Tebeos

Al llarg del temps he tingut cura de guardar les lectures de quan era xiquet. Així, a casa, es conserven centenars de tebeos. Alguns, van ser enquadernats per conservar-los millor. Altres, simplement es van guardar, uns damunt d’altres, en un armari amb prestatges. A vegades, quan els canvis d’habitatge m’ho obligaren a prendre decisions sobre què fer amb ells, els vaig guardar en caixes esperant altres moments millors.

Va ser el meu pare el que va començar a comprar-me els primers tebeos. A ell li agradava llegir el TBO, la publicació que coneixia des de xicotet i que li agradava llegir. Així és que els diumenges anava al quiosc del poble i em comprava l’exemplar setmanal. Els primers anys ens el llegia ell mateix al meu germà i a mi mentre nosaltres l’escoltàvem i miràvem les il·lustracions; després, quan els dos aprenguérem a llegir, a més del TBO que sempre va ser el seu preferit, també ens comprava els quaderns apaïsats, en blanc i negre i la coberta a color, d’El príncipe Valiente, El capitàn Trueno  i El Jabato. El meu germà i jo, a més, compràvem Roberto Alcazar i Pedrín i El guerrero del Antifaz. També començarem altres col·leccions de tebeos com El cachorro, El sargento Furia o Hazañas Bélicas que a finals dels anys cinquanta i primers anys seixanta ens alegraren els estius.

Durant els mesos de juliol i agost hi havia un moment especial per a llegir tebeos. Després de dinar estava totalment prohibit fer soroll, cridar o eixir al carrer. Les “normes socials del veïnat” indicaven que fins a les cinc de la vesprada els xiquets no podien eixir a jugar a la placeta on donava la nostra casa. Entre les tres i les cinc era el moment de la migdiada i nosaltres aprofitàvem per a llegir tebeos. Tant el meu germà com jo teníem un lloc per llegir-los. El meu, estava a l’entrada de casa, gitat en els coixins de les engrunsadores i panerots; el d’ell a prop de mi, assegut en un dels balancins de l’entrada. Prèviament a aquella lectura, cada dos o tres dies, solíem canviar entre els nostres amics del carrer els tebeos que ja havíem llegit. Era una mena de decisió col·lectiva per abaratir la lectura comuna. Els del Capitan Trueno i El Jabato eren els que més valor adquirien en el canvi. Més tard, la meua afició als tebeos va continuar fins al punt de reunir a poc a poc les col·leccions completes d’Asterix i Obelix, Tintin, Camacuc o les publicacions de Forges, de Quino, de Maitena, de Paco Roca o de Iván Garcia Aguado. A elles he afegit les promocions de còmics que diaris com El País han fet fins a pocs anys.

Fa uns dies vaig obrir algunes caixes on guarde molts tebeos. Em vaig sorprendre que la quantitat d’exemplars arribara a tants centenars encara que és una llàstima que el paper de baixa qualitat emprat en les primeres edicions d’aquells quaderns no permeta augurar la seua conservació durant molt de temps.

No obstant això, m’alegre al veure els tebeos als prestatges de la biblioteca i  que els meus fills hagen continuat sumant noves sèries. Primer, va ser Bola de Drac; després vingueren  Spawn, One Piece, Conan, Los muertos vivientes, Naruto, Bleach… Són col·leccions representatives de nous moviments gràfics i emocionals; però, no deixen de ser una mostra atractiva i fascinant de compromís lector. La biblioteca familiar, les seues aventures, continuen animant les nostres mirades.