Sermó de la Festa de la Creació

10/10/2022

Jörg Alt SJ (1)

 

Des de fa més de 20 anys, l’abadia benedictina de Plankstetten [al costat de la ciutat de Berching, a Baviera, Alemanya] és coneguda per la seua agricultura ecològicament sostenible. S’hi celebra anualment la Festa de la Creació, el dia abans de la festa de Sant Benet de Núrsia, amb una missa a l’aire lliure i la plantació de l’arbre de l’any. Enguany [2022] em permeteren predicar el sermó.

 

Les tres lectures [Dt 30,9-14; Col 1,15-20; Lc 10,25-37] encaixen bé amb el tema de la creació i la crisi, de manera que el meu sermó consistirà simplement en tres breus comentaris sobre aquestes tres lectures. Només posaré aquests comentaris un al costat de l’altre i us en deixaré dibuixar les línies de connexió. Se’m va ocórrer una broma quan vaig fer la primera lectura.

Una inundació. Una crida per a una evacuació. No, Déu m’ajudarà. Van els veïns: Vine amb nosaltres. No, Déu m’ajudarà. Damunt del terrat: Vine amb l’helicòpter. Déu m’ajudarà. Després que mor. Per què, Tu, no em vas ajudar?. Ho vaig intentar, però tu no volies escoltar.

On és el paral·lel? La ciència ha estat alertant de l’escalfament global i l’extinció d’espècies durant dècades. Mentrestant, també n’estem sentint els efectes a Alemanya a causa de l’augment de les temperatures mitjanes, un clima extrem més freqüent, la caiguda dels volums de collita i l’augment dels preus dels aliments. La ciència continua advertint: Si seguim així, en un futur immediat hi haurà parts del nostre món inhabitables, amb milions de morts i milers de milions de refugiats. La ciència diu que hem de deixar immediatament de cremar més combustibles fòssils si no volem cremar-nos a nosaltres mateixos i al nostre planeta.

Les persones influents ens diuen el contrari: Ah, encara no està tan malament. Fins ara, la tecnologia sempre ens ha ajudat. I fins que això passe, el sistema climàtic es mantindrà. I així successivament. És simplement estúpid: No pots negociar amb les lleis de la natura. Quan s’arriba als punts d’inflexió, s’acaba amb desenes de milers d’anys en els quals la Terra era un lloc agradable per viure.

Déu va donar raó i llibertat a l’ésser humà. La raó ens ha d’ajudar a reconéixer els problemes i a desenvolupar-ne solucions. Això és el que fa la ciència. Tenim la llibertat d’implementar aquestes solucions o no. La política i la societat no ho fan.

La crisi climàtica està creada pels éssers humans. Per tant, també depén de nosaltres evitar aquesta crisi. Les solucions als nostres problemes actuals no estan al cel ni més enllà dels mars. Les solucions estan al nostre cap i al nostre cor. Podem fer el que cal, o no. I Déu respectarà aquesta decisió que hem pres amb raó i llibertat.

És dur, es podria dir. De veritat Déu ens deixa sols i no fa res per ajudar-nos? És clar. I això ens porta a la segona lectura.

Crec que resumeix el millor oferiment possible de Déu per a nosaltres en tots els sentits. M’agradaria il·lustrar per què això és així amb un dels exercicis espirituals més coneguts del fundador de la meua orde, Ignasi de Loiola. Ignasi demana a la persona que prega que s’imagine que Déu Pare, Fill i Esperit Sant miren la Terra des del cel i veuen totes les coses estúpides i dolentes que fa la gent: Assassinats, homicidis, guerres, crisi climàtica, extinció d’espècies, etc. I el Pare, el Fill i l’Esperit Sant consideren què poden fer per apartar l’ésser humà dels seus camins.

Promulgar nous preceptes entre trons i llamps? L’ésser humà ja estava aclaparat amb els Deu Manaments. Enviar més profetes? Ha aportat poca cosa. Crear ordre amb actes de poder propis? Això no respectaria la llibertat humana. En resum: Les tres persones divines decideixen que Jesús esdevindrà home per donar exemple a la gent del que és important. Mostrar a la gent el camí correcte a través de la seua pròpia vida passada i convidar a totes les persones a penedir-se i seguir-lo. L’ésser humà pot decidir a favor o en contra, i així Déu respectaria la raó i la llibertat que se’ns dona!

L’himne de l’Epístola als Colossencs resumeix creences importants com en una lupa: El món va ser creat per Déu en Crist per ser molt bo i confiat a les persones. I perquè l’ésser humà veja com viure de la millor manera possible en aquesta creació, Jesús es va fer home, es va fer visible en Jesús la plenitud de la vida divina, la convivència divina de tres persones molt diferents. I, encara millor: L’himne també ho subratlla: Déu no està lluny en algun lloc del cel, però en el Crist còsmic està sempre a prop de nosaltres, i mai està absent de cap lloc de la Terra. Qualsevol persona pot vincular-se amb aquest Crist còsmic i tothom en pot treure força, orientació i suport per a si mateix, la seua vida i les seues accions d’aquesta vinculació. A tot arreu, en Jesús, Déu ens ofereix la seua mà auxiliadora en tot el que fem. Digueu-me si aquest no és un missatge feliç, encoratjador i esperançador!

I què hem de fer per tornar a posar les coses en ordre? Això ens porta a l’Evangeli

Perquè aquesta és precisament la pregunta que es planteja a Jesús: Què és l’important? Quin és el manament més important? Quin és el resum i l’essència del teu ensenyament? Jesús respon amb el triple manament de l’amor: l’amor a Déu, al proïsme i a un mateix. Aquesta és la solució als ulls de Déu. També per als problemes d’avui.

A les meues conferències i llibres, emfatitze repetidament que no tenim principalment una crisi d’innovació, eficiència energètica o altres solucions tècniques, sinó una crisi de valors. Volem una economia i una societat en què el consum dels individus impulsat per la publicitat continue alimentant la competència entre les persones i els beneficis de les empreses? O volem aturar-nos i pensar què produeix la nostra felicitat i la nostra satisfacció? La gran majoria de les alemanyes i els alemanys volen viure realment en una societat on la desigualtat minve, on la consideració als altres i la disposició a ajudar-los siga normal, on es pose el focus en el benestar de les generacions futures i dels països pobres, en un medi ambient intacte, saludable i segur, on hi haja una política pròxima a la gent, una política que escolte la ciutadania i no els grups de pressió dels rics i les corporacions.

Una vida així portaria la reconciliació on ara hi ha divisió i separació:

Reconciliació amb mi mateix. Que m’ajude a fer-me el bé, lluitant per la felicitat i la satisfacció com desitge sense desviar la mirada a dreta o esquerra.

Reconciliació amb els meus semblants. Aquests ja no són una amenaça potencial per a les meues pretensions, sinó companyes i companys de viatge, amb els quals estic al mateix vaixell i o bé sobreviurem o naufragarem junts.

1. Jörg Alt va nàixer el 1961 a Saarbrücken (Alemanya). Ingressà a l’Ordre Jesuítica el 1981 i el 1983 fou ordenat sacerdot. Ha realitzat estudis a Munic i Londres, que conclogueren amb el doctorat de sociologia a la Universitat Humboldt de Berlín. La seua tasca pastoral s’ha desenvolupat amb refugiats i migrants indocumentats a Würzburg, Leipzig, Munic i Berlín, el que li portà a la secretaria del Fòrum Viure en la Il·legalitat. Fou coordinador de les ONG per a la campanya de prohibició de les mines. També ha participat en les campanyes de la Taxa Robin i en la recerca sobre “Justícia fiscal i pobresa”. També en la iniciativa “Fluxos de migrants, fluxos de diners”. Des del 2019 participa en el moviment climàtic, en iniciatives com ara Divendres per al futur, Científics per al futur, Última generació… Per la seua participació en accions d’aquestes iniciatives ha sigut detingut tres vegades per la policia alemanya i té processos en curs. Ha publicat diversos llibres, els últims dels quals són:

Resistència. Front a una economia que mata. Editorial Vier Türme, Münsterschwarzach 2022.

Senzillament comença! Elements de construcció per a un món més just i més sostenible. Editorial Vier Türme, Münsterschwarzach 2021.

Actua! Una crida als cristians i les esglésies per salvar el futur. Editorial Vier Türme, Münsterschwarzach 2020.

Més informació en la seua pàgina web: https://www.joergalt.de/

Trad. Francesc J. Hernàndez.