Tens 0 productes a la teua cistella
“Sembla que defensar Valtonyc i Pablo Hasel està bé, però no als Jordis o a Carme Forcadell. Sembla que posicionar-se en contra de les càrregues a Múrcia està bé, però millor ens callem davant les càrregues a Catalunya, per si de cas”
En els últims anys, a través de samarretes, lluites socials i tertúlies televisives, Compromís es va posicionar en favor de les llibertats i drets socials. Un habitatge digne, sanitat universal, drets humans i democràcia van ser les consignes que van arribar a la gent i que va fer que passara de 6 a 19 diputats a les Corts Valencianes. De l’oposició al govern en nombrosos municipis valencians. De fet, és sabut per tots que la gran eclosió compromissària no va ser tant pel vessant nacionalista sinó per la defensa de drets individuals i col·lectius.
Governar no és tan fàcil com estar a l’oposició, i més si els governs anteriors et deixen calaixos plens de factures que encara cal pagar i amb un Montoro que estreny i no et dóna el finançament que mereixes. No obstant això, el partit ha eixit airós gràcies a nombroses decisions polítiques.
No obstant això, des l’1 d’octubre Compromís està defraudant al seu electorat nacionalista. I no només a ells: també a aquells que creuen no només en el dret d’autodeterminació dels pobles, sinó també a la defensa de les llibertats enfront de la repressió. Part del seu electorat i dels seus afiliats estan descontents davant la falta d’implicació en el que passa a Catalunya, i també crea una escissió interna important.
Mentre alguns representants polítics mostren a Twitter el seu rebuig a les accions de l’estat opressor (Jordi Sebastià, Marta Sorlí, Enric Nomdedéu, Fran Ferri o Josep Nadal), trobem el silenci més absolut de figures clau com Mónica Oltra, Joan Baldoví o Vicent Marzà. De fet, en el moment d’escriure aquestes línies cap conseller de Compromís -ni del govern valencià en el seu conjunt- ha emès cap missatge a les xarxes socials en relació amb el que ha passat en les últimes hores a Catalunya. Silenci. I ja saben vostès aquesta màxima que el silenci fa còmplice.
En les anteriors eleccions, el lema de la formació nacionalista era “amb valentia”. I sembla que la cúpula d’aquest partit pretén deixar-se la valentia a casa, a les portes, i decantar-se per actuar per electoralisme. Almenys pel que fa a la qüestió catalana i a tot allò que done peu a que l’oposició els titlle de catalanistes. Sembla que tracten d’enterrar el fantasma del catalanisme per no reactivar una altra batalla, quan en realitat la batalla ja s’ha reactivat: la que lluita pels drets i llibertats. De tota manera, deixant a casa qualsevol tema que faça olor de català cauen en el parany de l’oposició i renuncien a posar sobre la taula temes rellevants.
Sembla que defensar Valtonyc i Pablo Hasel està bé, però no als Jordis o a Carme Forcadell. Sembla que posicionar-se en contra de les càrregues a Múrcia està bé, però millor ens callem davant les càrregues a Catalunya, per si de cas. I s’equivoquen. Perquè el que passa a Catalunya ja no és una qüestió d’independència; és una qüestió de democràcia. I un partit com Compromís hauria de tenir-ho clar. Cal fer autocrítica i crítica, que cantava l’Ovidi. I encara està a temps.
No parle del PSOE valencià perquè sense el suport del seu partit a nivell estatal el 155 no seria una realitat.
