Més enllà del territori

A la gent d’unes determinades generacions ens van imposar un paisatge.  I ha estat tot un esforç i molta voluntat la que ens ha calgut per aconseguir desfer-lo i crear-ne un de nou. Un que correspon millor, molt millor a la nostra personalitat. Però és un paisatge sobre un territori concret.

Perquè malgrat que la idea que en puguem tindre ara, diversa i contradictòria també si es vol, té al seu favor molts punts. Entre d’altres, i no poc important és el que aquest paisatge, la seua idea, haja estat construïda per nosaltres. Tal vegada no és mi millor ni pitjor, però és la nostra.

Un paisatge, definició en la que no anem a entrar en detall ara, no deixa de ser més enllà de la pura imatge física, una idea del món. Perquè el paisatge es construeix ara des de la cultura. I el fem sobre el territori.

No direm que en temps passats , prehistòrics per dir-ho ràpid, el paisatge no fos sinó un marc de supervivència. I poca cosa més. Ara però, eixe no és el cas. I el tema, molt important en els darrers temps, ha esdevingut un ítem principal en el discurs , bàsicament polític, però també simplement social, de posicions confrontades en la mesura que sobre el territori hi apliquem les nostres idees.

I ja hem dit l’altra paraula bàsica: territori. I emprem ara en aquest article el concepte , discutible i a discutir, de paisatge natural. Ergo n’excloem el territori urbà. Eixe és tot un altre tema. Al que hi dedicarem algun altre article.

I ara li afegirem, com una mena de xarxa dibuixada, el tema igualment candent de les infraestructures. De les què ja se’n parla molt. Molt i molt però desgraciadament amb paraules que volen al vent perquè qui té la possibilitat d’imprimir modificacions o dissenyar-les no ho vol fer. Dins una dinàmica perversa que ens ataca molt directament a valencians i catalans, entre d’altres veïns.

Sobre aquest territori llarguerut que és el País Valencià tenim millors o pitjors unes infraestructures de tipus variants. Que malmeten o beneficien el paisatge. Si ens centrem en les que afecten el transport, només en elles, tenim sense ser exhaustius, els ports, la xarxa de carreteres i vies ràpides (i sense oblidar els nombrosos camins encara que siguen de poc valor econòmic ara), la xarxa dels diferent ferrocarrils  i aeroports.

Ningú ens va demanar  en el passat a la gent valenciana, ni tampoc ara, on volíem que situaren aquestes estructures o per on havien de passar. De manera que s’han construït allà on interessos determinats, molt determinats i determinants,  els interessava. I no el que poguera ser important per a la població en general i per a el País globalment . Pensem, per exemple,  en l’abandó de parcel·les territorials del nostre hinterland .

Ara que tenim una certa, tampoc massa en realitat mínima, capacitat de decisió  és important que la idea de territori i d’infraestructures vaja compassada. I no només de les de transport sinó també la resta.

El que sí que es pot fer és que el nostre Govern, amb la seua capacitat de crear ideologia diga ben clarament quina ha de ser la configuració del nostre espai. I encara que la capacitat de crear discurs propi quede limitada per la immediatesa de l’acció, és un fet clau poder crear i mostrar i imposar  la nostra forma de veure el nostre entorn i dissenyar-lo en funció de la idea nacional. No la de l’estat. I per si no s’entén el terme imposar de manera democràtica no farem sinó referir-nos al que va dir  Fuster. I tenia tota la raó: si no fem extensiva la nostra manera ens imposaran, ja ho fan i des de fa anys, la seua.

El  territori, per tant, ha de ser un terreny que suporte i faça relluir la nostra idea nacional. Compassant les utilitats, les xarxes, de tipus econòmic amb una visió holística del territori. Per finalment crear un paisatge conforme a la mentalitat valenciana i no a la castellana que ens inculcaren fa anys.

No és poca teca, certament. Però indefugible de ser considerada  perquè en la mesura que no construïm eixe model el patirem. I serà una misèria més a afegir al nostre futur mentre no puguem fer-la valdre a partir de la concepció que valencians i valencianes, consultada la població, en tinguem.