La revista degana en valencià

Solidaritat i participació, clau per al segle XXI

«La solidaritat depén del fet que les persones es senten part de la societat i reconeguen la realitat dels altres»

«El 31 % de la població del nostre territori es troba en risc de pobresa i/o exclusió»

«Entre els reptes que hem d’assumir per a continuar avançant en societats més participatives, solidàries i equitatives destaquem una major connexió entre les entitats d’acció social i els moviments socials»

Habite en una urbs delimitada per murs i altaveus en llocs estratègics que infonen temor sobre el que hi ha a l’altre costat. Visc amb la inseguretat i la por ficades al cos fins a la paràlisi, i les píndoles que m’alliberen es despatxen en hipermercats infinits. De tant en tant, la claror que entra en l’habitació m’alleuja. Note una lleugera sacsada. Algú m’ha observat des de la porta, s’ha acostat en veure’m inquieta, ha intentat saber com em sent cridant-me diverses vegades pel meu nom. I en obrir els ulls m’ha dit un «bon dia!».
Som introspecció i experiència, una suma de mig mentides i mig veritats, però especialment d’anhels per aprendre, avançar i desenvolupar-nos en societat. I l’aportació més significativa que podem fer al món és un aprenentatge des de l’empatia i un avanç global, equilibrat, just, sostenible i solidari. Eixa claredat, eixa sacsada que ens fa obrir els ulls en situacions crítiques ens manté amb vida i esperançats en la busca de societats més equitatives i solidàries.

Tenim força, intel·ligència i recursos necessaris per a aconseguir una societat més avançada i respectuosa amb les persones i el planeta, treballant des d’allò local amb una perspectiva global, pensant en eixe efecte papallona que tot ho connecta. Nacions Unides ha marcat una nova oportunitat als Estats per mitjà d’una agenda fins al 2030 per a aquest avanç sostenible. Aquesta agenda planteja el desenvolupament, en la pròxima dècada, de 17 objectius amb 169 metes que comprenen les esferes econòmica, social i ambiental.

Són objectius que la societat civil organitzada defén des de fa dècades davant la falta de resposta d’institucions i governs a necessitats socials. Parlem de la fi de la pobresa i de la fam, d’inversió en salut i benestar social, així com en educació de qualitat, en igualtat de gènere, en aigua neta i sanejament, i en energia assequible i no contaminant. També parlem de treball decent, d’indústria més innovadora, de reducció de les desigualtats, de ciutats i comunitats sostenibles, de producció i consum responsables, de preservar la vida submarina i els ecosistemes terrestres, així com d’aconseguir la pau i la justícia, i d’institucions sòlides i aliances per a assolir aquests objectius.

Cada objectiu exigeix un esforç col·lectiu i solidari de tots els àmbits territorials i socials. I la solidaritat, alhora, requereix una participació activa. La solidaritat depén del fet que les persones es senten part de la societat i reconeguen la realitat dels altres, per a reclamar la solució dels problemes des del respecte, l’empatia, l’equitat, el consens i la justícia.

El repte de la societat valenciana no és xicotet. El 31 % de la població del nostre territori es troba en risc de pobresa i/o exclusió. La desigualtat i la pobresa severa hi creixen. Les situacions d’exclusió redueixen les possibilitats de participació, i mostren el llarg recorregut fins a assolir l’objectiu primer de l’agenda de Nacions Unides, que és la fi de la pobresa. Malgrat les dificultats, els i les valencians/anes experimentem diàriament la solidaritat des de la diversitat de propostes i amb l’exigència de drets com a denominador comú.

El Llibre Blanc del Cooperativisme i l’Economia Social de la Comunitat Valenciana, editat pel Centre Internacional d’Investigació i Informació sobre l’Economia Pública Social i Cooperativa a l’octubre de 2018, indica que 4.500 associacions d’acció social donen ocupació a 51.000 treballadors/ores a la Comunitat Valenciana, i unes 800.000 persones realitzen tasques de voluntariat en l’àmbit del Tercer Sector.

Centenars de milers de persones es beneficien diàriament del treball professional i voluntari de les entitats d’acció social valencianes, l’activitat de les quals se circumscriu als àmbits dels Serveis Socials, la vivenda i el desenvolupament comunitari, els drets, la política i la defensa, la promoció del voluntariat i l’acció internacional.

Els eixos d’acció de les entitats socials són múltiples: cooperació, comerç just, consum responsable, acció humanitària, inclusió social, voluntariat, diversitat i no-discriminació, participació ciutadana, drets laborals, educació de qualitat i no segregada, justícia alimentària, justícia fiscal, medi ambient, discapacitat, persones sense llar, igualtat, violència de gènere, drets de les persones immigrants, poble gitano, minories religioses, addiccions, prostitució, reclusos i exreclusos, joves i infància, entre altres.

La societat s’ha organitzat a través de moviments i entitats socials, i ha generat espais d’interlocució i incidència en la Comunitat Valenciana cada vegada més i millor estructurats. En aquests espais, a més de l’acció social, es treballa per al consens i la generació de confiança entre parts que abans actuaven de forma atomitzada. L’objectiu d’aquestes estructures d’acció social és la suma d’entitats i sensibilitats diverses en la promoció de la participació i el consens per a la incidència i interlocució en la construcció de societats més justes i solidàries. Hi ha esforços d’estructuració de l’acció social destacables.

La Coordinadora Valenciana d’ONGD fa ara 27 anys i la integren 91 entitats. El Comité d’Entitats Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI CV) celebra en el 2019 el 20é aniversari i està constituït per 14 entitats i federacions. Per la seua banda, l’European Anti-Poverty Network (Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa / EAPN CV-Xarxa per la Inclusió), que està integrada per 28 entitats d’inclusió social, fa 13 anys des de la seua constitució en 2006. També la Plataforma del Voluntariat de la Comunitat Valenciana (PVCV), amb més de dues dècades de treball en xarxa, representa un centenar d’entitats.

En el 2015 es va constituir la Plataforma del Tercer Sector Social de la Comunitat Valenciana, on estan representades xarxes i entitats com el CERMI CV, l’EAPN CV, la PVCV, Caritas CV, Creu Roja CV i l’ONCE de la CV. És el màxim òrgan de representativitat de l’acció social en l’àmbit autonòmic.

Per la seua banda, la Campanya Pobresa Zero aconsegueix que tots els anys isquem al carrer milers de persones que representem desenes d’entitats d’àmbits diferents sota un mateix lema i manifest en el marc commemoratiu del 17 d’octubre, Dia Mundial per a l’Eradicació de la Pobresa. També el Moviment Feminista ha aconseguit en els últims anys reunir desenes de milers de dones i entitats amb una infinitat de sensibilitats en multitudinàries manifestacions del 8 de Març, una organització cada vegada més cohesionada i representativa de la diversitat en el feminisme.

Des de l’àmbit de les finances ètiques i solidàries, cal destacar els 17 anys de treball coordinat que han donat solvència a la Xarxa Enclau, un grup d’organitzacions socials valencianes que comparteixen la voluntat de promoure les finances ètiques i responsables a fi d’aconseguir un sistema socioeconòmic més just.

En eixa línia de treball en xarxa, es constituïx també en el 2017 la Campanya per una Justícia Fiscal a la Comunitat Valenciana, on estan representades entitats com l’Associació Valenciana per al Foment de l’Economia del Bé Comú, ATTAC PV, CCOO PV, la Coordinadora Valenciana d’ONGD, l’EAPN CV-Xarxa per la Inclusió, Gestha, Intersindical Valenciana, Pobresa Zero, Xarxa Enclau, UGT-PV i Oxfam Intermón.

Els Salvem, la Mesa d’Entitats de Solidaritat amb els Immigrants, la Campanya CIES NO, la Plataforma d’Afectats i Afectades per les Hipoteques, els Iaioflautes, les empleades de la llar, ecologistes, l’Associació de Víctimes del Metro… són altres moviments que busquen respostes, justícia, que acompanyen i assisteixen les persones i al mateix temps les apodera i capacita per a la participació activa.

No obstant això, tenim un extens marge de millora en aquest procés d’estructuració i conjunció d’esforços. Entre els reptes que hem d’assumir per a continuar avançant en societats més participatives, solidàries i equitatives destaquem una major connexió entre les entitats d’acció social i els moviments socials a fi d’incrementar els nivells de participació, consens i impacte; un necessari interés a aconseguir que les persones invisibilitzades per la pobresa i l’exclusió participen de la incidència com a interlocutors actius del seu propi desenvolupament; una major presència de dones liderant l’acció social; una millor conjunció d’esforços abordant causes i conseqüències de la pobresa i exclusió, i el reconeixement dels i de les interlocutors/es de l’acció social com a agents socials clau.