La revista degana en valencià

Si en vols més…

10/01/2022


“… para el cabàs”, efectivament…

És veritat que no hauríem de desitjar-li mal a ningú, però en el cas del PP, és una bona notícia per a la democràcia les “dissensions” –la guerra fratricida- entre els seus “líders”: primer fou l’estratègia de la presidenta de la “comunitat” (!?) de Madrid d’encarar-se amb Sànchez, passant per damunt d’en Casado i ara la pretensió de marcar el tempo del congrés regional dels populars, que s’ha agreujat amb la “sortida de to” de l’aristòcrata Álvarez de Toledo -a la que el mateix Casado promogué com a portaveu del partit al Congrés-, després d’haver estat foragitada pel seu creixent protagonisme. I és que –lamentablement- partits populistes –i tardofranquistes- com el PP, no s’enfonsen si no és per les lluites internes, atesa la inèrcia d’una part important de l’electorat, que es deixa portar pel discurs visceral d’aquells partits. Per a quant una dreta espanyola, civilitzada, moderna i democràtica?

Mentrestant Pedro Sànchez recerca el màxim consens per a reformar la Constitució –que la mateixa Carta Magna preveu i li dedica un títol sencer, el X-, tot i que alguns pensem que ho té cru, perquè a aquella dreta ja li va bé com està, per continuar fustigant als governs moderadament progressistes. I és que clar ells –la dreta- veuen la Constitució com la nova versió dels Principios Fundamentales del Movimiento que, ja se sap, eren –o encara ho són?- immutables. Vegeu si no, com menten la Carta Magna contra tot allò que, en una democràcia normal i normalitzada, seria d’esperar: respecte per les minories –immigrats, nacionalitats, els col·lectius LGTBI, agnòstics i d’altres religions…- i pràctiques com referèndums i respecte pels acords internacional, inclosa la Justícia. Per a ells –la dreta- la Constitució –o millor la interpretació esbiaixada i partidista seua o dels tribunals que els són addictes- és intocable i dogmàtica –com la Bíblia?-. Sànchez s’haurà d’acontentar amb el suport dels partits democràtics… Amb això, però, no n’hi haurà prou. Ja ens ho advertí qui tot, i haver-lo desenterrat del “Valle” i traslladat a un cementeri ordinari, segueix ben viu: tot està “atado y bien atado”…

I als EEUU, la pretesa “contenció” de les armes de foc “domèstiques” que Biden prometia, s’està quedant en no res, enfront de l’oposició monolítica dels polítics –no només republicans i “trumpistes”- sinó també social –els americans, ja se sap, si no porten una arma a la mà, no se senten “segurs”- i econòmic –el “negoci” de la indústria armamentística, per davant les vides humanes que es cobra una tal plaga-. Tant s’hi val que cada dia ocorren episodis luctuosos com el de l’estudiant de 15 anys a Michigan que obre foc a la seua escola contra els seus companys i en mata quatre. O com l’altre jove que matà a unes altres vint criatures en Connecticut: cap de les mesures preventives, com ara verificar els antecedents –mentals i policials- dels propietaris o limitar la possessió de fusells d’assalt, han estat aprovades al Senat, de majoria republicana -“trumpista” vaja- amb alguna “simpatia” demòcrata. Lamentabilíssim i diu molt poc de l’adultesa –per enyorament infantilioide del farst west- de la societat americana i pel poc entusiasme dels seus dirigents, al respecte.

I com ja és habitual Israel és notícia per la seua política d’apropiació de territoris envaïts: la terra dels palestins ja en fa tres quarts de segle que està ocupada militarment i sotmesa a la fèrula jueva d’un govern genocida –no importa el signe- amb més de dos milions de desplaçats, milers d’assassinats –criatures, ancians i dones, inclosos, amb algun integrant de Hamàs, grup terrorista que ells s’han encarregat de crear-. Així com tots els habitants de Cisjordània segrestats i els de Gaza empresonats al camp de concentració més gran del món.

I si això no fóra prou, ara anuncien –impunement, perquè ningú no els planta cara- que doblaran la població –jueva- dels Alts del Golan, ocupat des de la Guerra dels Sis Dies i que no ha estat retornat a Síria a qui pertany. Alguns pensàvem -innocentment pel que es veu- que, amb la defenestració de Netanyahu –processat per corrupte pels tribunals del seu país- Israel entraria en un període de respecte a l’ordre internacional i als drets humans. Però no. Mentrestant Europa i la resta del món s’ho mira impotent i perplex i la legalitat internacional –i l’ONU que se suposa que la representa- esdevé, una vegada més, burlada i menystinguda. Vergonya de civilització!

Tot no són, però males notícies

Encara com el professor Torres López, catedràtic d’Economia Aplicada a la Universidad de Sevilla es posiciona contra el discurs del pensament únic imperant, en el seu nou llibre Econofakes. Las 10 grandes mentiras económicas de nuestro tiempo y cómo condicionan nuestra vida (Editorial Deusto), un repàs exhaustiu dels dogmes neoliberals, que s’han instal·lat en el mantra econòmic de la dreta, com a veritats irrefutables quan no ho són en absolut. Torres demostra, al llarg dels deu capítols per què és fals que l’envelliment de la població impedirà finançar les pensions públiques en el futur o per què és mentida afirmar que cal moderar –a la baixa, clar- els salaris per a crear ocupació o que apujar el salari mínim destrueix llocs de treball. Bona lliçó per als pretesos “enterats” de la dreta militant.
Encara com.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top