Tardor, bolets, figues i «veure» al gallet

22/09/2020

AntonioVivaldi / La tardor

Andreu Valor & Borja Penalba / No puc esperar

Aphrodite’s Child / Spring, summer, winter and fall

La tardor ja està ací i allò que no sabem encara és si serà humida i per tant rica en bolets, rovellons, esclata-sangs, pebrassos… i les diverses maneres d’anomenar aquests productes micològics tan estimats en la nostra cuina. Segons sembla, hi ha 1.458 bolets catalogats científicament, però la majoria de persones –entre les quals em compte- només coneix tres o quatre a tot estirar.

La micologia és un món curiós alhora que divertit. T’entretens buscant-los passejant pels ombrius del bosc, procurant fer-ho en bona companyia i amb cura. Els que som negats com jo –en això també, tot i que no tant com en ballar i cantar -, quasi arribem a l’èxtasi si som capaços de trobar-ne set o vuit. Tot un èxit. En canvi, la poca destresa en trobar els fruits que proporciona el bosc de manera desinteressada la compense en «veure» al gallet, a primera vista, tota eixa colla o patuleia d’esclata-figues perquè la tardor també és temporada de figues, eixa fruita que per dins sembla un eixam de cucs, però que són tan saboroses, siguen verdes, morades o negres.

I és que la figa per a ser bona, ha de tindre tres senyals: clevillada, rebecada i picadeta de pardals. Bé, anem a pams. Un expert caçador boletaire o figuetaire detecta immediatament aquelles persones i/o personatges que la seua característica fonamental és que estan «picadetes de pardals». És a dir, que tenen la part superior del cos anomenada cap o testa com si fos una carabassa. Un altre producte tardorenc, per cert. I qui formaria part d’eixa quadrilla, o caldria dir caterva de personatges que són l’antítesi de bolets i figues? La llista d’abast mundial s’estén per diferents camps, però sobretot, jo faria referència a la política, el periodisme, radio telepredicadors, presumptes cantants o músics, els quals en lloc de produir-nos plaers organolèptics ens provoquen  disfuncions gàstriques, en el millor dels casos. El catàleg, òbviament, és subjectiu i no estaran tots els que són, però si són tots els que estan:

Donald Trump, Jair Bolsonaro, Kim John-un, Matteo Salvini, Pablo Casado, Boris Johnson, Santiago Abascal, Isabel Díaz Ayuso (IDA), Carlos Carrizosa, Inés Arrimadas, Ana Rosa Quintana, un tal Inda, Carlos Herrera, María Claver, Vicente Vallés, Alsina, Bertín Osborne i el seu alter ego de segona divisió José Manuel Soto,  Risto Mejide, Miguel Bosé, eixe terraplanista tan arredonit, Toni Cantó a qui en aquest precís moment que escric aquestes modestres ratlles estic sentint-lo parlar en valencià en el Debat de Política General i m’he quedat esgarrifat, com una figa pansida. Alguna cosa estranya està produint la pandèmia, Oh my god!. Ufff, prou!!!, ja estic cansat i, probablement, vostès també. Demane disculpes de bestreta.

En el camp de la música o allò que siga, el reguetón en bloc, tot i que he de reconèixer que em fa visitar molts llocs: si entre a un bar o similar o sona un reguetón me’n vaig a un altre.

I com vull acabar amb bon sabor de boca, millor cuinar i menjar els bolets en qualsevol dels seus mots i de totes les maneres com la imaginació ens ho permeta. Des de la senzillesa, a la brasa o la planxa ruixats amb una salseta d’oli d’oliva, all i julivert, fins a la complexitat o sofisticació. Amb carxofes i alls tendres, amb un sofregit de ceba i vi blanc, acompanyant un arròs melós, amb una llonganissa trossejada i fins i tot amb un clàssic maridatge de mar i muntanya… amb gambes de Dénia, llagostins o calamarsets…

I de postres, unes delicioses figues torrades al forn amb un raig d’oli d’oliva, sí oli, farigola i sucre moreno. Absolutament  delectable.
En resum, oblidem els personatges de mal de panxa i apostem per la  tardor, canvi de colors al paisatge boscós, bolets, malenconia de l’estació, companyia, bona cuina, bon vi, música, conversa… i hi afegiu alguna cosa més si voleu.

Bona tardor caçadors de bolets i figues…

Salut i pecats!