Sincronies Russo-Xineses1

L’any 2013 marca un canvi en les relacions entre Rússia i la Xina, i els intercanvis de tota mena comencen a augmentar. El balanç és més positiu per a la segona que per a la primera.

Gas i petroli  

Rússia li ven gas —entre un 68 i un 73%— a la Xina a millor preu que a la Unió Europea (UE). El 2019 Rússia va inaugurar el gasoducte Siberia Power per a subministrar-li’n pel nord. Com que cal travessar Kazajstan, controla fèrriament aquest país, un dels seus «patis posteriors»². En gener del 2022, una mica abans d’envair Ucraïna, Putin hi va enviar tropes per a sufocar una rebel·lió interna i reprimir-ne els manifestants.

Quant al petroli, la russa Rosneft i la xinesa CNPC han signat contractes milionaris que n’envien de Rússia a la Xina.

Pel que fa a les inversions xineses en Rússia, s’ha concentrat en empreses de gas i petroli. Així, li ha concedit grans préstecs per a construir oleoductes de gas. El 2017, per exemple, li’n va lliurar un de 151.800 milions de dòlars.

Posicionament davant Ucraïna

La Xina es va mantenir equidistant quan Putin la va envair, per no molestar el seu aliat. A més, hi té forts interessos econòmics relacionats amb la nova «Ruta de la Seda». Per això, el 2012 li va concedir un préstec de 1.500 milions de dòlars i el 2013 li va llogar 3 milions d’hectàrees de sòl agrícola (un 5% de tota la seua terra conreable) per 2.100 milions d’euros.

Intercanvi comercial russo-xinès

El 1995 Rússia exportava un 5% a la Xina. A partir del 2011, ha augmentat força i el 2019 ja n’era un 13,4%. El petroli en constituïa un 18%.

Per contra, Rússia no és tan bon mercat per als productes xinesos —el 2019, un 2%— i se centra en maquinària, productes tèxtils i electrònica. Ara bé, gràcies a magnífic client que és la Xina  per a Rússia, aquesta ha pogut sobreviure malgrat les sancions imposades per la comunitat internacional des del 2014 per haver-se annexat Crimea.

Pel que fa a l’armament, existint encara l’URSS, Rússia en va ser el principal subministrador a la Xina. Després, entre el 1992 i el 2021, li’n va vendre per un valor de 37.874 milions de dòlars. Si bé la Xina no necessita comprar-ne molt perquè també en produeix, se’n queda un 78% de totes les vendes russes a l’exterior, encara que les seues exportacions al gegant asiàtic tan sols en suposen un 25%.

Col·laboració militar

Des del 2005, tots dos països realitzen exercicis militars. Habitualment, dins l’Organització de Cooperació de Shanghai  (OCS)³, fonamental per a la Xina. La seua importància anirà en augment comercialment i com a mur de contenció de l’extremisme islàmic. A més a més, el fet que ja no hi ha tensions en la frontera oriental de Rússia amb la Xina, Putin ha redirigit els seus exèrcits a Ucraïna.

La Xina participa en els exercicis estratègics russos anuals, sobretot navals. El 2019 bombarders xinesos i russos començaren a patrullar en el Mar del Japó i el de la Xina Oriental. Era la seua resposta a l’aliança entre els Estats Units (EUA), Regne Unit i Austràlia —que ha desenvolupat submarins de propulsió nuclear— per a controlar la zona de l’Indo-Pacífic (AUKUS) i potenciar les disputes en l’àrea.

Com entenen la democràcia els governs rus i xinès

El règim polític xinès és de partit únic i el rus, autocràtic; així que l’oposició és silenciada i llurs dirigents s’avenen d’allò més bé. Comparteixen objectius comuns —controlar la ciutadania i mantenir-se en el poder— i no volen que els restants països interfereixin en els seus assumptes interns, sobretot els relacionats amb els drets humans (DDHH). Per això, tots dos s’oposaren a l’ampliació de l’OTAN cap a l’Est i tots dos han rebut sancions: la Xina pel seu tracte a la població uigur i la repressió de Hong Kong i Rússia per l’ocupació de Crimea el 2014.

Declaració russo-xinesa al món

El 4 de febrer del 2022, durant els Jocs Olímpics d’Hivern a la Xina, exposaren públicament com els agradaria que fossen les relacions internacionals. Hom hi pot deduir que n’implica un canvi en profunditat en el futur, clarifica intencions i exterioritza com entenen la democràcia i els DDHH. En síntesi:

1. Ofereixen un liderat conjunt basat en el desenvolupament pacífic i gradual perquè consideren que així ho demanda la comunitat internacional.
2. Els drets dels pobles es respectaran d’acord amb llur sobirania i seguretat.
3. Protecció de la funció coordinadora de Nacions Unides (NU) —menystingudes pels EUA— i acceptació de la multipolaritat del seu Consell de Seguretat.
4. La «comunitat de destí comú per a la humanitat» (concepte xinès) i el «sistema multipolar just» (concepte rus) es complementen.
5. Cooperació i no confrontació de la comunitat internacional.
6. Pluralitat democràtica: encara que la democràcia és un mitjà de participació ciutadana per a implementar un govern popular, cada país podrà elegir les formes i mètodes que consideri millors.
7. Crítica als blocs exclusius i les aliances de conveniència perquè es burlen de la democràcia i busquen l’hegemonia: al·ludeixen a l’OTAN, però no a l’OCS…
8. Els DDHH han d’adaptar-se a l’estructura de cada país; per tant, «no» als drets universals i «sí» als «adaptatius».
9. Construcció de la Gran Associació Euroasiàtica mitjançant la vinculació als plans de desenvolupament de la Unió Econòmica Euroasiàtica i la Iniciativa de la Franja i la Ruta.
10. Potenciació de la Iniciativa de Desenvolupament Global —més sòlid, ecològic i equilibrat— proposada per la Xina en l’ONU.
11. Implementació de l’Acord de París sobre canvi climàtic.
12. Augment de la cooperació al desenvolupament i la fabricació de vacunes.
13. Totes les nacions han de compartir la seguretat perquè estan interconnectades.
14. Rússia s’oposa a la independència de Taiwan.
15. La Xina y Rússia exigeixen respecte envers els «patis posteriors» russos.
16. Totes dues s’oposen a l’ampliació de l’OTAN i exigeixen la creació de garanties de seguretat a llarg termini a Europa.
17. Preocupació pel desenvolupament global d’antimíssils als EUA.
18. Oposició a blocs tancats a l‘Àsia i el Pacífic (AUKUS) i a favor d’un sistema de seguretat equitatiu.
19. Abandonament de la mentalitat de «guerra freda».
20. Recuperació dels acords de desarmament neutralitzats pels EUA.
21. Utilització pacífica de l’espai ultraterrestre i prohibició d’armes.
22. Acompliment pels EUA de la Convenció sobre armes biològiques.
23. Internacionalització de la governança en internet.
24. Reforma de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), oposant-se als acords unilaterals i el proteccionisme.
25. Suport al format del G20.
26. Reforç de la configuració policèntrica de l’OCS en l’ordre mundial.
27. Enfortiment del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia – Pacífic, tot incloent els EUA.
28. Desenvolupament de la cooperació segons el format «Rússia – Índia – Xina».

Lectura entre línies d’aquesta declaració

Es traca d’una obra mestra de la geopolítica contemporània que es podria interpretar com: «O juguem tots o no juga ningú» i «millor guanyem tots si participem alhora i en la mateixa partida».

Està plena de trampes i és prou cínica i contradictòria perquè, per una banda, rebutja tot allò que perjudica la Xina i Rússia i, per l’altra, en potencia allò on tots dos estan en avantatge. Tot i així, planteja reptes concrets i hi fa propostes innovadores, malgrat que la Xina duu un bon grapat d’anys intentant inculcar-nos el seu concepte de democràcia.

No obstant la fortalesa de l’aliança xino-soviètica, no és simètrica i cada un sap quin rol pot i ha de jugar, accepta la superioritat xinesa i la seua voluntat de crear altres aliances i no es critiquen mútuament davant de tercers.

El nou eix Xina-Rússia-Índia

L’Índia no té un caràcter expansiu, el seu pes polític i militar és menor i la seua presència en el Consell de Seguretat no és permanent. A més a més, forma part del QUAD⁴, contrari als interessos de la Xina.

Desconeixem fins on pot arribar aquesta aliança, però sembla que prosperarà. Per una banda, la Xina és un mercat molt atractiu per a l’enorme població índia, cada cop més consumista. Per l’altra, hi ha objectius geopolítics que els uneixen: la situació de Myanmar i dels DDHH a Iran, el control d’armes lleugeres, les mines antipersones, els temes nuclears, l’ocupació russa de Crimea (2014) i d’Ucraïna (2022), la guerra de Síria i el genocidi.

¹ Aquest article ha pres dades d’Hegemonías, bloques y potencias en el siglo XXI, de Vicenç Fisas (Editorial Catarata, 2022).

² Es refereix al país sobre el qual recau l’esfera d’influència d’un altre. El terme va sorgir als EUA —«America’s Backyard»— per definir el domini que aquest país exercia sobre l’Amèrica Llatina.

En el cas de Rússia, el terme emprat és ближнее зарубежье (blizhneye zarubezhye)  —traduïble per «Estranger Proper»— i al·ludeix als estats perifèrics de la desapareguda Unió Soviètica.

Recentment, els mitjans de comunicació nord-americans ho relacionaven amb suposades amenaces a la seguretat nacional dels EUA (incloïen els exèrcits militars russos i el terrorisme del Pròxim Orient).

³ Organització fundada el 2001 per la Xina, Rússia, Kazajstan, Kirguistan, Tayikistan i Uzbekistan. El 2017 es va incorporar l’Índia i el 2021 Iran.

⁴ Diàleg Quadrilàter de Seguretat, fundat el 2022. Hi participen els EUA, Austràlia, el Japó i l’Índia.