La revista degana en valencià

Teatre de carrer. La visibilitat

22/07/2019

Si creus en el poder transformador del teatre, hauràs d’admetre el gran poder de transformació i fins i tot transgressió del teatre de carrer. Als teatres va un públic (minoritari en percentatge de població) que lliurement ha decidit anar al teatre, lliurement ha decidit quin espectacle vol veure i, a més a més, pot permetre’s pagar una entrada. El teatre de carrer invadeix l’espai de l’espectador, un espai que un moment abans era totalment alié al fet escènic i arriba a totes les persones presents en l’espai, sense distincions de gènere, edat ni condició social. És la visibilitat en majúscules, és la transgressió de l’espai… el teatre en estat pur, l’origen.

Però del carro a la plaça a hores d’ara, el teatre de carrer ha evolucionat considerablement; si bé l’esperit crític i de denúncia ha anant mantenint-se, les formes s’han adaptat al transcurs del temps. Així, del caràcter còmic i circense d’espectacles com la Comèdia de l’Art italiana hem arribat a espectacles de dansa acurada com Mülier de Maduixa o amb avanços tecnològics com els de La Fura dels Baus, passant per totes les varietats de titelles i grans aparells, músiques, pirotècnies,  itinerants o estàtics, etc.

I, malgrat tot, a casa nostra, amb un clima totalment adient, la producció i programació de teatre de carrer és molt inferior a la del teatre de sala, i ínfima comparada amb la resta d’Europa, sobretot a països com França amb multitud de festivals i actuacions al carrer amb un públic assistent nombrós; així ho confirmen les companyies valencianes que hi actuen davant de públics clarament superiors  als d’ací. Cal recordar que la nostra tradició és plena de precedents d’espectacles de carrer: les entrades de moros i cristians, les cercaviles falleres, la Processó del Corpus de València…

Però, si bé les companyies que fan teatre de carrer a la nostra terra no en són moltes, sí que són de gran qualitat i reconegudes tant dins com fora de les nostres fronteres, amb la ciutat de Vila-real com a bressol i planter de la major part d’elles. Xarxa Teatre fou la pionera i l’embrió de tot un estil i escola: fundada al 1983, es caracteritza pels grans espectacles amb arrels clarament mediterrànies en què la música i la pirotècnia són elements importantíssims, fet que els ha portat a actuar arreu del món i a participar en les inauguracions i cloendes de grans esdeveniments internacionals. També des de Vila-real, i d’alguna manera descendents de Xarxa, han crescut altres grans companyes com Visitants, Scura Produccions, La Fam, Xai, etc. També fou una creació de Xarxa la Fira Internacional de Teatre de Vila-real, d’arts de carrer. Altres companyies procedents d’altres punts de la nostra geografia produïren també espectacles de carrer de gran èxit, com La Burbuja, però combinant-los sempre amb teatre de sala.

El panorama actual ha millorat, sense dubte, amb noves companyies creades per tot el territori, i amb altres festivals de carrer com el d’Ontinyent, part de la Mostra de Mim de Sueca, el Giroscòpica de Picanya, etc., però continua sent una proporció molt menor a la producció de sala, possiblement perquè els ajuntaments programen poc teatre de carrer. Encoratgem des d’ací les corporacions a programar el teatre més visible i igualitari; és la cultura a l’abast de tota la població, amb tot el seu poder transformador i didàctic.

 

Article publicat al número de juny 449

Inscriu-te al nostre butlletí

Top