Redacció
Dir que el País Valencià ha patit una llarga persecució de la seua cultura, no és descobrir la pedra filosofal. I són moltes les persones que pensen que ha estat la societat civil, molt menys estructurada del que caldria, la que ha mantés la flama de la dignitat i una decidida aposta per la nostra cultura. De vegades, de forma molt anònima, molt xicoteta, molt inconnexa. Però permanent. I un d’eixos exemples és l’Orfeó d’Aldaia que fa el que cal: cantar. Però que a més a més, fa una aposta decidida per la cultura musical en valencià del nostre País.
Ahir celebraven, amb el patrocini de l’Ajuntament d’Aldaia i la Diputació de València, la tercera edició de “Som Músics, som valencians” i volien fer un homenatge, un reconeixement, a Al Tall pels 40 anys de la mítica cançó del Tio Canya. L’acte va ser presentat per Laura Sena i Alfred Costa. I per a fer-ho, han fet una gran demostració de convocatòria: Pau Alabajos, Bajoqueta Rock, Hèctor Serra i Novembre Elèctric, els cantaors Xavi de Bétera i Noelia Llorens, la dolçaina i el llaüt d’Eduard Navarro, el pianista Fernando Taberner, la soprano Saray Garcia, la Muixeranga La Torrentina, el Grup de danses Sant Roc de Paiporta i Escola Valenciana, que també ha estat present a l’acte. El poble d’Aldaia participava amb la Banda Simfònica, la Banda Unió Musical, la Colla de dolçainers i tabaleters, la Ronda, el Grup de Ball de la Ronda, el cor de l’IES Beatriu Civera, la Schola Cantorum, la Coral Harmonia i l’Orfeó d’Aldaia han estat tots els grups que han participat. L’acte ha seguit amb el reconeixement al grup Al Tall, que ha cantat tres cançons: Miquel Grau (a Aldaia hi ha un carrer amb el nom d’aquest jove assassinat), el Cant dels Maulets i el Tio Canya –aquesta acompanyada per la banda Unió Musical i totes les persones que havien cantat.
L’Orfeó d’Aldaia i Francesc Valldecabres han estat els responsables de la gestió, coordinació i el guió de tot l’acte. Han sabut combinar la dansa tradicional, els diferents estil de cants, la música de banda amb la música de grups joves i cantautors. Han fet una mica de mescla “alquimística” per aconseguir una mostra del que fem a casa nostra, han demostrat la varietat cultural que fem dia a dia i que forma part de la nostra cultura.
La presència del grup homenatjat i el fet de cantar tres cançons, en viu i en directe i amb uns quants anys més (40), ha estat com el regal a una nit plena de realitats culturals del nostre País. La Muixeranga La Torrentina ha clos l’acte de forma molt emocionant.