Si ha nevat

09/04/2021

Peu de foto: Nevada del 9 de gener al terme d’Alpont, als Serrans

Aquest hivern –si més no en el moment d’escriure aquestes línies– ha estat marcat des de bon començament pel fred. Un fred com els d’abans, diríem, si no fora perquè la memòria meteorològica és tan subjectiva com variable. Siga com siga, a primeries de gener, la borrasca Filomena ha provocat una històrica nevada en tot l’interior valencià i ha cobert de blanc les serres més pròximes a la mar, des d’Aitana fins a la Calderona o el Desert de les Palmes, a més d’enfarinar cims com el Puig Campana.

Les grans nevades, com ara aquesta, provoquen un sentiment generalitzat d’expectació i d’alegria. Pocs dies abans del temporal de gener, moltes persones van celebrar a les xarxes socials les nevades –més tímides i llunyanes– dels últims dies de desembre: l’Any Nou es despertava amb un horitzó blanc en moltes muntanyes, que s’intuïa com l’anhel d’una bonança col·lectiva. Sens dubte, la neu deixa postals bucòliques, té beneficis per al camp, alimenta els aqüífers i promet una primavera pròspera. Tanmateix, els qui la coneixen de prop saben que aquestes virtuts tenen una cara inhòspita, plena de duresa, i ens adverteixen que la neu –i el gel que sovint l’acompanya– són d’allò més traïdors.

Siga com siga, aquest entusiasme social no es produeix tan sols en les comunitats poc acostumades a les nevades. Un dels millors còmics de la història, Calvin i Hobbes, li dedica pàgines memorables, en un context (el nord-est dels Estats Units d’Amèrica) on la seua presència és més habitual. De fet, l’última tira, publicada ara fa vint-i-cinc anys, el 31 de desembre de 1995, ens presenta els dos amics caminant per un paisatge blanc. Mentre s’obri pas per la neu, Calvin exclama: «Oh, aquesta nit ha nevat bona cosa! No és meravellós?». I Hobbes respon: «Tot el que semblava familiar ha desaparegut! El món sembla acabat de fer!», a la qual cosa Calvin afig: «Un any nou… Un començament net i fresc!». En això, Hobbes obri les mans en senyal d’il·lusió i afirma: «És com tindre un gran full en blanc per a dibuixar!». Finalment, Calvin prepara el trineu i, mentre es llancen muntanya avall, proclama: «És un món màgic, Hobbes, amic meu… Au a explorar!». Més enllà de la genialitat que suposa tancar així una obra –mai més es va publicar cap tira còmica de Calvin i Hobbes–, aquell diàleg anticipa el desig de canvi i de renovació que ens ha suscitat la neu en aquest principi de 2021.

Val a dir que a alguns, com ara a mi, ens ha sabut greu no poder gaudir-la de prop, sobretot tenint vinculació directa amb alguna de les comarques on més ha nevat. Ens consolem, amb no poca enveja, mirant les belles fotografies que ens envien amics i familiars, mentre llegim llibres sobre la neu, com ara aquella extraordinària novel·la que és Si ha nevat, de Paco Esteve, a qui he amprat el títol de l’article.