Tens 0 productes a la teua cistella
El darrer llançament del grup Sons d’Embat, “El sol se va poniendo”, batega fort. Des d’Ontinyent, la banda liderada per l’acordionista Pau Barberà torna a demostrar que la música d’arrel és, possiblement, el llenguatge més modern que tenim per a explicar qui som.
Aquesta vegada, l’aposta és un tàndem d’alt voltatge amb El Naán, el col·lectiu de Tabanera de Cerrato (Palència) que ha revolucionat el folk ibèric. La col·laboració no és només un exercici estilístic; és un diàleg real on el poeta Héctor Castrillejo rescata un cant de conreu i sega que els llauradors entonaven als camps castellans per a dotar-lo d’una nova vida contemporània.
Musicalment, el tema és una joia de textures. L’acordió diatònic de Barberà —un autèntic “vent manxaire”— s’entrelliga amb el violoncel d’Uri Català i la veu magnètica de Berta Íñiguez, mentre la percussió de Jordi Ortolà i la guitarra d’Abraham Lojo ens recorden que el folk i el flamenc beuen de la mateixa font.
Amb tot, el que realment eleva “El sol se va poniendo” és la producció de Toni Fort “Pxllet” (conegut pel seu treball a Zoo i Malifeta). Fort ha sabut injectar les dosis exactes de programació i modernitat per a fer que un cant de sega de fa un segle sone totalment vigent en la llista de reproducció d’un festival actual. El resultat és un so orgànic però tecnològic, una “perifèria cultural” que reclama el seu lloc en el centre del debat musical.
L’embolcall visual no es queda enrere. El videoclip, dirigit per Helga Ambak (habitual en els treballs de Smoking Souls o La Fúmiga), ens regala una estètica cuidada que reforça eixe discurs de resistència i bellesa.
Un disc que mira al futur des del passat
Aquest senzill és el tancament d’una trilogia d’avançaments que ens fan salivar per l’arribada de l’àlbum al setembre. Si amb La Maria a “L’avui sempre és l’ahir” reivindicaven el pes dels nostres avantpassats, i amb Salma Alhakim a “L’últim cel” fixaven la mirada solidària en Palestina, ara amb El Naán tancquen un cercle de consciència i identitat.
Sons d’Embat no fan música per a passar el temps; fan música per a recuperar-lo. Si teniu ganes de comprovar com trona aquest embat en directe, apunteu les dates: el 16 de juliol al Folkestiu de Bétera i el 31 de juliol a l’Auditori Amando Blanquer d’Alcoi. No hi ha millor pla que veure com el sol es va ponent mentre l’acordió ens recorda que encara ens queda molta terra per caminar.
