La revista degana en valencià

Teatre a l’estiu

16/10/2019

Sembla que en el subconscient col·lectiu ciutadà valencià, l’estiu i les arts escèniques són termes antagònics. L’estiu és temps de festivals musicals per a joves, sobretot vora mar: FIB, Arenal Sound, Medusa… Així que els teatres acostumen a tancar la programació al voltant del juny i… fins al setembre. Però no és del tot així; quan estigues llegint aquestes paraules farà poc que haurà tancat portes el gran festival d’estiu valencià, Sagunt a Escena, que juntament amb altres propostes menors a les nostres terres en forma de festivals o festes majors omplin els nostres escenaris a l’aire lliure durant la canícula i més enllà.

La XXXVI edició del Festival de Sagunt (25 juliol-3 setembre) té com a lema «Paraules i sons», paraules en referència als textos, sobretot clàssics, i sons a la part musical, amb concerts i activitats de diferents tipus de música. El festival se celebra al Teatre Romà de Sagunt com a escenari principal, però també en diversos escenaris més o menys convencionals que formen l’Off Romà i que acull tot tipus d’espectacles i dirigits a tots els públics.

Si bé, històricament, el Sagunt a Escena ha tingut moments baixos i fins i tot molt crítics en anteriors governs, des que en 2016 fou nomenat director del festival el professor Juan Vte. Martínez Luciano, el festival no només ha recuperat antics esplendors sinó que ha superat expectatives de públic i èxit. L’objectiu de Luciano ha sigut doble des del seu nomenament: posar el festival a l’altura d’altres de característiques similars d’arreu de l’Estat (Mèrida, Almagro, Grec…), però també arribar a tots els públics.

L’estiu, com les vacances, és curt, i a la tornada ens esperen altres mostres i festivals que serveixen de benvinguda de temporada i retrobament de professionals: la Mostra de Mim de Sueca, que fa 30 anys, i el festival urbà que més força està adquirint en els darrers anys, Russafa Escènica, amb l’edició número nou.

I com a avançament de temporada als teatres públics dependents de l’Institut Valencià de Cultura, el seu director general Abel Guarinos i el responsable de programació Roberto García han presentat recentment la pròxima temporada i han fet balanç de l’anterior, un balanç excel·lent, atés que tant el nombre d’espectadors com el pressupost dels teatres Rialto i Principal pràcticament s’ha duplicat, augmentant també la quantitat de públic jove, gràcies a produccions pròpies com Tirant, amb una mirada especialment fresca i jove. I el que és encara més important: això farà que es puga fer més gran també el temps d’exhibició de cada espectacle, cosa que sens dubte farà créixer els espectadors gràcies al fenomen boca-orella.

La temporada té com a objectiu «la naturalesa humana» i fer millors persones, en paraules dels responsables, i comptarà amb nou produccions pròpies, algunes d’anys anteriors i de grans noms de l’escena valenciana tant en la interpretació com en la autoria i direcció, amb la producció Dinamarca dels germans Sirera i dirigida per Carles Alfaro, amb un gran repartiment d’actrius i actors de la terra com a nau capitana.

Així que tenim una tardor-hivern d’allò mes prometedor, i ens agrada molt que les promeses es complisquen!

 

Article publicat al número de setembre 451