Soledat

El dia que l’anaven a matar feia huit dies que Maria Soledad havia demanat auxili. Anà a demanar que la protegiren de l’home que s’havia de mantindre a distància d’ella. No anà, vingué. No demanà, ens demanà. Com a part del tot que no fa res per ajudar els altres, no vull eximir-me de la meua part de responsabilitat. Ens demanà ajuda, i la deixàrem sola. Sola com el seu nom. Sola per alçar-se del llit sola i sentir-se sola. Pentinar-se sola i posar-se uns calcetins nets per eixir al carrer sola. Al carrer, sola i aterrida. I sola. Comprar pomes sola. I una lletuga, sola com ella. Si eres més jove encara tens pares i família a qui acudir. Als seixanta anys estàs més sola que abans. Sola i angoixada. Sola, engoleixes saliva cada volta que et poses els calcetins nets i les sabates per eixir al carrer. I calcules si amb eixes sabates podries fugir si el veres vindre de lluny.

I sola eixes i tornes sola, engolint saliva i angúnia i pols de les cebes que dus a la bossa i que s’eleva i entra als ulls i et fa plorar.

Tot i això, penses que millor sola, tot i haver de lluitar amb la por, perquè l’alternativa seria un policia que et vigilara nit i dia, com si la delinqüent fores tu. Haver-te mig deslliurat del maltractador per portar escorta de per vida és com si hagueres estat tu la sentenciada, perquè tu eres la víctima i eres qui porta vigilància… la morta en vida.

Sola. Estàs sense escorta i estàs sola.

Maria Soledad estava sola quan ens demanà ajuda i li diguérem que sí, pobreta, que ja iniciàvem protocols per a les ajudes, vinga, tranquil·la, una abraçada i saps que ací estem per al que necessites, que estem de la teua part, la part de la víctima, nosaltres som els bons.

Eixos bons que sempre passen la víctima al punt de mira: denuncia, has de denunciar, tot sabent que, molt possiblement, si denuncies li saltaran els ploms al maltractador i potser, d’una volta, decidisca anar per tu i acabar. Si no denuncies, eres part del problema. No has fet res per canviar-ho. Però, sí, denuncies, i vens i ens demanes ajuda. Amb un poc de sort, t’ajudarem, i l’ajuda serà posar-te vigilància a tu, no al maltractador. Sense tanta sort, iniciarem els protocols, tots aquells què ens hem passat tantes hores redactant i que, sense ells, no podem fer res perquè açò va així i no ens podem botar la burocràcia.

Tranquil·la. Ves a casa. Sola.

Que allí t’espera ell, infringint l’ordre d’allunyament i et clavarà una sèrie de ganivetades i, després, no abans, mai abans, es llançarà per la finestra.

Allí restaràs, sola, cosida a ganivetades, huit dies després d’haver vingut a demanar-nos ajuda i huit dies després que t’abandonàrem.