S’ha mort Carles Dolç, l’arquitecte i activista que va vertebrar una València més humana i sostenible

L’urbanista, nomenat Fill Predilecte de la ciutat el 2015 i figura clau de les mobilitzacions històriques del Saler, del Túria i del Botànic, ha traspassat als 77 anys.

Una trajectòria lligada a la defensa de la ciutat pública

L’arquitecte i urbanista Carles Dolç Soriano (València, 1949) ha mort a la seua ciutat natal als 77 anys. Reconegut amb el títol de Fill Predilecte de València l’any 2015, Dolç ha sigut una de les figures més determinants de l’urbanisme crític, la protecció del patrimoni cultural i la mobilització ciutadana a la capital. Durant dècades, la seua activitat professional i cívica va estar compromesa amb la defensa dels espais col·lectius i del medi natural davant les pressions especulatives.

Del compromís polític als ‘Deu d’Alaquàs’

En l’àmbit polític, Dolç va iniciar la seua militància a finals dels anys seixanta a Tribuna Obrera i, a partir del 1972, al Moviment Comunista del País Valencià (MCPV), organització de la qual va arribar a ser secretari general. El juny del 1975 va ser detingut juntament amb nou companys més en l’episodi conegut com els «Deu d’Alaquàs», un grup d’opositors antifranquistes considerats antecedents de l’inici de la reconstrucció de l’autogovern valencià.

Arquitectura per al patrimoni i la cultura

Com a professional de l’arquitectura, sovint en col·laboració amb Neus Sanfèlix, va centrar el seu treball en la rehabilitació urbana i la recuperació d’edificis d’interés històric. D’entre les seues intervencions més destacades figuren la reordenació de la plaça del Carme, la rehabilitació del conjunt de cases obreres de Na Jordana i la restauració del palau de Joan Valeriola per a la seu de la Fundació Chirivella-Soriano. Així mateix, va dirigir les obres de transformació d’espais socioculturals de referència com l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i la seu de Ca Revolta.

El seu exercici professional va discórrer en paral·lel a un activisme ciutadà ininterromput des de l’etapa del tardofranquisme. Dolç va ser un dels impulsors de campanyes veïnals emblemàtiques com «El Saler per al poble» i «El llit del Túria és nostre i el volem verd», iniciatives que van aconseguir aturar la urbanització de la devesa i evitar la conversió de l’antic llit del riu en una autopista urbana. En dècades posteriors, va mantenir un paper actiu en iniciatives de protecció territorial com Salvem el Botànic, Per l’Horta i les accions d’oposició a l’ampliació del port.

Cronista i assagista del model urbà

A més del treball sobre el terreny, Dolç va deixar constància del seu pensament en diverses obres escrites. L’any 1999, la Universitat Politècnica de València va aplegar en el volum Articles urbans dues dècades d’anàlisi i divulgació signats conjuntament amb Just Ramírez. Més recentment, el 2021, va publicar Del Saler al Túria (coeditat per Pruna Llibres i la Institució Alfons el Magnànim), on va fer balanç i crònica de les primeres conquestes de l’ecologisme urbà valencià.

Representants del món acadèmic, de la cultura i de les entitats veïnals han expressat el seu condol i han destacat la seua contribució a la construcció d’un model de ciutat més sostenible, arrelat i humà.