Tens 0 productes a la teua cistella
05/05/2022
En un context socioeconòmic marcat per la globalització i l’economia sostenible, les empreses han de ser cada vegada més competitives i els processos productius més eficients. Per a aconseguir-ho, s’han desenvolupat i es continuaran desenvolupant noves tecnologies, que són la clau per a la transformació del teixit productiu, per la qual cosa les han denominades tecnologies habilitadores o KET (Key Enabling Technologies).
Les tecnologies habilitadores són tecnologies intensives en coneixement, que han sigut identificades com a inductores d’innovacions en diversos sectors econòmics, i que potencialment podrien provocar altes disrupcions en l’economia i la societat en els pròxims 10-15 anys, segons diferents estudis internacionals de prospectiva tecnològica. Es caracteritzen per un alt grau d’I+D (en ciència, tecnologia o enginyeria), cicles d’innovació ràpids, una alta inversió de capital (infraestructura, equipament, o personal d’I+D), i per combinar innovacions físiques i digitals.
El conjunt de les tecnologies qualificades com a tecnologies habilitadores està en contínua revisió a mesura que la ciència i la tecnologia van avançant. En l’estudi realitzat en 2018, s’han identificat un total de 45 tecnologies habilitadores, agrupades sota les següents grans categories: intel·ligència artificial i computació, ciberconnectivitat, tecnologies industrials avançades, materials avançats i nanotecnologia, biotecnologia i ciències de la vida, micro/nano electrònica i fotònica, i ciberseguretat. Són tecnologies amb un gran potencial transformador, que facilitaran el desenvolupament de nous béns i serveis i la reestructuració dels processos industrials necessaris per a modernitzar la indústria i afavorir la transició cap a una nova economia, basada en el coneixement, eficient i mediambientalment sostenible. Podeu trobar més informació sobre aquestes tecnologies habilitadores en el desplegable de tecnologies en el menú principal d’Inndromeda: <https://www.inndromeda.es/>.
Les noves tecnologies generen nous mercats, i això és especialment cert en el desenvolupament integrat de tecnologies digitals combinades amb altres disciplines, com la fabricació avançada, els nous materials o les ciències biològiques. Les tecnologies habilitadores són els components constructius tecnològics que es troben darrere d’un ampli rang d’innovacions, amb aplicacions potencials en virtualment tots els sectors i indústries, incloent aeronàutica, automoció, enginyeria, química, tèxtil, espai, construcció, salut i agricultura. A tall d’exemple, les tecnologies habilitadores es troben en les impressores 3D, la llum led, la robòtica avançada, els productes biobasats, els dispositius intel·ligents, les nanomedicines, el cotxe autònom i molts més. En un estudi realitzat en 2013, els productes basats en tecnologies habilitadores van representar el 19 % del total de la producció europea, enfront del 16 % de 2003, amb unes 10.000 pimes que basen el seu negoci en el desenvolupament i la comercialització de tecnologies habilitadores.
Aquestes tecnologies habilitadores també són clau per a l’optimització dels processos de producció ja existents, incorporant el monitoratge dels processos mitjançant sensors, sistemes de visió artificial i xarxes IoT (Internet de les Coses), així com el manteniment predictiu i el suport a la presa de decisions mitjançant intel·ligència artificial (en particular, mitjançant xarxes neuronals profundes).
Quan es realitza un estudi individualitzat de les oportunitats de millora d’una empresa, l’adopció de tecnologies habilitadores genera beneficis per a aquesta empresa, no sols des del punt de vista tecnològic sinó també econòmic. Atesa la seua naturalesa transversal, les tecnologies habilitadores poden resultar fonamentals per a la modernització del teixit industrial: la seua adopció pot contribuir a reduir els costos de producció de les empreses, millorar la qualitat dels seus productes i serveis, millorar la productivitat dels seus empleats, reduir els temps de producció i reduir la producció de residus.
Un efecte negatiu que habitualment s’atribueix a tots els processos d’automatització i optimització industrial és la destrucció d’ocupació. No obstant això, les tecnologies habilitadores requereixen una gran quantitat de personal altament qualificat, tant per al disseny i dimensionament de solucions a mida per a les empreses, com per a l’operació i manteniment d’equips que contenen tecnologies habilitadores. En un context en el qual els nostres joves més brillants emigren a l’estranger a la recerca de treballs més concordes amb el seu nivell de qualificació i més ben remunerats, la incorporació de tecnologies habilitadores permetrà retindre aquest talent i oferirà ocupacions d’acord amb les seues expectatives. Aquests llocs de treball més ben remunerats seran viables gràcies a la millora de la competitivitat de les empreses aconseguida amb la introducció de tecnologies habilitadores.
De fet, diferents estudis (com el quadre de comandament d’innovació regional europea, Regional Innovation Scoreboard) coincideixen a assenyalar que l’especialització en tecnologies habilitadores genera efectes significatius i positius en el rendiment econòmic de les regions, i ressalten com a efecte més important l’efecte substancial en la creació d’ocupació altament qualificada, millorant la qualitat de vida i creant prosperitat futura.
Però, malgrat els beneficis que ofereixen, la majoria de les empreses de la Comunitat Valenciana encara no utilitzen aquestes tecnologies (encara que hi ha diferències notables entre sectors i segons la grandària de l’empresa). A la Comunitat Valenciana, tant el grau d’ocupació basada en tecnologies habilitadores com el nivell d’exportacions que se’n deriven en els últims anys, han sigut inferiors a la mitjana, tant a escala nacional com europea. En 2017, l’ocupació intensiva en coneixement i alta/mitjana tecnologia en la Comunitat Valenciana va ser inferior en un 18 % a la mitjana nacional i en un 30 % a la mitjana europea, mentre que les exportacions basades en alta i mitjana tecnologia han sigut inferiors en un 30 % a la mitjana nacional i en un 39 % a la mitjana europea.**
Aquestes dades demostren que a la Comunitat Valenciana encara no s’està explotant suficientment la base de coneixements acumulats en els últims anys en les tecnologies habilitadores, malgrat ser capdavantera en algunes d’elles quant a generació de coneixement. Entre alguns dels obstacles que s’han identificat, es troben la dificultat en l’accés al finançament i la desconfiança en el retorn de la inversió, l’escassa disponibilitat de personal amb habilitats i capacitats especialitzades, la dificultat per a identificar nous models de negoci i els riscos tecnològics derivats de l’adopció de tecnologies emergents.
Per a fomentar la col·laboració entre centres d’investigació, instituts tecnològics i empreses i la consegüent transferència de coneixement, l’Agència Valenciana de la Innovació (AVI) ha posat en marxa una sèrie de programes i convocatòries que inclouen el desenvolupament de projectes estratègics en col·laboració, la consolidació de la cadena de valor empresarial, la valorització i transferència de resultats d’investigació a les empreses, l’impuls a la compra pública innovadora, la promoció del talent a través d’agents d’innovació, la incorporació de tecnòlegs en empreses i doctorands industrials i altres accions complementàries d’impuls i enfortiment de la innovació. La Compra Pública Innovadora (CPI) aprofita la capacitat de compra de totes les administracions per a impulsar el desenvolupament d’innovacions que no sols eleven la qualitat i eficiència dels serveis públics, sinó que contribueixen a millorar la competitivitat de les nostres empreses.
També cal ressaltar la importància de fomentar les activitats d’I+D+i directament en les empreses, ja que permeten una innovació molt eficaç en aquestes. En aquest sentit, els programes de foment de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) i els serveis tecnològics avançats que presten els Instituts Tecnològics són molt importants.
Els centres d’innovació digital (Digital Innovation Hub, DIH) són un pilar clau de la Iniciativa de la Comissió Europea per a la Digitalització de la Indústria Europea. La seua missió és ajudar les empreses en els seus processos de digitalització i brinden accés als últims coneixements i tecnologies. Partint del concepte de DIH, però estenent-lo a la totalitat de tecnologies habilitadores, unit a la necessitat de millorar la competitivitat de les empreses de la Comunitat Valenciana mitjançant la incorporació de coneixement, l’AVI ha posat en marxa una de les seues actuacions més rellevants: la creació d’una aliança entre centres d’investigació (universitats, CSIC i centres d’investigació en salut), instituts tecnològics i la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, sota la forma jurídica d’associació sense ànim de lucre, amb el nom d’Inndromeda.
Inndromeda naix amb la vocació de fer costat a les empreses de qualsevol sector i grandària que ja existeixen a la Comunitat Valenciana i aquelles que s’hi puguen crear gràcies a les oportunitats generades per les tecnologies habilitadores. Per a això durà a terme actuacions i prestarà serveis que enfortiran el teixit productiu, per aconseguir un avantatge competitiu.
Entre les actuacions a desenvolupar per Inndromeda, cal destacar la prestació de serveis d’alt valor afegit relacionats amb les tecnologies habilitadores. Aquests serveis avançats permetran accelerar la implantació de les tecnologies habilitadores en les empreses i inclouen l’accés a demostradors i la formació avançada en tecnologies habilitadores.
Una altra actuació complementària a les anteriors és la creació d’un Sistema Públic de Gestió de Dades de tota mena, incloent dades de salut anonimitzats. Aquest SPGD permetrà des de la generació d’informes avançats, passant per nombroses línies d’investigació, fins a la creació de noves àrees de negoci. En general, s’espera que moltes empreses puguen augmentar la seua competitivitat a partir d’informació obtinguda amb un processament avançat de les dades. Les dades també són clau per a entrenar els sistemes d’intel·ligència artificial que s’utilitzen i s’utilitzaran en moltes de les solucions i sistemes de suport a la presa de decisions, com s’ha demostrat ja durant la pandèmia de la covid-19.
Amb totes aquestes actuacions, la Comunitat Valenciana se situa a l’avantguarda d’Europa quant a iniciatives per a millorar la competitivitat de les empreses i el benestar social. Esperem que aquestes actuacions donen els seus fruits molt prompte.
