Tens 0 productes a la teua cistella
La imatge era sorprenent i colpidora: una ballarina rossa i menuda ballant flamenc entre cactus amb els ulls tapats fent puntes amb sabatilles roges de ballet. Prèviament havia entrat a l’escenari amb una armadura medieval i penjada d’unes cordes. Era Sol Picó amb l’espectacle Bésame el cactus al 2001 i era ja energia, provocació, sensualitat, desafiament, tècnica acurada i coreografies impecables, innovadores i espectaculars, com ho han continuat sent durant els 25 anys de la seua carrera com a ballarina i coreògrafa.
Tot i que va ser amb el Cactus quan es va donar a conèixer arreu i fora de l’Estat, l’alcoiana va crear la companyia al 1994 i, des d’aleshores, la creació de 30 espectacles, diversos audiovisuals i col·laboracions i un muntó de premis, entre ells 10 premis Max i el Premi Nacional de Dansa 2016 avalen una trajectòria que l’ha portada a ballar per més de 40 països.
Les seues coreografies van sempre acompanyades d’un gran dinamisme i potència física, d’un ritme trepidant, amb música moltes vegades en directe i de coreografies de risc, sense compliments. I sempre amb dosis de denúncia, d’humor i de compromís amb la igualtat, trencant estereotips i denunciant clarament (de vegades hiperbòlicament) les situacions de desigualtat de gènere, amb espectacles ad hoc (WW We Woman, La dona manca o Barbie Superstar) o transversalment a tots els altres.
Tant en espectacles de sala com de carrer, les escenografies de Sol Picó són sempre innovadores i poc pròpies de la dansa o el teatre, mones Chita espectaculars, escales d’avió, grues, fins i tot ha ballat amb una gran excavadora de parella. Cridaners són també els títols dels espectacles, com El llac de les mosques, Memòries d’una puça, Paella mixta, etc., a banda dels ja esmentats.
Amb les sabatilles de puntes roges, com a ballarina i/o com a coreògrafa, Sol Picó és un gran referent en la dansa contemporània valenciana, espanyola i internacional que continua ballant i dirigint amb la mateixa energia, i ara, per a Dansa València, dirigeix una producció de l’Institut Valencià de Cultura, amb huit ballarines i ballarins i música de banda (35 músics) en directe: Animal de séquia.
Amb Animal de séquia ens enfrontem a l’essència de les nostres arrels i del nostre caràcter més primitiu. Sol Picó dirigeix una arriscada relectura contemporània de la cultura popular valenciana. A l’escenari, Picó aconsegueix allò més inversemblant: músics que es converteixen en part del cos de ball, que segueixen les passes dels ballarins i ballarines, que interpreten i que fan seu un espectacle de dansa. Al ritme, la força i la intensitat de la composició i la direcció musical de Jesús Salvador «Chapi» s’uneix la presència constant de l’aigua a l’escenari: les séquies, artèries presents i fonts de vida de l’horta valenciana, i l’haca, animal imprescindible per a llaurar els nostre camps, mitjançant els quals Sol Picó ha volgut vertebrar l’espectacle. No falta el pas de la història musical més recent amb una coreografia alienant al compàs d’una xicoteta obertura d’homenatge a la música dels anys 90, amb la inspiració de la «Ruta del Bacalao» i el Juh Jah de Chimo Bayo dels anys 80. En tot aquest context idiosincràtic del poble valencià no podia faltar la presència del poeta Vicent Andrés Estellés i la referència a «Assumiràs la veu del teu poble», així com les danses tradicionals i la cadència rítmica de la Muixeranga o d’una mascletà.
Així, Sol Picó es mostra com una artista multidisciplinària, exigent i compromesa amb la seua terra i la seua cultura més pura i més essencial, capaç de dirigir quasi 45 persones en escena amb un ritme vertiginós constant. Un espectacle que no deixa gens indiferent i que provoca moltes interpretacions, no solament artístiques sinó que també commou sentiments i aboca a moltes sensacions com l’olor de camp i brosses del nostre terrer. Una gran dosi d’estímuls vibrants i autèntics. Un encert ha estat produir un espectacle d’aquestes característiques que ens encoratja i ens mostra una altra manera de parlar i vendre la nostra cultura i les nostres tradicions.
