interessos representen i que volen, doncs, resistirem i farem front a la situació, una circumstància que viurem sense odi, puix, nosaltres com diu la cançó, nosaltres som d’eixe món, per tant, amb la força de la raó, i les eines que ens facilita una democràcia limitada i formal com tenim, intentarem aconseguir mantenir els drets i restablir allò que siga just. Escolte senyora Català, quin cognom més contradictori!, vosté ha manifestat que vol ajudar econòmicament al secessionisme lingüístic, però li recorde que per donar subvencions cal convocar concurs públic amb les seues bases o criteris, doncs, les ajudes es deuen donar segons capacitat i mèrits; tanmateix, les bases dels concursos, es poden impugnar, i els resultats recórrer si no es respecten les normes. Senyor Mazón, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua és una institució estatutària, i no pot ignorar com per suprimir-la cal reformar l’Estatut d’Autonomia, i que, igualment si es donés el cas, existeixen vies legals per intervenir enfront de dedicions injustes o arbitràries.

Per altra banda, a diverses institucions va a haver-hi, amb quotes de poder o no, representants d’esquerra i valencianistes, per tant, cal preveure que faran tot el que puguen per aturar aquesta onada de rancor i fòbies. No obstant això, les entitats i la ciutadania podran ser part bel·ligerant, puix, dins el marc legal existent, malgrat les seues insuficiències i mancances, tenim a l’abast vies i possibilitats; caldrà eixir al carrer, òbviament, ho hem fet sovint, i ara més motiu ho farem. Sabem que el pessimisme, no és un bon conseller, per això, a la vista de comentaris que escoltem, que posen l’accent sobre les pretensions de la dreta, o siga la dreta unida provinciana, considere que deguem buscar alternatives i propostes, i no caure en la resignació o en la lamentació.

Coneguem la voluntat de regressió, d’eliminar conquestes de divers tipus com és el cas dels drets de les dones, o la recuperació de la memòria històrica, així, com els entrebancs i les jugades a l’àmbit dels serveis públics i la política social. Tot això, és un mal presagi, no cal insistir-ne més. La tasca feta durant les dues darreres legislatures, però, aporta com balanç unes realitats que haurem de reivindicar, i sobretot, des de la pluralitat generar un clima d’entesa davant d’aquest “termidor”, que no és més que la reproducció dels governs de Zaplana, Camps, i companyia, i ara estan davant els tribunals.