Sobre la intolerància

07/01/2022

Amb les xarxes socials a l’abast, tant amb el mòbil i l’ordinador, tenim uns instruments per pontificar, donar respostes ràpides i cridar l’atenció, en la gran majoria d’ocasions deixant eixida a sentiments i emocions contra tot allò que tenim enfront. Com assenyala el filòsof Fernando Vallespín en un recent llibre, el nou espai públic s’ha anat convertint progressivament en un curiós camp de batalla, en una guerra de representacions o definicions, o siga en “una pugna per imposar una determinada lectura de la realitat o d’apropiar-se del significat de fets i paraules; allò que importa, al capdavall, és estar sempre en oposició d’algun adversari (La sociedad de la intolerància). La conseqüència d’aquesta forma de manifestar les opcions, porta a fer que aquestes se solen fer sense verificació i de forma irrefutable, o siga sense cap possibilitat de correcció o matís.

La situació que vivim d’antagonismes, o si voleu de radicalització de les postures, és la nota dominant en la vida pública, i tot això té prou a veure amb la pèrdua de valor de la tolerància, entesa com a coexistència de postures diferents, com diu Vallespín “cada vegada som més intolerants”. Tolerar no implica ni renunciar, ni cedir a les pròpies opcions, sinó acceptar que hi ha altres possibles, i evitar arribar a confrontacions sense eixida possible. Sovint sobretot en els conflictes polítics o socials cada vegada tendim a reafirmar la nostra postura, a la polarització. Al meu cas m’he trobat sovint en la difícil situació de mantindre postures que han estat considerades com equidistants, citaré dos moments rellevants: alhora de gestionat el vot davant del text Constitucional l’any 1978, vaig optar per l’abstenció, més recentment quan em trobava al Consell Valencià de Cultura i havia de votar sobre el Dictamen sobre la llengua, de nou vaig practicar l’abstenció, donat que el text que es votava no reconeixia com calia, a parer meu òbviament, la unitat de la llengua catalana.

El fet és que la confrontació i la polarització guanyen terreny. El llibre, però, que he esmentat advoca per introduir més tolerància, per la coexistència més o menys harmònica entre concepcions i grups diferents del món, arbitrant fórmules polítiques i jurídiques que ho faciliten, puix aquest clima d’intolerància que està conformant la tònica general afavoreix als sectors més intolerants, com és l’extrema dreta.

Quan preval la resposta ràpida, simple, fàcil, visceral, en la reafirmació de les nostres conviccions i creences i ja no admetem cap altra eixida, la reflexió, escoltar altres opinions, encara que siga simplement per saber que és allò que diuen altres pot ser un element de distensió.