La revista degana en valencià

Sentiu la música, escolteu els músics

Manifest de la Coordinadora de l’escena musical Valenciana

Les i els músics valencians dediquem el nostre treball a crear i interpretar la banda sonora de la teua vida. Ens deixem els dits, els pulmons i la veu en la música que eixampla el corpus del nostre patrimoni com a societat. Amb la música ens relaxem, ens excitem, ens comprometem, ens expressem, ballem i dialoguem.

Treballem mentre et prens una copa al pub, treballem quan et retrobes amb amics en un festival, treballem quan ens comprometem amb tu en un concert benèfic, treballem quan balles en la dansà del teu poble, treballem quan estàs de festa a la falla, la foguera o la gaiata, treballem a l’entrà de la teua filà, treballem per ajudar-te a finançar les tan necessàries activitats del teu col·lectiu, treballem en la boda dels teus amics i, fins i tot, treballem darrere d’alguna processó.

Però també treballem quan tu no ens veus: a l’estudi de gravació, al local d’assaig, a les aules de música… Hem treballat en la música que escoltes als auriculars quan vas a córrer, a les pel·lícules, als anuncis, als comerços, al bar on esmorzes, quan condueixes. Treballem quan portem la teua veu i el nom de la teua ciutat o el teu país de gira pel món.

Treballem: som treballadors i treballadores. Se’ns sent, de vegades amplificats, però no se’ns escolta. Ens agrada fer música, ens ho passem molt bé a la feina, però això no significa que deixem de ser treballadors amb drets i deures com qualsevol altre.

Les i els músics valencians, en totes les expressions possibles, ens hem reunit per signar aquest manifest amb el desig de tindre una veu per a ser escoltats.

Hem decidit plantar-nos, cansats de la vulneració dels nostres drets, de la discriminació respecte a la resta de treballadors. Ho fem per nosaltres, evidentment, però també perquè sabem que sense músics no hi ha música, i ens encanta la música.

Com tu, ens hem cansat de cobrar sous de misèria, tard i malament. Ens hem cansat de les dificultats per a facturar i accedir a les prestacions de la Seguretat Social. Ens hem cansat d’afegir a la nostra precarietat un dels impostos culturals sobre el valor afegit més alt d’Europa. Ens hem cansat de l’abandó de les institucions, del nul esforç per la promoció i la internacionalització, de condicions tècniques indignes, d’auditoris deficientment equipats. Ens hem cansat de la persecució administrativa de la música al carrer i de les exigències poc realistes als xicotets locals que conformen el circuit que ens permet pagar l’aigua i la llum cada mes. Ens hem cansat del menyspreu d’alguns promotors a la diversitat estilística i lingüística en un poble que és cruïlla de cultures des de fa molts segles. Ens hem cansat, independentment de la nostra llengua d’expressió i del nostre sexe, de la discriminació històrica cap al valencià i cap a les dones als escenaris. Ens hem cansat de no tindre accés als mitjans públics de comunicació, situació que ha empitjorat amb la dramàtica desaparició de la RTVV. Ens hem cansat, sí, però encara tenim forces i esperança per al següent bolo, el bolo més important que ens queda per davant: la lluita pels drets.

Volem fer saber a la nostra societat, i també als nostres companys músics que no han pogut accedir prèviament al manifest, que estem treballant en instruments de sindicació, associació i cooperació per a assolir els nostres drets. I en aquest camí, pel bé del nostre ofici però també de la música, sense la qual no es pot entendre el nostre caràcter com a societat, volem aportar la nostra experiència per a dibuixar unes primeres línies bàsiques d’actuació per a millorar aquesta situació:

Proposem l’aplicació de l’actual Règim d’Artistes de la Seguretat Social mentre exigim la seua urgent redefinició. Proposem la creació d’un règim d’autònoms específic per a músics, adaptat a les necessitats dels treballadors i treballadores. La regulació d’un sou mínim per músic i actuació. La reducció de l’IVA cultural. La transparència i control artístic i pressupostari dels esdeveniments musicals participats per l’administració pública i la creació d’un consell de mediació, que incloga músics, per als festivals considerats “d’especial interès públic”. La revisió i actualització de totes les normatives municipals referents a la música en directe, en diàleg amb els treballadors de la música i els locals, per la supervivència dels espectacles musicals d’aforament menut. La creació, manteniment i vigilància de circuits amb sous i condicions tècniques dignes a tot el territori valencià. La fi de la discriminació d’estils o per llengua d’expressió artística. L’esforç per la formació, promoció i difusió del treball musical fet per dones. La creació d’una llei de treball intermitent i l’accés a prestacions d’atur i seguretat en el treball. L’afavoriment de cooperatives de consum i creació cultural i la facilitació d’accés del model de gestió comunitària als béns culturals públics.

Aquestes són només algunes de les línies en què estem treballant. Estem en procés, aprenent, ampliant, recuperant la dignitat de sentir-nos i saber-nos treballadors d’un ofici tan maltractat històricament i arreu del món. Però ho lluitarem amb la mateixa passió que posem en tot el que fem. Conscients que amb la necessària complicitat de públic, educadors, mitjans,… –com a societat- anem millorant la percepció de l’ofici de la música com un bé comú. Som valencians i ens estimem la música, com tu. I sabem, en carn pròpia, que una societat que vol tindre un panorama musical digne ha de defensar la dignitat dels treballadors i treballadores que la fan.

Sent la música, escolta els músics. Ens veiem als concerts.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top