Tens 0 productes a la teua cistella
Zequi Castellano. Periodista
El 25 de setembre hi ha eleccions al País Basc i, encara ara es desconeix, però s’ensuma, el sentit de la decisió que ha de prendre el Tribunal Constitucional espanyol respecte d’Arnaldo Otegui, aspirant a encapçalar les llistes d’EH Bildu com a candidat a la presidència de la Lehendakaritza.
Una vegada més, s’hi veu la feblesa jurídica dels arguments de la fiscalia que han desembocat en la decisió d’impedir que Otegui siga el candidat en les properes eleccions basques. Tot fa pensar que la qüestió serà finalment esclarida amb condicions estrictament polítiques. La pilota es troba a la teulada d’un tribunal d’un país veí a Euskal Herria i sobre la responsabilitat d’uns magistrats majoritàriament nomenats pel partit popular (ultra)conservador.
Ens trobem davant d’una injustícia contra el ciutadà Otegui, que ha complert fins al darrer dia una pena de presó més que qüestionable des del punt de vista jurídic. Aquestes maniobres de despatx, també són una injustícia contra les ciutadanes i ciutadans bascos, que veuen limitada la llibertat de vot quan se’ls impedeix votar el candidat escollit per EH Bildu.
Otegui és un ciutadà rehabilitat, que ha recuperat plenament tots els seus drets; però resulta, a més, que els fets s’han encarregat de demostrar d’altra banda, la inconsistència de les acusacions, perquè ETA ja estava en procés de dissolució quan se suposa que Otegui provava de reconstruir Batasuna.
Permetent, o al menys no entrebancant la presentació d’Otegui a les eleccions basques, eixiria reforçada la democràcia i s’evitaria una reacció irada de la ciutadania d’aquest país, molt previsible. En lloc d’invertir l’energia i els recursos a dissenyar la desfeta d’una proposta electoral guanyadora, el Partit Popular s’estima més activar la maquinària de l’Estat per maniobrar per la porta de darrere, que un ciutadà no puga ser candidat en unes eleccions democràtiques al seu país.
Aquesta dèria dels (ultra)conservadors, només es pot explicar per la por que tenen a perdre, la por que Otegui guanye les eleccions. Els de Mariano no poden assumir que el País Basc visca un Sinn Féin particular. No els molesta que Herry Adams gestione la política d’allà, però els sobrepassa en molt, que Arnaldo Otegui puga arribar a fer pensar els bascos que són ells mateix.
El 7 de setembre, l’alt tribunal del país del costat dirà l’última paraula i no costa gens d’endevinar cap on es descantarà. Un tribunal desprestigiat per una muntanya de sentències indissimuladament polititzades i qüestionat per la més democràtica de les organitzacions de jutges, serà qui decidirà. Ho decidirà, però ara falta veure com reaccionaran els demòcrates de l’Estat, si és que encara en queden, perquè el fet que Otegui aposte per les urnes, és senzillament un èxit de la democràcia.
