Tens 0 productes a la teua cistella
En la imatge podem veure les dues imatges del sistema de visió estereoscòpic a l’esquerra, on la IA desenvolupada troba i mesura les tonyines, i a la dreta una imatge d’un ecograma que representa la informació registrada mitjançant l’acústica submarina.
La tonyina roja (Thunnus thynnus) és una espècie d’alt valor econòmic que es va veure amenaçada durant el canvi de segle per la sobrepesca. Aquest fet va portar la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica (ICCAT) i les autoritats a establir un rigorós sistema de quotes de pesca, a limitar els períodes en què aquesta espècie pot ser capturada, a fixar una talla mínima de captura i, finalment, a dissenyar un pla de recuperació que ha permés observar signes de recuperació de l’estoc en els últims anys. Al 2023, a Espanya, la quota es va elevar fins a les 6.783,67 tones. El 24,2 % d’eixa quota es va destinar a les almadraves, el 25,2 % es va assignar a la flota de cèrcol i la resta va ser dividida entre la flota que fa servir la resta d’arts de pesca. Per al cas de la flota de cèrcol, en 2023 la pesca es va limitar al període entre el 26 de maig i l’1 de juliol. El fet de no poder pescar tonyina al llarg de l’any ha provocat un desenvolupament molt ràpid de l’aqüicultura de l’espècie. A l’any 2022, la tonyina roja va ser la segona espècie en importància en volum de tones produïdes (10,891 tones) i la primera en valor, la qual cosa va generar uns ingressos de 183,2 milions d’euros. L’aqüicultura de la tonyina roja és un cas especial perquè està basada en la captura d’animals vius un cop acabat el seu període reproductiu, bé mitjançant la pesca de cèrcol o bé a les almadraves. Una vegada capturades les tonyines vives, són allotjades en gàbies a la mar per a engreixar-les. Per a alimentar-les no es fa servir pinso, sinó que s’alimenten diàriament a sacietat a còpia de sardina, alatxa, sorell, estornell i algunes classes de cefalòpodes, de tal manera que puguen augmentar la quantitat de greix en el múscul.
Els productors de tonyina roja, afectats per les restriccions imposades a la captura, necessiten eines per al control del procés d’engreixament que permeten millorar l’eficiència del procés. De la mateixa manera, la millora de les eines utilitzades per al control de la quota pesquera assignada és objecte de debat continu entre productors, autoritats i científics. Emmarcat dins del pla de recuperació imposat per l’ICCAT, els diferents governs involucrats van proposar la creació d’un programa d’observadors internacionals per a controlar que les restriccions a la pesca de la tonyina roja es compliren de manera efectiva. En el cas espanyol (igual que en la resta de països), els observadors treballen de manera conjunta amb la Secretaria de Pesca del govern espanyol per a controlar que la flota autoritzada no capture en cap cas més quantitat de quilos de tonyina dels que tenen assignats en la quota. Per al cas de les almadraves i la flota de cèrcol, la producció de la qual va destinada al engreixament en gàbies marines, es realitzen unes operacions conegudes com transferències durant les quals es fa el control de la quota. Aquestes operacions es realitzen dues voltes en el cas de la flota de cèrcol; la primera en alta mar quan es fan passar les tonyines capturades de la xarxa de cèrcol a unes gàbies de transport. Aquestes gàbies flotants són després remolcades a un nus de velocitat per tal que les tonyines no patisquen cap mal fins a les instal·lacions a prop de la costa, on seran engreixades durant mesos. Les tonyines remolcades des d’alta mar són transferides de les gàbies de transport a unes gàbies fixes i és durant aquesta operació on es realitza el control de la quota per part dels inspectors de la Secretaria de Pesca juntament amb els observadors internacionals. Per a fer-ho, es fan servir sistemes de visió estereoscòpica submarina que filmen les tonyines mentre passen de la gàbia de transport a la d’engreixament. En finalitzar la transferència, els inspectors i observadors s’encarreguen de visionar les gravacions del sistema de vídeo i de comptar manualment els peixos que passen d’una gàbia a l’altra en les imatges. Al mateix temps, marquen manualment el cap i la cua de cada tonyina a les dues imatges que els ofereix el sistema estereoscòpic per tal de poder obtindre la longitud d’almenys el 20 % dels individus totals transferits. El compliment de la quota es comprova multiplicant el nombre total de tonyines (que els inspectors compten manualment a les imatges) pel pes mitjà (obtingut de la longitud mitjana mesurada a les imatges estereoscòpiques).
Al any 2009, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i la Universitat Politècnica de València (UPV) van constituir la Unitat de Tecnologia per a Estudis Marins (UTEM). Aquesta unitat mixta UPV-IEO ha portat a terme nombrosos projectes, molts d’ells enfocats a millorar el coneixement sobre la tonyina roja. Dins d’aquesta col·laboració IEO-UPV, dos instituts d’investigació de la Universitat Politècnica de València treballen conjuntament a millorar les tècniques per a l’estimació de la quota de tonyina roja i els processos de control de l’engreixament quan han sigut allotjades a les granges a prop de la costa. L’Institut per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC) i l’Institut Universitari d’Automàtica i Informàtica Industrial (ai2) han desenvolupat eines basades en l’anàlisi de les gravacions estereoscòpiques fent servir la intel·ligència artificial i l’acústica submarina.
L’ús de la intel·ligència artificial per a l’anàlisi d’imatges està àmpliament estés i es fa servir amb èxit en diferents camps. En el cas de la tonyina roja, la intel·ligència artificial aplicada a l’anàlisi de les imatges registrades pel sistema de visió estereoscòpica submarí permet que l’estimació de la longitud mitjana de les tonyines capturades es puga fer de manera automàtica sense la intervenció de cap operador. Aquest fet minimitza l’error en l’estimació de la longitud mitjana i millora el procés, ja que permet sistematitzar-lo i fer-lo homogeni arreu del món. A més, el sistema automàtic és capaç de mesurar més del 20 % dels peixos, de manera que, en augmentar el nombre d’individus mesurats, el valor de la longitud mitjana obtingut està més pròxim del real. Altres pesqueries de tonyina, com és el cas de l’australiana, s’han interessat per aquest procediment i han demanat a l’ai2 i a l’IGIC que testen la viabilitat d’aplicar-lo a l’esmentada pesqueria.
D’altra banda, aquest grup d’investigació ha estudiat com l’acústica submarina es pot fer servir per al control del procés d’engreixament de les tonyines en les gàbies. L’acústica submarina és utilitzada pels pescadors per a la detecció remota de bancs de peixos a grans distàncies, però no s’apliquen de manera massiva en les plantes piscícoles com sí que es fa en mar oberta. Diversos estudis científics han revelat que l’acústica submarina és una eina eficient per al control de la biomassa en gàbies de cria de gran consum, com és el cas del salmó. Malgrat això, el control de la biomassa en les gàbies de cria (i en les d’engreixament de tonyines) es realitza, bé per mitjà de mostrejos manuals que poden provocar danys als peixos i resultar costosos operacionalment i econòmica, o bé per mitjà de l’ús de sistemes de càmeres estereoscòpiques no invasives amb els peixos, però que es veuen limitades per l’abast del camp de visió de les càmeres, la profunditat i la terbolesa de l’aigua. Estudis realitzats per l’IGIC apunten al fet que és a la nit quan l’estimació de la biomassa pot fer-se amb més exactitud ja que els peixos romanen tranquils a la gàbia. Com que les tècniques acústiques no depenen de la terbolesa i poden ser utilitzades de nit, s’han desenvolupat estudis per a l’estimació de la biomassa en gàbies de tonyina mitjançant l’acústica amb bons resultats. Igualment, l’ús de l’acústica submarina ha estat estudiat per poder realitzar un comptatge de les tonyines de manera automàtica. Aquesta nova tècnica pretén facilitar el comptatge d’exemplars durant els processos de transferència, automatitzar-lo al màxim i fer-lo immune a la falta de visibilitat en el moment de la maniobra. A més, l’acústica submarina ha permés als membres del equip de l’IGIC poder estudiar com reaccionen les tonyines a diferent tipus de sorolls de procedència antropogènica. Aquest fet és important, ja que en els últims anys és una preocupació a escala mundial l’augment de la contaminació sonora a què estan sotmesos mars i oceans, degut a la creixent activitat humana en l’entorn marí. És conegut que alguns cetacis realitzen migracions per motius reproductius o d’alimentació i la contaminació sonora és una possible causa del canvi d’aquestes rutes. La tonyina roja realitza una migració reproductiva anual que els fa viatjar de l’Atlàntic al Mediterrani per a reproduir-se. És després de la reproducció quan poden ser capturades. Precisament, la possibilitat que canvien les rutes de migració per l’augment de la contaminació acústica va ser la causa que va motivar l’estudi.
El treball de recerca al voltant de com noves tècniques poden millorar el control de la pesca i del procés d’engreixament de la tonyina roja ha permés, a més, realitzar un treball que ha demostrat que l’ús de només la longitud per a determinar el pes mitjà de les tonyines engreixades en les gàbies introdueix errors elevats que poden minimitzar-se fent servir, a banda de la longitud, una altra de les dimensions de les tonyines, bé siga l’alt o l’ample. Poder determinar el pes de manera més precisa permet fer més eficient i sostenible el procés aqüícola, ja que es minimitzen els recursos necessaris. A aquest fet es suma l’ús de tècniques no invasives amb els animals, com el cas de la visió i l’acústica submarina.
Aquest treball, amb la resta de treballs desenvolupats pel grup ai2-IGIC de la Universitat Politècnica de València amb la fi de millorar el coneixement de l’espècie i contribuir a fer la pesca i el procés d’engreixament més sostenible i respectuós amb els animals i l’entorn, han estat publicats en revistes científiques sotmeses al principi d’avaluació per parells (peer-reviewed).
Quadern 496. Novembre 2023.
