S’ha desfermat la maquinària del capitalisme

16/04/2020

S’ha tornat a posar en marxa la maquinària del capitalisme i, el xivarri originat pels seus engranatges, ha trencat l’harmonia aconseguida a les nostres ciutats a causa d’aquesta pandèmia programada perquè faça efecte sobre la població en general, d’un planeta que viu tenallat per les seues urpes i els seus procediments destrellatats.
A la desorientació dels governs que ha pillat fora de joc aquest virus globalitzat, s’ha de sumar la manca de sensibilitat d’una societat, que es troba massa adotzenada per poder prendre decisions més arriscades, més humanes i més sensibles a una harmonia necessària. D’aquesta manera és com s’ha optat per potenciar els vehicles privats abans que dotar i repensar un transport públic més adaptat a la necessitat d’aquest moment que ja ha començat a marcar les nostres vides.

En tan sols un més de confinament, s’havia aconseguit rebaixar la contaminació a Beigin, Calcuta, Madrid, Bilbo, Compostela, la comarca de la Plana o París; s’havia apaivagat el soroll de les grans ciutats europees i indonèsies; havíem arribat a un punt d’equilibri suficient per a veure porcs senglars per l’Horta de València, raboses dins d’un domicili de la Vall d’Albaida, puputs fent niu a una canonada d’una finca de ciutat, àligues sobrevolar comarques costaneres i, teuladins, verderols, garsetes, tórtores i esparvers sobrevolant parcs i jardins dels nostres pobles; això sense esmentar els dofins que s’han acostat a saludar la costa valenciana i, fins i tot, els grans mamífers marins que han aprofitat per a deixar-se veure.

El nostre govern central i centralista, ha preferit deixar que es posara en marxa la maquinària d’aquest capitalisme depredador, abans que ordenar i planificar com hauria de ser la desescalada del confinament obligat per la pandèmia. Li ha resultat més fàcil actuar com sempre: “laisse faire”, que no ordenar el territori sectorial per tal d’afavorir un altre paisatge més humà, més solidari i amb una miqueta més de trellat.

Tot està per restaurar, però s’ha optat per deixar anar la fera ferotge, amb les mateixes condicions que abans, sense tenir en compte que la societat ha canviat. Sense parar esment que la pandèmia ha influït ja sobre les famílies i sobre la societat en general. La nova societat que ha de renàixer després del “coronavirus” ha de fonamentar-se sobre l’agroecologia i l’ecofeminisme, sense cap mena de dubtes. Ha de saber apostar per la producció d’aliments ecològics de proximitat i respectuosos amb el medi ambient.

La nova societat ha de tendir cap a un model energètic més social i participatiu; ha de fer una transició energètica basada en les renovables i això s’ha de fer comptant amb el món associatiu, ja que s’ha de potenciar la descentralització de la producció, l’eficiència i la reducció en el consum energètic.

Ha començat un altre temps i no podem mantenir enceses les nostres ciutats, com si fóra de dia, totes les hores de la nit. Ens cal aplicar un model net, respectuós amb el medi ambient i, ho ha de fer, posant l’energia en mans de les persones i no dels grans monopolis i d’un reduït nombre de companyies.

Amb la pandèmia hem vist com la contaminació atmosfèrica, acústica i el trànsit rodat, són un dels principals problemes de les ciutats de hui, però aquest temps de confinament ens ha demostrat, que tenim en les nostres mans la possibilitat de canviar-ho. Ho podem fer, però dissortadament, els nostres governants han triat el camí més fàcil: deslligar la fera. Això no obstant, encara som a temps i hem de saber exigir el que volem fer, per deixar clar que, per damunt del capital està la salut, la solidaritat, el benestar social i la preservació d’un planeta més humà.