‘Spoiler’, o la nova reinvenció de Xavi Castillo

–Xe, Xavi, ara sí que tindràs faena i material per als teus espectacles!

–I estos huit anys, què hem fet? Tocar-nos els ous?

Aquesta podria ser una de les moltíssimes converses que manté Xavi amb ciutadans que el reconeixen pel carrer després de les eleccions del 28-M. I, certament, Pot de Plom no ha deixat de treballar des de fa 30 anys, fent teatre o produccions audiovisuals, o fins i tot com a presentador de televisió. De fet, en altres èpoques d’ajuntaments dretans, l’havien vetat en moltes ocasions, tot i que amb un públic fidel i amb ganes de riure sempre acaba actuant a través de falles, associacions esportives o altres entitats. Potser, simplement, la dreta valenciana sempre ha donat més motius per a la paròdia i/o és més fàcil recordar les delirants imitacions de Rita o el papa Benet XVI.

Lluny queden també els espectadors/es escandalitzats amb les actuacions de Castillo; a hores d’ara, qualsevol espectador/a que va a una actuació de Pot de Plom sap molt bé què és el que busca i espera; de fet, pocs habitants del país hi ha que no coneixen Xavi Castillo o que no hagen emprat alguna vegada l’expressió «Això ho pague jo!».

Actualment, Pot de Plom Teatre, a banda de diversos espectacles que sempre li demanen, porta en cartell dos nous espectacles:

30 anys fent el moniato! Per a celebrar els 30 anys de la companyia, amb un recull/resum dels espectacles del grup des dels inicis al Pub L’Escenari d’Alcoi fins a l’actual Yonkis del dinero, amb una exposició de cartells i objectes escenogràfics i icònics de la trajectòria. Com diu Xavi, «farem la mateixa merda de sempre, però ordenada d’una altra manera».

Spoiler. Recentment estrenat, és un monòleg en homenatge a una de les passions de Castillo des de menut, el cine, un capritx que fa temps que volia fer. I la prova són els moltíssims cartells de pel·lícules de la seua col·lecció que formen l’escenografia i, sobretot, la revisió inicial que fa de com el cinema ha estat sempre present en tots els espectacles i personatges creats per la companyia. Tot i que parlara de València i de les corrupteles valencianes, els personatges i les accions sempre tenien un alter ego cinematogràfic.

En les següents parts de Spoiler fa un recorregut per les músiques de pel·lícules que formen part del subconscient col·lectiu (fent participar el públic, clar) i un repàs a grans escenes clàssiques de la història del cinema, portades al terreny de l’actualitat valenciana: des de films de catàstrofes, de ciència-ficció, grans èxits de Hollywood, fins a Disney, amb una bona sorpresa final.

Podríem dir que es tracta d’un nou espectacle de Castillo amb un nou plantejament, però, com que és inevitable, la realitat i l’actualitat es colen en les pel·lícules. Així, Leònides de 300 porta una capa molt espanyola i en realitat és un líder polític de nom Santiago. I el «Ya están aquíííí» de la xiqueta de Polstergeist es refereix a un grup polític que ha irromput en el panorama estatal des de més enllà de la dreta. En definitiva, l’incombustible (més de dues hores de monòleg) Xavi Castillo parlant de cine i sent ell mateix.

Abstingueu-vos els facilets i faciletes d’ofendre, que, total, vos enfadareu per una bovà. (Xavi Castillo)

I no t’oblides que la cultura, cura.