Sor Isabel definitiva

Títol: Vita Christi

Autora: Isabel de Villena

Editorial: Acadèmia Valenciana de la Llengua

Any: 2022

La figura d’Isabel de Villena és, probablement, la que més ha crescut en interés amb el pas dels anys del nostre segle d’or literari. De fet, es tracta de la primera autora de la literatura catalana amb nom conegut de qui tenim constància. I és que la major part del temps en la nostra literatura –i en qualsevol altra–, el nom de dona va ser Anònim. El Vita Christi, tanmateix, no només va ser una obra femenina, sinó que, fins i tot, ha estat qualificada amb fonament d’obra protofeminista, ja que la vindicació que hi fa Isabel de Villena del paper i el valor de la dona, com a rèplica a la cruenta misogínia de L’espill de Jaume Roig, és sòlida i molt avançada al pensament de l’època; dins, és clar, dels límits obvis en què ens movem.

Aquesta edició crítica que ara ens ofereix l’acadèmic i professor Albert G. Hauf, dins de la col·lecció «Clàssics Valencians» de l’AVL, té tots els ingredients per a establir-se com a definitiva, almenys durant un bon temps, tot i la contradicció inherent de l’afirmació. El volum és contundent, en pes literal i literari, i l’estudi i les anotacions sobre l’obra que conté tenen la capacitat d’admirar i d’atabalar –en el bon sentit–, al mateix temps, pel seu detall i la seua minuciositat.

Estem davant d’una obra experta i filològica, no divulgativa ni adreçada al lector comú. Ara bé, la distància de més de cinc segles que ens separa amb el text original fa que –no tant des del punt lingüístic, ja que la nostra llengua clàssica ens és prou assumible, amb el pas del temps, sinó des de la traducció de les mentalitats i les referències que s’hi tracten– aquesta edició també siga útil per a un lector no expert, però sí interessat a traure’n una miqueta més de suc del que seria habitual. En definitiva, una edició monumental per a un monument de la nostra cultura i literatura.

Revista número 495. Octubre 2023.