Temps de reflexions

Sempre passa el mateix i, per sabut, no s’evita la repetició. Estem a les portes de les eleccions locals i autonòmiques que, en definitiva, marcaran els pròxims quatre anys. Ara, també, és el moment de manifests, de plataformes de suport, d’iniciatives encaminades a…
Les eleccions locals estan molt més marcades per les candidatures que es presenten en cada municipi. En un poble és molt més fàcil votar una opció política o una altra en funció de la persona que encapçala la llista. La coneixença és molt gran i molt més directa. I, pocs mesos abans de les eleccions, conegudes ja totes les candidatures, és més fàcil pronosticar un resultat o altre. La gestió feta o les qualitats del candidat o candidata donen una informació molt més exacta que les enquestes del CIS.
Les eleccions autonòmiques, però, són ja un altre cantar i més encara quan coincideixen tants interessos que van més enllà del territori autonòmic. Afirmar que les eleccions autonòmiques al País Valencià tenen uns interessos molt grans que passen pel famós carrer Gènova de Madrid, no és cap aportació estratègica, ni de bon tros. És clar que en les imminents eleccions autonòmiques nostres es juga molt en clau madrilenya, o espanyola.
Són huit anys de Govern del Botànic: quatre de Compromís i PSPV mà a mà, i quatre afegint-hi Podem. Molt poquetes persones haurien pensat que seria possible una aventura com aquesta i que durara huit anys, però la prova està superada.
I en aquests huit anys –negar-ho fora un despropòsit– s’han fet moltes coses. S’ha avançat en qualitat de vida i, malgrat haver viscut una pandèmia, es pot veure el canvi. S’ha aconseguit decapar de la pell de l’imaginari dels valencians i valencianes eixa pàtina de corrupció amb la qual ens havien marcat els vint anys populars. Ara bé, aconseguir governar no és fàcil ni passa cada dia. Hagueren de passar vint anys perquè la dreta fora arrancada del poder.
Les persones que voten dreta o dreta extrema no tenen problemes: cal votar perquè no governen els altres, els d’esquerra, els nacionalistes, els radicals, els… Ara bé, les persones que voten aquestes opcions polítiques, com a crítics que són, sempre analitzen si els governants del Botànic han fet tot el que calia fer i es pregunten quantes renúncies s’han quedat en aquests huit anys, si cal continuar confiant i votant-los, perquè després no es facen realitat els somnis i els compromisos.
Cadascú és molt lliure de votar o, fins i tot, no votar. Tampoc no cal ser molt sabut per a saber que el bloc de la dreta i la dreta extrema està més que content amb la sola possibilitat de fer fora els comunistes i catalanistes. Evidentment, com sempre, i ara més que mai, en les pròximes eleccions autonòmiques ens juguem molt, el present i el futur. Cal, doncs, prendre-hi partit.