La defensa i la normalització del valencià passen, necessàriament, per l’escola, però també per la capacitat de convertir la llengua en una experiència viva, compartida i significativa. En aquesta línia s’emmarquen tres iniciatives que s’estrenen enguany a l’Horta Sud i que posen l’educació, la cultura i la creativitat al centre: la I Mosteatre de l’Horta Sud, la I Jornada pedagògica d’intercanvi d’experiències educatives i la Cançó de la Trobada 2026, amb els seus recursos didàctics oberts.
La I Mosteatre. Mostreta de teatre de l’Horta Sud, sota el lema En valencià puc fer teatre!, naix amb la voluntat de donar valor al teatre com a eina educativa i expressiva. La proposta vol acostar l’alumnat al món de les arts escèniques i reivindicar el teatre com una ferramenta universal capaç de despertar emocions, fomentar el treball col·lectiu i reforçar l’ús del valencià en contextos creatius. Aquesta primera edició s’incorpora com a nou acte dins la programació educativa del Guaix del curs escolar actual i pretén consolidar-se com un espai on l’alumnat puga experimentar, crear i expressar-se en llengua pròpia.
Paral·lelament, es posen en marxa les I Jornades d’intercanvi d’experiències educatives per al foment del valencià a les escoles i instituts, una iniciativa que aspira a crear un espai independent de formació del professorat. L’objectiu és doble: d’una banda, desenvolupar estratègies i bones pràctiques per a reforçar l’ús del valencià als centres educatius; de l’altra, afavorir l’intercanvi d’experiències entre el professorat en actiu i l’alumnat de la Facultat de Magisteri. Aquesta trobada intergeneracional vol contribuir a la formació del futur professorat, posant en comú realitats, reptes i recursos per a fer del valencià una llengua d’ús natural a les aules.
La tercera pota d’aquest conjunt d’iniciatives és la Cançó de la Trobada de Beniparrell 2026, obra del grup Lairó. La peça, concebuda com a element de cohesió i celebració col·lectiva, ve acompanyada d’un seguit de recursos pedagògics elaborats pels mateixos autors, pensats perquè el professorat puga treballar la cançó a l’aula de manera lliure i adaptada a diferents nivells educatius. Música, lletra i activitats didàctiques esdevenen així una eina més per a reforçar el vincle entre llengua, cultura i comunitat educativa.
Teatre, formació i música comparteixen un mateix fil conductor: la voluntat de fer del valencià una llengua viscuda, estimada i compartida des de l’escola cap al conjunt de la societat. Iniciatives com aquestes mostren que el foment de la llengua no és només una qüestió normativa, sinó també creativa, pedagògica i col·lectiva.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)