Tens 0 productes a la teua cistella
Àngela Cerdá. Estudiant de Periodisme a la UV
La Fira del Llibre de València continua aproximant-nos a històries, a experiències ja viscudes com és el cas del llibre Stanbrook. Vivencias de un exilio. Perquè la vida et posa davant enormes dificultats que et posen a prova. I una d’aquestes situacions és la viscuda per tots els exiliats amb el Stanbrook. Penúries, inseguretats, pors, desesperació, incertesa, pobresa… tot açò ha envoltat, envolta i envoltarà a tots els que es vegen obligats a abandonar la seua terra per a trobar una zona més segura.
Les experiències viscudes per Isabel Beltrán Alcaraz a l’exili republicà, que va durar deu anys i que va viure junt al seu home i les seues filles, és el que narra Stanbrook. Vivencias de un exilio. Aquest llibre t’aproxima al que s’ha viscut i el que es viu a l’exili. La filla Alicia González i la Consellera Consular de França a Madrid, Annik Valldecabres, han sigut les responsables de presentar aquest llibre als Jardins de Vivers.
Alicia González ha assegurat que aquest llibre conta les vivències que la seua mare va viure de veritat, un testimoni “autèntic, sincer i real” i que permet amb la lectura conèixer com era de veritat Isabel Beltrán. La filla de l’autora recorda aquestos deu anys d’exili, des del 1939 fins el 1949, com un temps en el que van conviure amb gent de totes les cultures, tradicions, religions… i en el que l’objectiu principal era evitar la guerra i qualsevol tipus de conflicte.
Per a Annik Valldecabres, qui també va viure aquest exili, ha ressaltat que les “memòries d’Isabel són un cant agraït a tot allò que li ha aportat la seua vida i en les que no hi ha cap tipus de rancor”. Per a ella, aquest llibre et reconcilia amb el ser humà, “és una lliçó de vida i de valors”. Per a Valldecabres, aquest llibre és la reflex de la sort que van tenir moltes persones al poder escapar de la barbàrie franquista.
Tant per a Alicia González com per a Annik Valldecabres, Isabel Beltrán amb les seues memòries ha mostrat la part social de l’exili deixant de banda la part política, perquè l’autora està agraïda a tots els d’Argelia que van rebre als exiliats, al poble, a les persones, a les famílies que els van acollir i ajudar. I és que, tal i com assegura l’exiliada Alicia González, “Argelia ens va a collir i ara cap país europeu ho fa”. A més, Isabel Beltrán amb les seues memòries ha sabut donar-li importància als valors “igualtat, llibertat i fraternitat”. Per a totes dues, l’autora ha sigut una “dona valenta, autodidacta, observadora, estudiosa i amb una gran intuïció sobre tot el que anava a vindre”.
Stanbrook. Vivencias de un exilio és per a González i per a Valldecabres la prova de que “s’ha de reconèixer allò que la vida ens dóna i que fa que siguem el que som”.
