Sobre la necessitat de ficció

18/09/2020

Quan agost acaba es desperta una set que existeix atenuada tot l’any, però que al setembre s’accentua. Apareix amb el primer dia que refresca a la nit i amb el primer matí que cal alguna tela fina sobre la pell. És una set que comença a deixar-se notar en paral·lel amb la nostàlgia d’una platja, d’un passeig nocturn a la caseta de muntanya, d’una fotografia estival que s’arxiva, d’un aeroport que s’evoca o en enllestir l’última lectura estival. És una simptomatologia múltiple que apareix en associació: a la tristesa del crepuscle estival li segueix una set que creix lenta, una somordoreta que augmenta fins a fer-se clara i reclamar nítidament els seus drets. És la necessitat de ficció absoluta.

En bona mesura s’explica per ser un mecanisme de compensació psicològica. El final de l’estiu és com la mort: una realitat inajornable i segura que defugim de pensar. Quan els primers cels comencen a cobrir-se d’algun núvol i alguna pluja puntual dissipa la sensació de calor és quan apareix la necessitat d’evasió en el sentit més rotund. Que estem condemnats a guanyar-nos la vida amb la suor del front és un precepte bíblic que no per anunciat des dels principis dels temps ha resultat fàcil de pair a través dels segles. Quan arrenca la normalitat i la rutina; quan s’activen els mecanismes de tot l’any és quan apareix el desig de compensar el retorn amb una evasió possible que ja no pot ser una cala de Formentera, una nit al ras, una ciutat europea o una festa estival del poble.

La set de ficció aguda es pot atenuar de múltiples formes. Hi ha qui corre al cinema a l’estrena que siga. Hi ha qui va a un concert de la Fúmiga i això és èxit segur. Hi ha qui va a una ruta inaugural de muntanya a la Calderona, amb el grup Quercus, per exemple. Hi ha qui diposita en la propera obra de Ken Follet les esperances d’evasió. Hi ha qui s’aboca a la pantalla on hi ha enemics virtuals de Fornite o de League of Legends. Hi ha qui repassa les dates d’inici de les lligues de futbol, els marcadors dels torneigs de tenis, el mercat de fitxatges… Les capacitats taumatúrgiques dels esports són múltiples ara, perquè comencen els abonaments a paquets de televisió i les ofertes dels gimnasos. També els col·leccionables fan l’agost quan ja és setembre. És un mercat ben estudiat.

Una de les formes en què pot manifestar-se la set de ficció és el desig de dracs. La literatura fantàstica i meravellosa és potser la literatura que major plaer d’evasió procura al lector, perquè el desplaçament és absolut. Aquesta literatura t’ubica en un altre món, amb codis i éssers que no trobarem al nostre món, i això evadeix. Si ací no aconseguim deixar per un moment la realitat que hem représ al setembre ho tenim magre. Per això la notícia que hi haurà una sèrie ambientada en la Segona Edat de l’univers de Tolkien i que recrearà la caiguda de Numenor és mannà per a la set de ficció. Carrefour ha llançat al setembre una línia de productes relacionats amb Harry Potter. Els professionals del màrqueting detectaren la set de ficció absoluta fa temps i també els de la televisió: les pel·lícules basades en fantasia i aventura es reposen ara, dels Goonies a les distopies de laberints. Gràcies. Al Nadal també rebroten. Gràcies també.

I és que algun dia caldrà retre merescut homenatge als autors de la literatura fantàstica que tants moments d’evasió han fet possibles i apagaren la depressió postvacacional, almenys algunes hores. J.R.R. Tolkien i George Martin. J.K. Rowling, Laura Gallego, Lourdes Boïgues i Isabel Canet. Margaret Weiss i Tracy Hickman. Jaume Fuster i Joan Perucho. Terry Pratchett, Andrzej Sapkowski i Patrick Rothfuss. Donald Trump podria promulgar una llei que obligara George R. Martin a publicar un volum de mil pàgines cada setembre, no cada set anys. Promeses més destrellatades ha fet segur i a més l’obra de Martin parla de murs, que són del seu gust. Mentre mesures assenyades com aquestes arriben, sempre hi ha la possibilitat de rellegir aquests autors, sobretot Tolkien, amb una obra de dimensions i qualitat que el situa entre els grans noms de la literatura, no sols del gènere. També podem descobrir nous autors o acostar-nos als jocs de rol de la mà de llocs com Warhammer o buscar dracs esculpits a València. Això fèiem d’adolescents: buscar jocs de rol i llibres de dracs per una ciutat misteriosa. I és que la set de ficció concretada en dracs no és més que una reminiscència de quan vam ser adolescents, quan lluitar amb dracs en un món paral·lel era l’únic que podíem fer en un món real que no era encara nostre i on ens sentíem insignificants. Ara que ja participem del món real, els dracs són l’evasió d’aquest món que ansiejàvem i el record que un dia vam ser tan joves i ingenus que no sabíem que ho teníem tot, perquè només teníem fantasia.