Les herbes no deixen veure la platja

«Les visites al Taller d’Història Ferroviària paguen la pena perquè no es trone a caure amb l’oblit aquesta instal·lació tan singular»

Les persones de curta mirada i de volada gallinàcia, se solen quedar curtes de gambals, quan desconeixen que el primer arbre els hi tapat la resta del bosc i esdevenen insolvents per albirar aquesta profunditat. Sincerament pense que, els vents del Botànic estan bufant de manera ben diferent, quan es tracta de gestionar conselleries o serveis dirigits per un cantó o per algun altre del bipartit.

Vinc a expressar aquest pensament, davant del que he observat, després d’haver viscut una segona i interessantíssima visita al Taller d’Història Ferroviària que s’hi mostra a l’altra banda d’unes portes de ferro existents, al que en altre moment, van ser els tallers de la FEVE a la vila més gran de la comarca de l’Horta.

Quan vaig viure la primera visita, ho feia amb motiu de l’obertura de portes a representants polítics i associacions ciutadanes d’aquesta localitat i, darrerament, ho he fet gràcies a la visita guiada que cursava l’escola d’Adults en què desenvolupe un temps de docència en qualitat de mestre voluntari.

Entre la primera vegada i la segona, han hagut canvis; uns de positius i, d’altres, en menor grau interessants. Entre els primers, s’observa el gran treball de recuperació d’unitats ferroviàries, però també d’objectes i utensilis que formen part d’aquesta història que tant ha ajudat al desenvolupament dels pobles, viles i ciutats que s’assenten a vora i vora del camí de ferro que va entre Castelló de la Ribera, Llíria, Bétera, Rafelbunyol, Riba-roja,  Marítim…

També considere ben positiu, el fet que aquesta instal·lació –que havia caigut en l’oblit i la ignomínia—començara a acollir grups de ciutadans i ciutadanes de qualsevol edat, perquè tornaren a posar el ferrocarril de via estreta en el seu pensament i que no el deixaren anar del seu cor (en el cas dels més majors) a fi de valorar el bo i millor del que FEVE ha significat.

La part menys positiva, es troba en la conservació de la platja de vies i en els grafits que han anat nidant en algunes unitats històriques existents a la intempèrie. Supose que a poc a poc, aquest Taller de la Història Ferroviària Valenciana, serà capaç de treure les herbes que no permeten veure la platja i fent possible que més grups escolars, d’associacions ciutadanes i veïnals, entitats socials i financeres… continuen visitant aquesta part de la nostra història més pròxima.

Sí que és veritat que, resulta un poc molest, el fet d’haver de nodrir els grups de cascs i armilles reflectants per tal de poder fer la visita, però això passa perquè sembla que s’ha volgut començar la casa recuperant els ciments, tot i involucrant, com més aviat millor la societat, mostrant-li com avança el projecte a cada minut, com en aquest cas.

El Taller s’ho val; les visites paguen la pena perquè no es trone a caure amb l’oblit aquesta instal·lació tan singular, les unitats restaurades són una bona mostra del treball ben fet i les edificacions –incloent-hi el dipòsit d’aigua—són una bona mostra de tot el procés ferroviari, que tants llocs de treball va proporcionar a la nostra societat.

Si hi ha cap persona responsable que ha pensat a deturar el règim de visites a aquestes instal·lacions, més val que desistisca a fer-ho; perquè la ciutadania—malgrat els cascos i les armilles—té dret a fer-li el seguiment a una proposta museística que tant ha de crèixer i que tantes coses pot oferir d’ací en davant.

Deixeu el projecte en mans de les persones que el porten i que el primer arbre pressupostari, no li faça creure al govern del Botànic, que no ha d’anar més lluny. Volem uns Tallers d’Història Ferroviària, que amb el menor temps possible, esdevinguen un Museu del Ferrocarril equiparable al Museu del Transport de Bienne (Suïssa); al Museu del ferrocarril d’Azpeitia; al Museu del Ferrocarril de Catalunya; al d’Astúries…

Que les herbes de la platja o la teulada dels tallers, no ens deixen portes endins, les meravelles que han estat recuperades. Amb una mica de pressupost cada any i amb respecte cap a les persones que han fet arribar fins ací el projecte, en uns anys, podrem veure perfectament la platja de vies i fins i tot circularan algunes de les unitats en dies assenyalats dins del calendari històric ferroviari. En altres pobles d’Europa és possible i en Torrent de l’Horta també ho pot ser.