Sobre els valors

Vivim en un món globalitzat. També es diu que el vol d’una papallona a Singapur pot provocar una catàstrofe a l’altra part del món. I a Europa, on sempre s’ha tingut la temptació de creure’s el melic del món, el continent de la cultura, de la llibertat, dels drets humans, de la solidaritat, de la gran història, hui en dia estan canviant les coses a marxes forçades. Sembla que ara se li està pegant la volta al calcetí i ara està de moda precisament el contrari: la incultura, la falta de llibertat –de vegades amb la voluntat de defensar les essències–, els drets humans ja no són el que eren entre altres coses perquè resulten molt cars: la solidaritat solament és vàlida quan ens en beneficiem nosaltres, però no quan ens arriben les pasteres amb persones desesperades buscant un present per a poder subsistir. Fins i tot assistim a la substitució dels fets recents de la història, alguns dels quals van significar la mort de milions de persones: ara sembla que Franco, que Hitler, que Mussolini eren bons xicots i només volien salvar la humanitat. Les xarxes socials fan d’acta notarial del nou relat, de la nova recreació de la història.

Hem vist en directe a les televisions i a totes les pantalles imaginables la guerra d’Ucraïna, els assassinats massius a la Franja de Gaza. Cert és que, al principi, la societat europea i americana hi semblaven sensibles, o molt sensibles, i van destinar milions i milions d’euros a ajudar Zelenski i el seu poble a defensar-se de la maquinària de Putin. Gaza, però, semblava que estava més lluny i, llevat d’algun president europeu com ara Pedro Sánchez, Netanyahu podia fer el que volguera: ni s’han aprovat mesures econòmiques contra aquest magnicidi i sembla que els israelians tenen patent de cors per assassinar allà on volen.

I com que, per molt malament que estiga una cosa, una situació, sempre pot empitjorar, els americans i les americanes han fet president el senyor Trump, per si faltava alguna cosa al tauler mundial. I aquest nou líder, defensor dels valors que calen realment, rodejat per les persones més riques del món i dominadors de les principals xarxes socials del planeta, s’han convertit en la guàrdia pretoriana del vaquer Trump, disposat primer a guanyar milions d’euros per a les seues butxaques i a reescriure la història, a inventar-se un nou relat que, encara més, els beneficie. Han iniciat una mena de carrera a veure qui la diu i la fa més grossa, fent botar per l’aire la racionalitat i el dret internacional. Tant és així que, cada dia que passa, les notícies que arriben d’aquest senyor superen les dels dies anteriors.

Conegudes les característiques d’aquest nou ordre mundial que volen imposar, la societat civil i els governs normals que hi puguen quedar s’hauran d’ajuntar i ser més intel·ligents que aquest nou enemic. D’alguna manera s’ha de tornar la racionalitat i la llei al món present. Hi ha massa en joc per a estar callades les persones. Més que mai, s’ha de reivindicar la intel·ligència.

Revista número 510, pàg. 7. Febrer 2025.