La revista degana en valencià

Sindicat de la Música Valenciana, per què?

L’11 de maig de 2016 es va convocar la primera assemblea oberta al casino musical de Benimaclet. La proposta va sorgir arran de certes discussions polèmiques en les xarxes socials sobre la nostra situació laboral i sobre la presència de quins grups o quins no havien d’estar representant la música valenciana. La qüestió és que aquesta situació va ser aprofitada pel COM (Col·lectiu Ovidi Montllor) per a proposar aquesta data i plantejar damunt la taula, pública i obertament, les diverses problemàtiques que sofreix el col·lectiu musical valencià. La sorpresa va ser que l’assistència va ser massiva i diversa.

Era la primera vegada que s’asseien junts el món jazzístic, folklòric, músiques pop, dj’s, etc… Alguns assistents: Òscar Briz, Vanessa Giner (Carraixet), Micalet Landete (Sènior), components del Cor Brutal de Sènior, Empar Rascanya, Feliu Ventura, Mireia Vives, Borja Penalva, Rafa Xambó, Vicent Colonques, Carles Pastor, Mª Amparo Hurtado (6 veus per al poeta), Felipe Cucciardi, Delia (Kaoba, Meruts Festival), Manolo Miralles, Àlex Martínez (Tardor), Josep Aparicio (Apa), Berta Íñiguez (Herba Negra), Gilberto Aubán (Gilbertàstico), Pau Alabajos, Josep Pérez (Ona nua), Néstor Mir, Néstor Mont, Àlex Sanjuán (l’Home Brut), Abraham Rivas Pastor, Víctor Ferreró Benavent (Va de bo), Eduard Joanes Llidó, Eduard Banyuls Fuster (King Kon Boy, Diuard, Deliri), junt a moltes més companyes. Totes compartien unes inquietuds similars. La base fonamental de les preocupacions era la nostra situació laboral, la manca de regulació o d’aplicació de les normatives legals actuals, la precarietat en condicions en els directes, la inexistència de protecció sanitària, l’absència, de igual forma, d’una cotització que ens permeta una futura jubilació etc… D’aquesta primera assemblea es va conformar un grup de treball reduït a partir del qual s’organitzaren noves accions, com ara una nova assemblea el 21 de juny en la plaça del Ajuntament de València fent-ho coincidir amb una acció coordinada amb les plataformes que s’havien creat en la resta del territori espanyol arran de la nostra conformació (Barcelona, Madrid etc). Durant aquests mesos que anaven passant s’anava fent paral·lelament una tasca de difusió i captació d’adherits a la plataforma (inicialment Coordinadora de l’escena musical Valenciana).

Es va redactar un manifest amb el resum de les nostres intencions, es va crear un GoogleDoc i el varen fer córrer per les xarxes socials. La resposta va ser prou positiva i en el grup tancat del Facebook ja en formaven part més de 2000 simpatitzants músiques o amigues relacionades en la música. Allí es debatia sobre les diverses notícies d’actualitat que ens concernia i plantejaven qüestions d’urgència flagrant, com ara la situació de discriminació de la dona en el món de la música, la situació de les sales de concerts i les formes de pagament, els festivals i les seues idiosincràsies de vegades polèmiques i menyspreadores per a les músiques minoritàries, i un llarg etcètera que anaven configurant i evidenciant la necessitat de donar forma legal a esta mena d’associació primigènia. Així es va debatre quina figura legal calia més per als nostres interessos: associació, sindicat. Els veïns de l’Estat espanyol ja anaven donant passes segures i tant en Madrid com en Barcelona ja havien triat el Sindicat com a figura representativa. Això mateix es va decidir ací en València. Calia una figura legal, amb un CIF i una força centrada en unes mateixes sigles. De cara a les reunions que s’han tingut i es tindran amb les institucions ha sigut i és imprescindible. Es va triar un nom que evités la focalització en el masculí, de fet esta és una de les principals preocupacions del SIMUV, cuidar el llenguatge discriminatori i lluitar perquè la presència de la dona agafe el lloc que li correspon en l’escena musical valenciana. D’esta forma SINDICAT DE LA MÚSICA VALENCIANA ens representa a totes i no especifica gènere sexual.

A dia d’avui s’han fet ja diverses reunions amb les institucions i representants legals. Hem format part de meses de discussions sobre la cultura i estem donant les passes per formalitzar la estructura del propi sindicat, com ara assessorament legal i laboral, plataformes per facilitar als futurs socis formar-ne part, una imatge corporativa concreta i una sèrie de tasques més per poder ficar en funcionament, allò més aviat, el sindicat com a tal. Al setembre es convocarà una nova assemblea oberta per anar explicant als interessats quines passes s’estan donant i rebre el feedback dels mateixos. La gent que està dinamitzant el sindicat són aliens a estes tasques burocràtiques (no massa senzilles) i cadascú té la seua feina i responsabilitats, aleshores les coses van avançant a colp de temps lliure i molta voluntat i energia. Ningú cobra per la tasca desenvolupada així que el ritme el marquen els espais que deixen les nostres vides privades.

La qüestió és que estem amb moltes ganes de solucionar i canviar una realitat que s’ha instaurat en el món de la música, una mena de cercle viciós, i volem aprofitar que la resposta ha sigut a nivell Estatal per no deixar escapar la ocasió i l’impuls tan gran què ha anant agafant este moment excepcional. Som conscients que estem a prop d’aconseguir alguna cosa positiva per al col·lectiu musical, per a les treballadores de la música. Som artistes però també treballadores, volem els mateixos drets que qualsevol treballadora, cap privilegi. Volem una llei adequada a la nostra particular idiosincràsia, una fiscalitat justa i, per suposat, que les entitats públiques i privades prenguen consciència de que han de contractar, han de donar d’alta i baixa, pel contrari seguirem sense protecció sanitària, cotització i per tant, jubilació.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top