Sobre la Cultura

Dècades, ja han passat dècades des que es va posar de moda aquella expressió de Francis Fukuyama que afirmava que la història, les ideologies, havien finalitzat.

El 20 d’abril de 1933 era l’aniversari de Hitler i, per a celebrar-ho, el dramaturg nazi Hanns Johst va estrenar l’obra Schlageter. A la primera escena, Schlageter i un amic es preparen per a un examen d’admissió universitària i afirma que «quan sent la paraula cultura, lleve el segur a la meua Browning». S’han acabat les ideologies? Els partits polítics són tots iguals i simplement s’adapten a la realitat que han de governar? S’ha acabat la història?

Justament ara, el dia 28 de maig de 2025, fa dos anys de l’actual govern de la Generalitat presidit per Carlos Mazón, després de huit anys del denominat Govern del Botànic. Sense tindre present la catàstrofe de la dana, la pregunta és: ¿s’han notat diferències importants entre el govern anterior i l’actual?

La Cultura, en el seu significat més ampli, és un indicador fonamental per a analitzar la gestió d’un govern i dels polítics que l’integren. Dins del Partit Popular hi ha milers de persones amb una cultura àmplia, vastíssima. Però, quina relació té el govern de la dreta valenciana amb la Cultura? Què han fet en aquests dos anys?

Les anàlisis i les valoracions, sempre personals, són, de segur, molt variades, variadíssimes. Però no calen massa xifres ni dades per a veure que la Cultura, en general, i la nostra llengua en particular, sembla com si els provocara feredat, una mena d’urticària galopant que els obliga a destruir tot allò que té color de llibertat, de respecte, de conéixer la història, de saber les nostres característiques com a poble. I la llengua, el valencià, és el fet cultural més important de la nostra cultura. Per què tenen tanta mania persecutòria al valencià, si, a més, volen atorgar-se la medalla de defensors i defensores de la llengua, això sí, utilitzant sempre el castellà?

Algunes persones afirmen que si amb el PP encara no n’hi havia prou, ara, amb la coartada d’haver de governar amb Vox, les propostes culturals s’han radicalitzat més encara. És com si, en l’ADN de la dreta, hi faltara la Cultura. I, per què? Aquesta és la resposta que voldrien conéixer moltes persones, sense voler afirmar que la llibertat els fa por.

Solament pensant en alguna de les coses que han fet en aquests dos anys, potser la imatge queda ben enquadrada:

Només arribar-hi, van cessar José Luis Pérez Pont, director del Centre del Carme, que havia fet possible que aquesta instal·lació es convertira en un referent de la Cultura. Per cert, ara la justícia ha reconegut que l’acomiadament va ser improcedent, però els fa igual.

La persecució al valencià en l’ensenyament, fabricant un consulta per a preguntar a les famílies en quina llengua volien. El resultat ha eixit al contrari del que volien i es neguen a atendre’l.

Entrar a l’Institut Valencià de Cultura per a canviar les persones responsables i fer d’Àtila amb la programació del Circuit Teatral Valencià.

Oblidar-se de la música en valencià, oblidar-se molt conscientment perquè el que sembla que volen és, simplement, que desaparega.

Fer tots els esforços possibles, siguen legals o no, per a boicotejar l’Acadèmia Valenciana de la Llengua: quan s’han adonat que no tenen els vots necessaris, han decidit ofegar-la econòmicament i plantejar que han de dedicar diners del seu pressupost a restaurar un edifici de Lo Rat Penat –sense accés lliure a la investigació– o a fer uns congressos d’història del Regne de València.

Iniciar el procés per a atacar i enderrocar el Consell Valencià de Cultura, llevant Dolors Pedrós i posant un senyor a qui li ve molt justet parlar valencià, entre altres coses.

La llista és molt més llarga, però valguen aquestes mostres com a recordatori del que ja han fet. Cal, per tant, davant d’aquesta línia de treball de la dreta, buscar les sinergies necessàries per continuar defensant la Cultura, no oblidar el que estan fent i tindre ben present la importància de les pròximes eleccions autonòmiques.

 

Revista número 513, pàg. 7. Maig 2025.