Teories conspiranoiques del 5G

27/01/2021

En telecomunicacions, 5G són les sigles utilitzades per a referir-se a la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil. És la continuadora de 2G, 3G i 4G. Gràcies a la tecnologia 2G van arribar els SMS. Amb la 3G vam tenir connexió contínua a Internet. Uns anys més tard, la banda ampla amb 4G, gràcies a la qual podem veure vídeos en streaming, baixar fotos a gran resolució de manera ràpida, reproduir cançons sense esperar que es descarreguen… Amb el 5G es podrà navegar 10 vegades més ràpid. A més, tindrem molts més dispositius connectats al mateix temps: els electrodomèstics de les cases, els cotxes… El que es coneix com «internet de les coses». D’altra banda, el temps de resposta de la xarxa, la latència, es reduirà, i permetrà connectar-se en temps real sense cap retard.

Les teories de conspiració afirmen que la radiofreqüència de la xarxa 5G té un efecte negatiu en la salut i pot ser que estiga emmalaltint directament les persones (és a dir, que el SARS-CoV-2 no existeix i les persones estan patint els efectes de la xarxa 5G) o que la radiació aquesta està deprimint el sistema immunològic de la gent i, per tant, és més probable que patisquen pel virus. La primera postura és molt perillosa perquè si prou persones comencen a creure que el SARS-CoV-2 no és real, deixaran de seguir les mesures proposades pels científics i pels governs. Per això es van incendiar torres de telefonia mòbil al Regne Unit.

Què en diu la ciència? Que l’energia de les ones electromagnètiques (oem) depén de la seua freqüència, és a dir, del nombre d’oscil·lacions per segon o Hertz (Hz) i també del quadrat de l’amplitud o intensitat, que disminueix amb el quadrat de la distància. D’altra banda, les oem cobreixen un ampli espectre, estan implicades en quasi totes les realitats humanes i poden classificar-se segons intervals de freqüències en: 1) Les ones de ràdio se subdivideixen en: ona llarga, ona mitjana, ona curta, VHF i UHF. Les ones llargues s’empren en la localització en la mar, radiotelegrafia i emissores nacionals, ja que el seu abast és d’uns 2.000 km. L’ona mitjana viatja centenars de km, per això s’utilitza en emissores de ràdio nacionals i locals. L’ona curta es reflecteix en la ionosfera, amb la qual cosa pot viatjar milers de km i la utilitzen les emissores internacionals. Les ones mètriques i centimètriques (FM, VHF, UHF) s’utilitzen en ràdio, TV i telèfons mòbils, tenen l’inconvenient de contornejar poc els obstacles, fet que origina zones d’ombra i la necessitat d’antenes repetidores. 2) Les microones s’utilitzen en forns de microones, en transmissió via satèl·lit i en telèfons mòbils. 3) L’infraroig és produït per cossos calents i té aplicacions en la indústria, la medicina, l’astronomia, etc. 4) La llum o espectre visible és l’estreta banda a la qual és sensible la nostra retina i la seua importància és evident en la visió i en els instruments òptics. 5) Els raigs ultraviolats (UV), per la magnitud de la seua energia, produeixen molts efectes químics; la importància de la capa d’ozó resideix en la seua capacitat d’absorbir-los i evita els efectes perniciosos per a la vida. 6) Els raigs X s’apliquen en diagnòstic mèdic i en el tractament del càncer. 7) Els raigs gamma són d’origen nuclear (es troben en reactors i explosions nuclears i en la radiació còsmica); no són absorbits fàcilment i produeixen efectes greus en els éssers vius. També s’utilitzen en el tractament del càncer.

Només la part de l’espectre electromagnètic, amb freqüències altes (raigs UV, raigs X i radiació gamma) és ionitzant, el que significa que poden arrancar electrons i trencar els enllaços moleculars i, per tant, danyar l’ADN. La radiació no ionitzant, que inclou la resta de l’espectre electromagnètic (llum visible, ones infraroges, microones i de ràdio), té una freqüència massa baixa per a ionitzar àtoms. Per tant, aquesta radiació no pot danyar els organismes vius com s’esdevé amb els raigs X o la radiació gamma. La tecnologia 5G necessita un espectre en tres bandes de freqüència per tal de brindar una cobertura major i incloure tots els casos d’ús. Les tres bandes són: inferiors a 1 GHz (Giga Hertz, mil milions d’Hertz), d’1-6 GHz i per sobre de 6 GHz. Això correspon a l’ona curta i les microones, bandes que ja s’han utilitzat en TV, mòbils, etc., i per aquesta raó cal resintonitzar les televisions i ningú ha dit que eixes ones produeixen càncer o problemes semblants. En canvi, el que sí que està clar que produeix l’ús de mòbil és addicció, superficialitat i accidents de trànsit, si s’empra conduint.

En allò que respecta a la intensitat, la d’un telèfon mòbil és menuda i la d’una antena és gran, però disminueix ràpidament amb la distància. Per això, les que estiguen a menys de cent metres d’un lloc sensible (guarderies, col·legis, instituts, centres sanitaris, parcs i residències o centres geriàtrics) hauran de minimitzar les seues emissions i demostrar-ho tècnicament (Ordre del Ministeri de Ciència i Tecnologia, 2002).

Possiblement, el problema surt del fet que en 2011 la IARC (Agència Internacional per a la Investigació del Càncer) de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va classificar les microones en el Grup 2B: «Possiblement carcinogen per a l’ésser humà» (hi ha algunes proves científiques del fet que pot causar càncer als humans que, de moment, estan lluny de ser concloents). Cal no oblidar, però, que més greu és el Grup 1: «Carcinogen per a l’ésser humà» (hi ha proves suficients que confirmen que pot causar càncer als humans) i el Grup 2A: «Probablement carcinogen per a l’ésser humà» (hi ha proves suficients que pot causar càncer als humans, però actualment no són concloents). I que la carn roja o les begudes alcohòliques estan en el Grup 1 i ningú ha organitzat una teoria conspiranoica al respecte.

A més, l’OMS, en un estudi recent de febrer de 2020, afirma que: «Després de moltes investigacions, no s’ha detectat cap efecte advers per a la salut relacionat causalment amb l’exposició a tecnologies sense fils», i finalment apunta que s’estan desenvolupant moltes més investigacions al respecte per conéixer més a fons qualsevol tipus de repercussió en el cos humà: «L’OMS està realitzant una avaluació de riscos per a la salut per exposició a radiofreqüències que es publicarà en 2022». Esperarem atents aquestes darreres investigacions, que esperem que confirmen que no hi ha cap efecte advers.