Tals són les pedres, tal és el marge

Fitxa bibliogràfica

Títol: Lletres valencianes amb veu de dona (1855-1939)

Autor: Gabriel Garcia Frasquet

Edicions 96

Any: 2023

 

Quan en un marge o ribàs falten pedres, en diem que està descalçat, que cal falcar-lo perquè no siga que, quan la terra estiga saturada d’aigua per les pluges, ens vinga una solsida. En el mateix camp semàntic, solem dir que tota pedra fa paret, que totes són necessàries i fan bon paper per a la missió encomanada: sostindre la terra i evitar l’erosió natural que causen els elements.

El símil ens va bé per a parlar de la història de la nostra literatura, construïda pedra a pedra per la gent que es dedica a analitzar les produccions al llarg dels segles. Estudiar el fet literari –en tota la seua complexitat i varietat– hauria de ser l’objectiu únic, i ja després s’emetran les opinions tenint en compte, sempre, el context social i cultural –passeu-me la redundància– d’un territori ampli o de més concret, determinat. Tal objectiu, que pot ser assumit sense discrepàncies, és de vegades negligit i, volent o no, la història d’una literatura esdevé incompleta, parcial, esbiaixada.

De biaixos va el llibre que presentem, concretament de gènere. Gabriel Garcia Frasquet és un vell conegut de Saó per aquell ja clàssic estudi que li publicàrem en 1996: Sermons satírics, violes d’or i capellans poetes (la Safor, 1900-1936). Des d’abans, com a curiós de mena i membre del CEIC Alfons El Vell de Gandia, ja venia desplegant una labor investigadora titànica que abraça aspectes culturals de la seua comarca ben variats en treballs propis i col·lectius. Gabriel és un escorcollador que aprofundeix en la matèria fins als últims detalls, un erudit d’expressió lluminosa que arriba fàcilment, sense les faramalles ni els hipèrbatons decimonònics que encara abunden.

Amb Lletres valencianes amb veu de dona (1855-1939), publicat per Edicions 96, l’autor aporta una de les tessel·les que ens mancava per a completar el mosaic de la literatura valenciana en tots els gèneres. Per les dates podreu fer-vos una idea dels períodes que toca, des de la Renaixença estricta fins a les dècades més productives i democratitzadores de preguerra. Ben mirat, l’obra ompli el buit del marge que quedava entre els treballs recents de María de los Ángeles Herrero per als segles XVI-XVIII (2018) i de Maria Lacueva per al franquisme (2019). No és cap casualitat aquesta florida en pocs anys: la criptogínia de segles, per fi, pren altres camins més lliures i civilitzats cap a la visibilització de les aportacions que les dones han fet a les arts; no només en la literatura, sinó en la composició musical, la pintura, la impremta…, com hem vist en els darrers anys. Potser cal insistir, encara, que la història de les arts no és només la història de les obres mestres, sinó la del com i el perquè del seu desenvolupament, i que tot art és fill del seu temps.

En aquesta monografia de 300 pàgines, Garcia Frasquet reconstrueix la vida i l’obra d’una cinquantena d’autores, més altres que només esbossa per falta de disponibilitat de dades –també passa, això…– o pel fet natural de no haver pogut perseverar elles en l’escriptura. Les mostra, les analitza i les contextualitza com a membres d’una literatura doblement minoritzada, és a dir, feta per dones i en valencià. Com a conclusió, aquestes autores tenen un valor social excepcional com a fruit de la creativitat femenina en un món aclaparadorament androcèntric que les bandejava de l’accés a la cultura i, per tant, d’una projecció social. Eren unes veus no previstes per ningú, en definitiva. A més, són el testimoni de l’estima per la llengua del país i, per al feminisme actual, «constitueixen un preciós fil conductor que ha menat, també en la literatura, a la igualtat de gènere».

Revista número 498. Gener 2024.