Tens 0 productes a la teua cistella
15/09/2022
Sempre s’ha dit que, en passant els anys, sembla que els dies van més de pressa. Els més majors deien que, encara no havia passat el Nadal, i ja estàvem en Falles i Setmana Santa, i que de seguida arribava l’estiu. Ningú no negarà que tots els dies tenen aproximadament 24 hores i que cada any són 365 dies. Ara bé, tal vegada tenien raó, si més no en la seua percepció de l’alentiment o de l’acceleració del temps, aquelles persones majors.
Però, si hi ha una activitat en la qual el temps se’n fuig, se t’esmuny de les mans i et bota l’agenda, és en la gestió política: com a màxim, cada quatre anys han de tornar a parlar els vots de la ciutadania. És possible que més d’una persona que es dedica a fer política de la bona, puga pensar que encara queda molt per a les següents eleccions. La realitat és que, en girar la cantonada, ja estan pensant el programa electoral i, el que pot suposar més riscs, confeccionant les llistes corresponents. ¿No sembla que va ser ahir quan Ximo Puig o Joan Ribó van assumir les responsabilitats que ara tenen? I són ja set anys!
És per això que ara, en acabant-se l’estiu, si no hi ha convocatòria avançada de les eleccions autonòmiques, començarà la mascletada electoral. I, tot i que sempre es juga molt en les eleccions, les següents a viure seran definitives, perquè la situació política de la societat en general i de la valenciana en particular està molt encrespada.
La dreta i la dreta extrema, de fet, ja han començat la campanya. Tenen clares les persones que encapçalaran les llistes i noten com un vent que els fa pensar que seran molts els vots seus a les urnes; estan més contents que unes pasqües i per això es dediquen a la seua estratègia: enterbolir la societat, organitzar saraus vergonyosos a les Corts i on poden. Pensen que així sumaran vots. Per cert, els de Ciutadans ja no saben si tancar la porta i abaixar les persianes abans o després de la convocatòria de les eleccions.
Però, clar, quan governes sembla que tot és més difícil. Negar que s’han produït avanços a la societat del País Valencià és palmàriament fal·laç: estan a la vista en educació, sanitat, serveis socials, ajudes als sectors econòmics més perjudicats… I això malgrat haver viscut unes quantes inclemències climàtiques, tota la pandèmia i ara la guerra a Ucraïna. Després, la dreta i la dreta ultra repeteixen tres coses moltes vegades i creuen que ja tenen feta la campanya: baixada d’imposts, immigració, no a la imposició de la llengua…
Ara acabem de veure com se les gasten en un país tan republicà com França, on la senyora Le Pen ha estat a punt d’aconseguir ser la presidenta del país. Les conseqüències haurien estat inversemblants per als francesos i per a tot Europa en general. L’efecte dòmino hauria estat molt destructiu.
És per això que la ciutadania valenciana hem de ser valents i alçar la veu per a dir que hem avançat, però que en volem molt més, que volem un finançament just, que volem una potenciació natural de la llengua i de la nostra cultura i que estem cansats que ens prenguen per babaus, farts de veure tanta burrera i tants atacs a la nostra història i a la nostra llengua i cultura.
¿És molt demanar que els partits del Botànic siguen hàbils a l’hora d’explicar el que s’ha fet i el que queda per fer? Ens hi juguem el present i el futur.
