La revista degana en valencià

S’ha de canviar el rumb

03/03/2022

Hem sobrepassat el 720 dia de pandèmia i, sobta veure com, hi ha massa gent indolent dins de la nostra societat, quan es tracta de fer o de participar de la festa. Les aglomeracions davant les convocatòries populars, em recorden molt a les reaccions del poble jueu davant la vedella d’or, quan diuen que Moisès baixà del Sinaí.

Aquestes aglomeracions al voltant de la crida, del Carnestoltes, de les cavalcades, dels cants de l’estoreta, em fan l’efecte de visualitzar aquella gent al voltant de l’ídol, convertida hui en consumisme barat, en aparençar el que no s’és, en mirar per damunt del muscle el pròxim…

Fa la sensació que a una part de la nostra societat ni l’importa res, ni la guerra en Ucraïna, ni el perill atòmic, ni l’escalfament del Planeta, ni la fam al món, ni els corrents migratoris… pensen egoistament: “mentre no em passe a mi, la resta ja s’ho faran”… molt malament anem…!

Hem de deixar clar, que ens trobem davant d’una invasió en tota regla i, el que és pitjor encara, que aquesta acció bèl·lica, conculca el dret dels pobles a dissenyar el seu futur, a organitzar-se segons els seus costums i pràctiques i, al que és el més important: a fer-ho en llibertat i sense el pes de l’espasa de Dàmocles d’un somiatruites amb idees imperialistes.

Cap guerra té l’honestedat de confessar que es fa per furtar a l’oponent, alguna cosa que l’interessa al qui la provoca. Fa riure el fet que quan es provoquen guerres com la que hi estem assistint, sempre es parla de motius nobles. Sempre diuen que maten en nom de la civilització, en nom del progrés, en nom de la democràcia… quan no la justifiquen en nom de la pau o de Déu.

Per si això no fos prou, al costat de les guerres sempre hi ha mitjans de comunicació disposats a inventar enemics imaginaris, per justificar la conversió del món en un gran manicomi on “els bojos condueixen els cecs” (com diria Eduardo Galeano parafrasejant Shakespeare). Els actuals “amos del món” semblen enamorats de la guerra i de la mort i el seu desig imperialista no en té prou amb el fet que, cada minut moren de fam o de malaltia 10 infants. Ells comanden una maquinària on es gasten 3 milions de dòlars en la indústria militar.

Tinc gravada a la memòria una hora: les 4 del matí, 58 minuts… moment en què el president que fou membre destacat del KGB, va decidir envair un territori europeu pel seu compte i amb l’excusa d’atendre la voluntat d’independència dels habitants del vessant Sud-est d’aquell Estat.

Sabem per la història, que aquesta guerra que tenim, no és la primera i que hi haurà d’altres i moltes més perquè, curiosament, els qui s’han de veure al camp de batalla seran joves que no es coneixen, que mataran en nom de vells que es coneixen, però aquests, no aniran al camp de batalla.

Els pobles europeus vivim ara mateix, la pitjor de les notícies possibles i sabem que el 24 de febrer a les 4.58 del matí, va començar una invasió que no sabem ni com, ni quan acabarà. S’ha de canviar de rumb, s’ha d’actuar d’una altra manera perquè, en cas contrari ¿Quin món estem deixant, amigues i amics?

Inscriu-te al nostre butlletí

Top