Tens 0 productes a la teua cistella
Les anomenades terres rares són uns minerals coneguts des de finals del segle XVIII que representen uns quinze elements del sisé període de la Taula Periòdica. El nom terra resulta arcaic, ja que s’aplicava a una substància que poden dissoldre els àcids, que avui en dia en diríem un òxid. En el seu moment es consideraren rars per la seua escassesa aparent, però sobretot per la dificultat de separar-los i identificar-los, però en realitat alguns d’ells són força abundants i els seus jaciments s’escampen per molts països. Tots ells formarien un sol grup en la Taula de Mendeleiev per la coincidència en moltes de les seues propietats, per la qual cosa resulten més difícils d’aïllar (p. e., la seua valència principal és +3). Tenen noms força curiosos, molts d’ells vinculats als països escandinaus on primer foren descoberts. Els elements de les terres rares inclouen els metalls de transició del grup 3, l’escandi i l’itri, a més dels que els químics anomenen lantanoides o de transició interna, i són, per ordre de nombre atòmic creixent: lantani, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci, però només alguns resulten especialment valuosos.
La seua importància actual rau en el paper que tenen en la fabricació de dispositius microelectrònics, però caldria afegir-hi altres elements importants com el liti, arsènic, antimoni i altres necessaris per a fabricar els components bàsics dels circuits electrònics. Amb la perspectiva del creixement de les aplicacions vinculades a l’IA, aquests elements esdevenen més necessaris encara.
Per això, potser hauríem de parlar de minerals estratègics o crítics, més que no de rars. De minerals estratègics, en coneixem molts tot al llarg de la història que han condicionat l’evolució dels països i la cobdícia dels més forts. Si ens remuntem a temps remots com el Calcolític, ja es perseguien les mines de coure i d’estany per a fabricar el bronze, fins que es trobà la manera de fabricar ferro més eficientment. L’or i l’argent sempre foren objecte del desig de reis i emperadors i s’empraren, entre d’altres fins, per a encunyar moneda. Per acurtar, la sal fou també un mineral estratègic; recordem que s’emprava per a pagar els salaris, però era sobretot valuosa per a conservar aliments molt abans de disposar de les neveres modernes. Amb el segle XIX destacà el carbó, ja conegut d’antic, com a font bàsica d’energia que s’anà substituint pel petroli, material estratègic com pocs del segle XX, però amb una influència cada vegada menor per l’evolució de les noves tecnologies, com les piles elèctriques més eficients i els panells fotovoltaics per a produir energia elèctrica.
Però resulta que la fabricació dels nous microxips no és possible sense materials com el silici, força abundant en l’arena, que dona nom al Silicon Valley, però també metalls alcalins, com el liti, que abunda en certes zones del planeta com Bolívia, i, finalment, els nostres minerals rars, principalment dels elements ceri, lantani i neodimi, més abundants que el plom, per exemple. El samari aliat amb el cobalt s’usa per a fabricar imants de gran eficiència. També són cada volta més populars els imants de neodimi que, tot i ser de petita grandària, poden tenir una potència considerable.
Les aplicacions futures d’aquests materials apunten a la tecnologia més sofisticada, com els satèl·lits de telecomunicacions, les armes més avançades, la telefonia mòbil, les memòries d’emmagatzemament de dades i, com ja hem dit, tots els nous dispositius basats en la IA.
Per això, les terres rares són avui un dels punts més sensibles de la geopolítica global: la major part de la cadena de subministrament està dominada per la Xina, que ha mantingut durant dècades un control gairebé total del refinament i bona part de l’extracció. Durant les guerres aranzelàries de Trump , la Xina va imposar controls sobre set elements de terres rares, cosa que va provocar tensions i negociacions. Els EUA n’han patit escassetat quan la Xina ha imposat controls d’exportació, tot afectant la indústria tecnològica i de defensa. Europa també depén fortament de la Xina per al refinament, tot i tenir alguns jaciments potencials. Les accions de l’administració de Trump s’han centrat a reduir la dependència dels EUA de la Xina i assegurar fonts alternatives. Per això van impulsar una aliança amb Austràlia, Japó, Corea del Sud, Israel i Singapur per coordinar l’accés a minerals crítics i contrarestar el domini xinés. I aquesta és una de les raons del seu interés estratègic per Groenlàndia. L’altra raó és per a controlar les rutes marítimes que s’han produït per la descongelació de l’Àrtic a causa del canvi climàtic.
Revista Saó Núm.521, pàgs. 12-13. Febrer 2026.
