Terraplanisme. Com es pot sostenir?

22/12/2020

La Flat Earth Society (Societat de la Terra Plana) és una organització angloamericana que promou la idea que la Terra és plana. Quan es va fundar en 1956 tenia un enfocament i unes justificacions bíbliques que ara han desaparegut. Per a representar-la, fan una projecció anomenada azimutal equidistant, una projecció circular plana que està centrada a l’Àrtic. La conseqüència és que l’Antàrtic abasta tota la vora i d’aquí la idea que la Terra està envoltada per una muralla de gel que impedeix que l’aigua dels oceans vesse. El Sol, la Lluna, els planetes i les estrelles estan a l’esfera celest tan sols uns milers de quilòmetres sobre la superfície de la Terra, i per tant el Sol i la Lluna tenen una grandària d’uns 50 km de diàmetre.

Per a mantenir-ho diuen que és el que veiem amb els nostres ulls, que l’aigua sempre tendeix a un nivell pla i que en l’hemisferi sud estarien cap per avall. Per això, neguen la gravetat i quan s’enfrontaren a les primeres fotografies de la Terra des dels satèl·lits artificials digueren que eren «imatges fraudulentes». Després negaren que l’ésser humà hagués arribat a la Lluna, i que l’Apol·lo 11 va ser un muntatge preparat per la indústria de cinema de Hollywood i basat en un guió d’Arthur C. Clarke, que ara és una conspiració independent.

I ara afirmen que amagar eixa realitat és una conspiració de la NASA i altres agències espacials, dels estats, etc. I per a què? És absurd fins i tot per a la majoria de conspiranoics, que poden creure que l’Holocaust no va existir, que mai no hem arribat a la Lluna, que l’11-M i l’11-S són obra de «les clavegueres de l’Estat», que les vacunes provoquen autisme i que la COVID-19 ha estat difosa per la Xina o per Bill Gates (trie vosté!).

Els grecs ja sabien que la Terra era una esfera. Com? Les naus desapareixen en l’horitzó i tardaven més a fer-ho com més alt estava l’observador. Per altra banda, en els eclipsis parcials de Lluna, es veu rodona l’ombra de la Terra. Però no sols sabien que era una esfera; n’havien calculat el radi. Eratòstenes (Cirene, 276 aC-Alexandria, 194 aC), mesurant les ombres produïdes per un gnòmon al migdia del solstici d’estiu, va comprovar que a Alexandria els rajos del Sol formen un angle de 7,2 º, és a dir, 0,126 rad (radians) amb la vertical. A Assuan, en el tròpic, el Sol no produïa ombres al migdia del 20 de juny. Sabent que Assuan es troba a uns 800 km al sud d’Alexandria, va determinar el radi de la Terra, utilitzant la coneguda relació d’arc = radi x angle (en rad). És a dir, 800=radi x 0.126; per tant, el radi val 6.370 km.

Els grans viatgers del Renaixement posen de manifest que l’hora va canviant quan ens desplacem al llarg de paral·lels de l’esfera terrestre, i per això hi ha fusos horaris. Però no és necessari sortir d’Espanya per a comprovar-ho: hi ha una mitja hora de diferència entre la sortida i la posta de Sol a València (on ix i es pon abans) i a la Corunya, i tots saben allò d’una hora menys a les Canàries. En canvi, la Terra plana estaria simultàniament tota de dia quan el Sol està per damunt del pla, o tota de nit quan està per baix. Per altra banda, en una Terra esfèrica, si ens desplacem per un meridià canvia l’esfera celest. Així, la polar va canviant segons la latitud del lloc: en el Pol Nord la tenim al zenit, a 90 º; a València a uns 39 º sobre l’horitzó, la nostra latitud, i a l’Equador a 0 º, desapareix per l’horitzó i comença la veure’s la Creu del Sud. En una Terra plana, si la Polar està al zenit en l’Àrtic, continuaria veient-se des del sud d’Àfrica o d’Amèrica. Les estrelles també participen en la conspiració!

I, finalment, des que el 4 d’octubre de 1957 la Unió Soviètica va llançar el primer satèl·lit artificial, l’Sputnik 1, al voltant d’uns 8.900 satèl·lits han estat llançats per més de 40 països. D’ells, uns 5.000 romanen en òrbita, uns 1.900 estan operatius i la resta s’han convertit en escombraries espacials. Molts d’ells han fet fotografies de la Terra, però ja hem vist que els terraplanistes diuen que estan trucades i ara creades per ordinador.

Per tant, el problema és com un absurd així es pot mantenir. Ho han aconseguit gràcies a la desconfiança en l’Estat produïda per la globalització i la crisis de 2008, que ha propiciat el desenvolupament de la ultradreta; al bombardeig incessant de memes i vídeos a Internet i les xarxes socials, on es repeteixen les mateixes tres o quatre frases; i al suport de youtubers i famosos (com el jugador de l’NBA Kyrie Irving, l’actriu i cantant Tila Tequila, el cantant de rap B.o.B) i aspirants, que aconsegueixen cinc minuts de fama gràcies als mitjans de comunicació que se’n fan ressò. I s’aprofiten dels biaixos cognitius de les persones, és a dir, les desviacions en el processament mental, que porten a una distorsió, judici inexacte o interpretació il·lògica. No es consideren errors, sinó dreceres emprades pels humans a l’hora de predir i prendre decisions. Per exemple, el biaix de confirmació, que busca sols la informació o les dades que confirmen les creences o hipòtesis pròpies, sense tenir en compte si són vertaderes i passant per alt les proves que podrien refutar-les. O el biaix d’atenció, tendència al fet que els estímuls emocionalment rellevants en el propi entorn mantinguen o limiten l’atenció de manera preferent.