Sobre el «tancament» de la Central Nuclear de Cofrents

No cal que demane el president de la Generalitat Valenciana que no tanquen la Central Nuclear de Cofrents, ni la patronal autonòmica, ni el sursum corda, perquè les centrals nuclears no es «tanquen». El que acordaren el govern i les grans empreses del sector no és el «tancament» de les nuclears, sinó la seua desconnexió de la xarxa elèctrica (en el cas de la central de Cofrents, el 30/11/2030). I ni tan sols això, perquè continuaran connectades a la xarxa, encara que per a rebre energia elèctrica i no per a produir-la. Per tant, per a ser més exactes, podríem dir que el calendari pactat l’únic que estableix és quan les centrals nuclears espanyoles deixaran de produir residus radioactius, i aleshores esdevindran magatzems de tot tipus de residus (d’alta, de mitja i de baixa radioactivitat), que caldrà custodiar, val a dir, confinar-los perquè no s’escape la seua letalitat a l’ambient.

No patisca que no es quedarem sense electricitat. Al nostre país tenim una potència instal·lada de 130 Gigavats, 87 dels quals ja són renovables. La demanda punta en hivern fou de 45 (l’any 2007) i en estiu de 41 (en 2006) (cal advertir que als últims anys baixa la demanda, entre d’altres coses perquè hem guanyat en eficiència). Cofrents representa només 1 Gigavat i la resta de nuclears, 6 més. Si les tancaren ara mateix, encara tindríem 123 Gigavats instal·lats per produir electricitat; i el doble de potència instal·lada renovable que la que cal habitualment. Però les empreses elèctriques (en realitat, elles decideixen el repartiment del pastís productiu) mantenen les nuclears perquè, en tindre-les amortitzades, produeixen més beneficis.

Per tant, el dia que estableix el calendari pactat, les persones empleades en una central nuclear continuaran treballant, els municipis seguiran rebent ingressos extraordinaris per la ubicació en el seu terme municipal d’aquestes instal·lacions industrials singulars i, a més, resulta més que probable que hi hagen tres fonts més de treball: a) l’enderrocament de bona part de les instal·lacions (com ara, les torres de refrigeració); b) la construcció de magatzems de residus i la seua custòdia, i c) la construcció i gestió de noves instal·lacions de generació elèctrica, perquè les grans empreses saben que poden construir-les a aquestes terrenys, on no tindran resistència de la població (per què instal·lar, per exemple, una macroplanta de biometà al Camp de Túria amb l’oposició de la ciutadania quan es pot posar al perímetre d’una central nuclear?). I així aprofitaran la xarxa de distribució elèctrica que, precisament, té les nuclears com un nodus (és el que han fet ja a Vandellós, per exemple), a més de fer servir altres instal·lacions auxiliars, com ara les de bombeig a embassaments d’aigua en un nivell superior per aprofitar excedents energètics i poder generar posteriorment energia (com passa a Cofrents).

Es podria dir que aquests dipòsits radioactius, formats per uns contenidors especials dins d’instal·lacions blindades i a prova de sismes, seran provisionals. Sí, però ja sabem que el projecte d’un magatzem o cementeri centralitzat a Conca ha fracassat i costarà molt de bastir una alternativa. Així que hem de preparar-nos per considerar que tindrem un cementeri nuclear al País Valencià durant dècades. També per una raó física. La indústria prefereix esperar al decaïment de la radioactivitat per minvar la irradiació dels obrers del desmantellament del reactor. Això és el que s’ha fet, per exemple, al de Vandellòs I, una central nuclear que, quan s’incendià en 1989, deixà d’estar operativa. Entre aquell any i 2005, s’enderrocaren algunes instal·lacions. El 2005 entrà en una fase de latència. En maig d’enguany s’ha autoritzat la construcció dels magatzem de residus d’alta activitat, però encara no s’ha tocat el vas del reactor. És a dir, durant dècades i dècades, amb una transferència de propietat a ENRESA, tindrem la central de Cofrents i el material radioactiu a casa nostra, el que no és una bona notícia perquè, com titulava El País el dia 1 de juny: «La guerra s’atreveix amb les centrals nuclears», amb l’avant-títol: «Els atacs amb drons sobre instal·lacions auxiliars de reactors d’Ucraïna i Orient Pròxim disparen les alarmes». Si de cas podem afegir una quarta font d’ocupació: atendre radars i bateries de coets antidrons.

Però la premsa també ha donat una mala notícia aquesta setmana al president de la Generalitat, al seu partit i als defensors de la continuïtat de la producció de residus de les centrals nuclears en general i la de Cofrents en particular. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha qualificat de nivell 2 l’incident que patí la planta atòmica ubicada a la Vall d’Aiora.

Per entendre la importància del succeït, cal fer una explicació complementària. La major part dels reactors de les centrals nuclears són de dos tipus: aquells que se’n diuen d’aigua en ebullició (BWR), com les de Cofrents, Fukushima i, en cert sentit, també Txernòbil, i les d’aigua pressuritzada (PWR), com són la resta dels reactors (més avançats) que funcionen a Espanya. La diferència és la següent. En els BWR la reacció nuclear escalfa aigua per a formar vapor. El conducte del vapor abandona l’edifici blindat del reactor i arriba a la instal·lació on està el turbogenerador elèctric. Després, es refreda aquest circuït amb un altre, que pren aigua del riu, l’evapora i les torres de refrigeració en recuperen una part i llancen una altra part de l’aigua a l’atmosfera en forma de vapor. Per tant, n’hi ha dos conductes de vapor: el del nucli al turbogenerador i tornada, altament radioactiu, i el segon. En les centrals PWR l’aigua que passa pel nucli es manté pressuritzada (i, per tant, líquida, com en una olla a pressió) i, dins del mateix edifici del reactor, aquesta línia escalfa un segon circuit, el vapor del qual, menys radioactiu, és el que abandona la contenció, mou el turbogenerador i és refredat per un altre circuit. Doncs bé, en la recàrrega passada, el 2025, es canviaren totes les vàlvules del conducte de vapor primari de Cofrents (anomenades Vàlvules d’Aïllament del Vapor Principal, en anglés MSIV). I ara s’ha descobert, per casualitat, que no en funcionava cap. Sí, hem passat any i mig en el qual qualsevol fuita en el circuit primari de vapor hauria produït un escapament radioactiu senzillament incontrolable i d’efectes catastròfics (penseu que un nucli que es fon s’ha de refredar contínuament, com encara passa a Fukushima, llançant-li aigua que forma vapor que no es podria recloure). És per això que, seguint els seus propis criteris, el CSN ha qualificat de nivell 2 l’incident.

Cal dir que, des de la posada en marxa de l’Escala d’Esdeveniments Nuclears (coneguda per les sigles angleses INES) en 1990, a Espanya només s’ha enregistrat un incident qualificat retroactivament com a 3 (l’incendi esmentat de la central de Vandellòs-I) i dos incidents esdevinguts en 2004 i 2007. Per tant, bé podem dir que el que ha passat a Cofrents és l’incident més greu dels últims 19 anys en el parc nuclear espanyol, i que està en el top-4 de succeïts. S’ha convocat la comissió de Seguretat Nuclear de les Corts Valencianes? S’han pronunciat les conselleries implicades? Els responsables d’emergències? El Cecopi?… No, és clar.

Encara que tot això és molt greu, resulta més preocupant encara analitzar la informació que rep la ciutadania. Atenció a la cronologia. El 4 de maig de 2026, el CSN comunicà que s’havia detectat un mal funcionament en les MSIV, el qualifica de nivell 0 però en revisió. Dos dies després, l’empresa llançà un comunicat que diu (segons el titular de Levante del dia 6): «La nuclear de Cofrents es va sotmetre a 21 inspeccions en 2025 i operà “sense incidències de relleu”». Literal. El 3 de juny, el CSN comunicà que pujava a nivell 2 la incidència. Les preguntes són òbvies: Què inspeccionaren les 21 inspeccions del 2025 més les que s’han pogut fer el 2026 que no foren capaces de detectar que no funcionava cap vàlvula d’aïllament de la línia de vapor principal? No és de relleu l’esdeveniment més greu en dos dècades? S’havia assabentat vosté del succeït?

Cal que la Central Nuclear de Cofrents deixe de produir residus radioactius, i com més prompte, millor.