La revista degana en valencià

Temps de Saó

Amb motiu de la publicació del número 400, reproduïm el primer editorial de Saó

És evident que al País Valencià ocorren fets els quals, per a bé o per a mal, tenen la fe cristiana com a protagonista o explicació subjacent i que, per motius que anirem analitzant, els mitjans informatius i els organismes oficials, tant eclesiàstics com civils, la major part de vegades silencien o no n’expliquen, satisfactòriament. Creem, no obstant, que les coses han arribat a un punt o maduresa que és oportú de dir-les. Hi ha saó.

Ara bé, com el ritme bimensual de la publicació no ens permet d’informar amb la rapidesa del qui, on, com i quan de la notícia, ens limitarem a contestar-hi preferentment el seu perquè, a explicar el seu transfons, els seus antecedents i conseqüents. Donarem la nostra opinió amb l’ànim de què el lector emeta també la seua.

Fins nostre llenguatge volem que siga assaonat, és a dir, ornat amb expressions agudes, les quals ens recorden el gust i la sabor propis dels menjars ben condimentats.

Diem que les coses estan en saó i que el moment és oportú per a eixir al carrer, perquè al nostre País van proliferant de forma esporàdica, anònima i solitària moltes realitats pastorals que a la visió llur compromesa de la fe uneixen la consciència del problema nacional existent. Deixar-les que continuen silenciades i silencioses és prestar un flac servei al despertar del nostre poble a Alacant, València i Castelló de la Plana. Per això volem que les nostres pàgines s’obriguen, com un camp en saó, al diàleg, a l’intercanvi i al mutu coneixement. Oferim els solcs de les seues pàgines a tots els qui, amb veracitat i respecte, vulguen sembrar i contrastar-hi llurs idees i experiències. No tenim ninguna filiació política ni eclesial. Pretenem potenciar, des de la seua base, la vida de l’Església sense ser un òrgan de ningun estament eclesiàstic. Tampoc no lliguem la nostra visió política de la fe a ningun partit, encara que la nostra opció fonamental és clarament democràtica, socialista i comunitària. Dins, doncs, d’aquestes amples coordenades, solament es podran sentir exclosos aquells la pràctica religiosa i política dels quals siga preconciliar i contrària als interessos del País València, com a entitat diferenciada dels restants pobles que componen l’Estat espanyol, o oposada a l’exercici i defensa dels drets humans individuals i socials.

Per a moltes coses entranyament estimades, tantes voltes negades en la societat i en l’Església, aquest és el temps oportú, el punt i l’hora de dir-les, potenciar-les i coordinar-les. Saó vol ésser l’obra de tots, una crida a no desaprofitar aquesta ocasió particularment propícia per a afermar-nos com a poble.