A dormir tot el món, el món està ben fet

“El món està ben fet. A callar tot el món.
A dormir tot el món. El món està ben fet!”

Aquests versos d’Estellés van ser publicats al Llibre de meravelles en 1971. No crec que es necessite cap explicació, és ben clar. Estellés, en aquest poema anomenat “Silenci”, fa una forta crítica al règim que el colpejava. Avui dia algunes coses han canviat, però no per això hem deixat de tenir un sistema que ens segueix colpejant, i que busca eliminar els trets diferencials (les identitats) que enforteixen encara l’esperit de les nacions històriques d’Espanya. Els mitjans de comunicació ens mostren proves i més proves que açò ocorre diàriament, i encara que escriure un article des de l’enuig no és el fet més recomanable, pense que per fer-ne aquest no pot fer més que ajudar-me. Aquests dies, o millor dit, mesos, he vist com assalten i depreden la nostra cultura: tot allò que ens fa diferents com a poble. El que s’ha aconseguit amb les autonomies, encara que siga trist admetre-ho, és pal·liar, potser, el procés recentralitzador que, sense cap dubte, continua. És molt fàcil trobar a les xarxes (o al carrer) gent que demonitza la nostra llengua; les nostres tradicions, fins i tot. Es vol crear una cultura única (imperialista) espanyola. Enfortir aquest sentiment eliminant totes les altres, menjant-les, i açò no es pot negar. En part, ho estan aconseguint: podem trobar a tot arreu persones que, fins i tot vivint fora dels territoris de parla catalana, defensen la reducció, l’eliminació d’aquesta llengua en l’educació. (Existeixen manifestacions contra el català a Burgos, per favor!). Realment, què mou a aquestes persones? És l’odi, o el desconeixement superlatiu? No sé què serà pitjor…

“Com és possible que la utilització o l’ensenyament d’una llengua genere ràbia (sí, ràbia) fins al punt de voler esborrar-la?”

Per descomptat, és clar que la unitat dels pobles mai no vindrà donada per un estat negador d’altres, sinó per la col·laboració. Res a veure té el nacionalisme, que defensa la llibertat dels pobles, amb els imperialistes (disfressats), que furten el nom als primers. Estan condemnats a la lluita per buscar objectius enfrontats. Allò que ve per part del govern, sabent nosaltres com és aquest, pot ser fins i tot comprensible. Això no obstant, el que vertaderament em preocupa, i em fa por, és l’acció ciutadana. M’impacta i m’entristeix la reacció d’un poble espanyol endarrerit que gaudeix del sofriment dels altres, que exalta la repressió pura que s’exerceix sobre germans, o potser ja no tan germans, per tenir unes idees diferents. Amb el suport d’aquests, s’ha arribat a construir un país que té com a objectiu continuar la injustícia territorial, enfortir-se i destrossar tot allò que l’amenace, i a més, sap que tindrà gent onejant la seua bandera després de la violència. Un país autodestructiu, i un país d’autoodi. Com és possible que el poble pose als trending tòpics espanyols “#CierreTV3” per no cedir davant la manipulació que estan patint la majoria dels altres mitjans estatals? Com és possible que diguen que ho fan perquè són mentiders, propagadors d’odi, o perquè ataquen al sistema actual, quan després ells celebren l’1 d’Abril, com aquest alcalde que s’ha fet famós? (i no de bona fama, precisament). Anem més enllà, per què els mitjans clarament de dretes “són plurals”, i els d’esquerres “propaguen l’odi” per donar el seu punt de vista? Però, sobretot, com és possible que la utilització o l’ensenyament d’una llengua genere ràbia (sí, ràbia) fins al punt de voler esborrar-la?

Tot açò ha passat, el més perillós és el que ve ara, la repressió “legal” (irònic, no?), perquè allò que la justícia era cega pareix que ha resultat una mentida. La justícia és cega quan vol, quan li interessa, potser és torta, no? El poder judicial s’ha convertit en una eina, s’està utilitzant avui per fer por, fer por fins a arribar al punt que els ciutadans no s’atrevisquen a expressar-se; potser aleshores estaran contents, governant el país dels adormits.